“Ella i Ella” (obra concursant premi Emili Mira 2020)

Ella vivia en aquella casa. I ella hi havia viscut també. Hi havia viscut tan
poc, tan poc, però tan viva. O bé rient o bé plorant, però sempre amb
força, amb energia. Tothom l’amava, sense excepció. Tu, jo, ell i ella. Ella
l’adorava més que ningú. Li parlava amorosament i la cuidava com si fos
d’or. I l’abraçava; tant l’abraçava que mai no la deixava anar. Quan eren
juntes, elles brillaven i irradiaven felicitat. Però quan ella ens va deixar,
la deixà a ella més que a cap altre. Ella sense ella ja no era res. Tan sols
un buit fred i sense fons. Per això no ho creu, no ho vol saber. No vol
sentir, no vol acceptar. I mentre tu, jo, ell i les nostres llàgrimes callem
derrotats rere la porta mig oberta, ella torna a l’habitació d’ella cada nit
rere nit. I amb una tendresa que ja no és d’aquest món, bressola la
manta buida embolcallant-la amb el seu cant dolç:
-Tan petita, tan preciosa. Tan petita, tan preciosa.

PSeudònim: Boscarla

Comments are closed.