“Connectats” (obra concursant premi Emili Mira 2020)

No has imaginat mai poder ser qui tu vulguis? Poder dir-te d’una altra manera, agradar-te unes altres aficions, haver tingut altres experiències a la vida? En un món tan globalitzat com el nostre, on les tecnologies ens han permès estar connectats els uns amb els altres tot i estar a milers de quilòmetres de distància, no hi ha lloc per la privacitat i la plena solitud. Tothom ho sap tot de tu o, millor dit, tothom sap tot el que tu fas veure.

El meu nom real no és important per explicar-vos la meva història. Podeu dir-me Tr3bol, que és el pseudònim que utilitzo a tot arreu: videojocs, xarxes socials… I a l’aplicació de lectura Connecta Paraules. Connecta Paraules és una mena de xarxa social per a lectors on pots fer ressenyes de qualsevol tipus de lectura que hagis fet, on pots parlar amb altres persones sobre lectures en comú i, fins i tot, pots crear clubs de lectura per llegir en grup i comentar el que t’ha semblat o per on vas a través de la pantalla de l’ordinador, el mòbil o la tablet.

La llum del meu telèfon tintineja constantment, avisant-me de l’arribada d’un nou missatge de l’aplicació. El meu cor comença a bategar ràpidament, les meves mans suen i la meva respiració s’accelera. Un atac de pànic. Un altre atac de pànic. Perquè sempre em passa igual? Perquè no puc ser un adolescent normal?

Però m’equivoco. No en voler ser normal, sinó en que es tracta d’un atac de pànic. No ho és. Són nervis. Només nervis. Amb un petit somriure, obro l’aplicació i veig que he rebut un missatge. És ella. Ho sabia. Per això bategas tant ràpid, cor? Perquè sabies que era ella qui ens havia parlat?

L0TUS: Hola, Tr3bol! Com estàs?
TR3BOL: Molt bé i tu! Has llegit ja el llibre que et vaig recomanar?
L0TUS: O i i tant! L’he devorat! Ara tinc ganes d’anar al Japó i viure les aventures que han viscut la parella protagonista!
TR3BOL: Seria el millor viatge del món! Qui pot dir “no” a una aventura més?

Deixo el mòbil a un costat i trec tot l’aire que acumulo als pulmons. Mentides. No són més que mentides. En Tr3bol es un aventurer que li agrada ser espontani i deixar-se fluir pel moment. Però, jo… Jo no sóc Tr3bol. Jo no sóc aventurer, no sóc espontani ni puc fluir amb tranquil·litat. Perquè, jo, no puc sortir de casa desde fa tres anys.

Agorafòbia. La primera vegada que vaig escoltar aquesta paraula em vaig sentir estranyament aliviat. Vaig ser capaç de posar nom a allò que em passava. Que, avui dia, encara em passa. No recordo quan va començar la
por als espais oberts. De vegades, evitava agafar el bus o el metro, d’altres mirava la gent passar desde el jardí de casa meva. Però, des de fa un any, sóc incapaç de sortir de la meva habitació.

Sé que els meus pares pateixen per mi. Un adolescent de setze anys no hauria de viure tancat. Hauria de sortir d’aventures, conèixer gent, enamorar-se i veure com li trenquen el cor. Però no puc. M’he aïllat al meu
propi món segur i no em veig capaç de sortir al món real. Puc parlar amb els meus amics, jugar amb gent d’arreu del món o fer lectures amb un grup de persones des de casa meva. Perquè hauria de sortir? Si aquí estic segur, perquè hauria de posar la meva vida en perill?

La llum del telèfon em treu dels meus records i no perdo més temps. La L0tus es va presentar com una noia de quinze anys, de Lleida, qui va ser diagnosticada de càncer fa uns mesos i acabava de començar quimioteràpia. Es va registrar a Connecta Paraules per poder seguir fent el que més l’agradava: llegir històries que li permetessin evadir-se de la seva realitat.

I jo… Vaig inventar-me una història i la vaig fer meva. Perquè vaig tenir por de dir-li la veritat. Vaig tenir por de perdre-la, perquè tenim gustos similars quan parlem de llibres i sentia que, per fi, tenia algú amb qui parlar d’aquesta afició que, últimament està en boca de tots allò de que «als adolescents ja no no els hi agrada llegir i prefereixen anar darrere de les noies o dels nois que agafar un llibre.».

Però no es va merèixer les meves mentides. No es mereix que cregui que sóc qui no sóc. I, és per això, que he buscat força per dir-li la veritat. Perquè la L0tus mereix conèixer la meva veritable vida.

TR3BOL: L0tus… He de confessar-te una cosa.
L0TUS: Diga’m, què passa?
TR3BOL: La veritat és que no sóc com creus. No sóc un aventurer, no hi he anat mai al Port Aventura ni he estat amb els meus pares viatjant tot un estiu per Catalunya… Em dic Joan, tinc setze anys i estic diagnosticat
de Agorafòbia. M’he he aïllat a la meva habitació i faig ús de les xarxes socials per no perdre el contacte amb la gent de l’exterior. Però ells segueixen amb la seva vida i jo m’he quedat enrere. M’he quedat sol.
L0TUS: Ja veig. Gràcies per dir-me la veritat. Entenc que hagis inventat aquest personatge per què volies ser una altra persona, però, saps què? T’equivoques en dos coses: Ets molt aventurer. Perquè no hi ha res més audaç que dir la veritat. Tot i que faci mal, tinguis por o tardis massa temps en fer-ho. I, segon, no t’has quedat sol. Perquè la solitud no és estar tancat a casa sense veure a ningú. Solitud és un estat de l’ànima, del cor. Perquè no és el mateix ésser sol que estar sol. Tu estàs sol a casa, però no ets sol en aquest món. Perquè, al igual que el nom d’aquesta aplicació és Connecta Paraules , tots estem connectats per alguna cosa: una afició, una por, un amor… I tu i jo estem connectats per la lectura, així que mentres un dels dos estigui aquí, l’altre mai estarà en completa solitud.

Pseudònim: Escriptor_Sense_Nom

Comments are closed.