“Deien” (obra concursant premi Emili Mira 2019)

Deien que no servia per a res.

Una poetessa! Deien. Com et guanyaràs la vida? Et moriràs de gana! Deien.
Tenies potencial per coses serioses, deien. Podries haver sigut metgessa. O enginyera.
Mestra, almenys. Alguna professió de profit, deien. Alguna cosa amb la que comprar
menjar. Com viuran els teus fills?
Que malaguanyada. Quina vergonya pels seus pares, deien; quin desencís! Criada en
una bona família, amb tot preparat per un futur brillant i mira! Deien. Mira com està feta
una…una inútil!
Ho lamentaràs, deien. Quan t’ensorrin els deutes i tornis a viure amb amb la mare perquè
no et pots pagar un pis. Quan et deixi la teva parella, cansada de consentir-te els teus
desigs infantils. Somiatruites! Creix una mica i tingues ambició! Deien.
No és massa tard, encara ets jove, deien. Potser amb sort, algun dia…

No deien però, que ells també els llegien, els meus poemes.
No deien com reien amb les còmiques personificacions. Ni com els queien les llàgrimes
amb algunes metàfores. No ho deien.
Com cada Nadal es giraven a esperar que recités algun vers, no ho deien. Com els seus
fills mormolaven les meves paraules per anar a dormir.
No deien com, avorrits de ser útils, i de treballar fins l’esgotament per poder ser rics,
trobaven dolç consol entre mots i rima.
No deien com, en aquells moments, eren ells qui es lamentaven.
Com eren ells qui, potser amb sort, algun dia…

Tot això no ho deien.

 

Pseudònim: Nyctea

Comments are closed.