El senyor que vivia al carrer

Pot ser jo… Sóc un altre fracassat anònim que ni tan sols gosa anomenar el seu nom en veu alta! Encara que, no m’avergonyeixo de la meva existència, tot i que tants i tants de vosaltres la considereu miserable. A mi tant se me’n dona. Em dona exactament igual. Me la bufa. I sabeu per què? Perquè no en teniu n’idea de mi. No sabeu absolutament res de com sóc, ni de les meves circumstàncies, ni del meu entorn… Per no saber, no sabeu ni com em dic! Ara si, no us cansareu d’utilitzar la vostra màquina inesgotable d’etiquetatge i la vostra veu amb un clar to desqualificatiu i de menyspreu contra mi. Maleïts…

Per a tots vosaltres, potser jo, nomes sóc un borratxo, un boig, un tarat, un ganàpia, un curt de gambals… Però no os adoneu del que està passant? No esteu parlant vosaltres, si no la vostra ira, els vostres prejudicis, el vostre odi i rancor, la vostra falsa percepció de que la única realitat absoluta és la que no vas més enllà dels vostres propis ulls!

Per això que, vosaltres, precisament tots vosaltres, no teniu ninguna mena de dret a faltar-me al respecte a mi, innocent de mi que no faig cap mal a ningú!

Pot ser jo, no “aprofito”, entre cometes, el temps com ho feu vosaltres, anar al cinema, anar a la platja, fer fotografies com posseïts per un esperit que sembla que us obligui a fotografiar cada moment de la vostra vida, veure la televisió 53 hores a la setmana perquè la conversa amb els vostres amics i amigues no sigui tant i tant monòtona i avorrida com sempre… No, jo no les faig aquestes coses! Ni m’agrada anar de compres hores i hores, regalimant saliva per cada aparador de les botigues de luxe imaginant-me que un dia guanyo la loteria i tot el que desitges fos meu, com si es tractés d’aquell que converteix amb or tot el que toca amb el dit! No em dona la reial gana! I a sobre, això es el que més em fot, a sobre de tot, jo sóc la persona anòmala, estranya, aïllada, extraterrestre… Això em toca molt els nassos! Què passa, que tot el que no és exactament com vosaltres, com si del reflex d’un mirall es tractés, és erroni o no és vàlid ni respectable? Doncs no senyor, no hi ha dret. Ja n’estic ben tip! I no penso callar més… Porto tants anys observant empassant-me les meves respostes, la meva dignitat i el meu orgull per tal de no causar problemes ni de ferir la sensibilitat de la gent… Total perquè em tracteu així? No val la pena.

Pot ser jo, nomes estic delirant amb tot el que us estic dient. Pot ser jo, m’equivoco totalment. Pot ser jo, tinc tota la raó del món. Pot ser jo, mai serè escoltat amb plena atenció per ser un altre fracassat anònim que ningú coneix ni la societat accepta. Pot ser jo…

Comments are closed.