Els 3 porquets i l’especulació immobiliària

Vet aquí una vegada, en un país no massa llunyà, una família de tres porquets que vivien feliços i en harmonia. Tots tres havien nascut en època de bonança econòmica, així que no estaven preparats per a la cruel prova que el destí els havia deparat. El primer germà, el més jove, estava fart d’estudiar i no li agradava treballar. Tot i ser més inútil que el cendrer d’una moto, embadalit per les promeses de feina i diners fàcils que asseguraven els grans constructors d’edificis, va engegar-ho tot a rodar per comprar-se aquell cotxe tunning que tanta patxoca li feia. Tal era la necessitat de mà d’obra que, tot i tenir un currículum més curt que la suma dels seus cognoms, el van contractar de seguida. El segon, àvid lector d’històries de detectius, va seguir clavant els colzes per emular als seus herois de novel·la i en acabar el Batxillerat va ingressar a l’Acadèmia de Policia. Per fi, l’últim germà, el més llest de la família, tot i les nombroses vexacions que es va haver d’empassar durant l’etapa a l’institut, com era d’esperar, va aconseguir entrar a la Facultat de Medicina i, amb el pas del temps, es va convertir, en un prestigiós metge de capçalera. Continua llegint →

Anomeni’m Lord David

Aquí on em veieu sóc un jove enginyer que treballa per a una important marca d’automòbils alemanya. Vaig haver d’estudiar de valent i suar sang per aconseguir un lloc en el mercat laboral. Ara gaudeixo dels fruits del meu esforç. Condueixo un bon cotxe, tinc una llar pròpia i una família que m’estima. Renoi, amb la que està caient, em considero un autèntic privilegiat! Però bé, anem al bròquil. La història que us volia contar és la que em va passar durant el viatge d’aquest estiu a la República Dominicana, que, com ja sabeu, fou la primera colònia espanyola al Nou Continent. Continua llegint →

Una convivència per a tots

La riquesa i l’autenticitat d’una persona radica en el benestar de seguir aquella dinàmica vital que la fa sentir íntegra i que li permet seguir un camí que arriba a la fita perseguida, buscar els motius de les seves accions i decisions.

Quan proposem la paraula convivència ens apareix a la ment els acords als que arriba un determinat grup social, sigui una aula, una universitat, una ciutat, un país o el món en la seva globalitat. Aquesta convivència es fonamenta en respectar-nos els uns als altres per poder dur una vida digna i amb una certa llibertat. Continua llegint →

VIII Premi Emili Mira i López a la qualitat lingüística

Ja podeu enviar les vostres obres al Premi Emili Mira, que aquest any arriba a la vuitena edició. Si hi voleu participar envieu-nos una reflexió sobre el tema proposat, Aprendre a (con)viure, en qualsevol gènere literari. Hi ha tres premis en joc, de 200, 150 i 100 euros!!

Recordeu que els treballs han de ser inèdits i han d’estar escrits en català, i que el termini de presentació d’originals s’acaba el 3 d’abril. Animeu-vos a participar-hi!

Més informació