“Introspecció” (obra concursant premi Emili Mira 2019)

Avui és el setè dia a l’hospital. Les hores van passant sense tenir res a fer, són massa hores en la meva intimitat. Passo gairebé les vint-i-quatre hores del dia amb mi mateixa i sento que sóc una altra persona que contempla la meva pròpia vida des de fora. Que diferent és el tot quan un es troba aquí dins.

Aquest temps per mi, destinat a la meva cura, ha fet que s’obrin interrogants sobre coses que no em qüestiono sovint. M’està fent observar tot allò que no era capaç de percebre. Avui sóc gelosa de la noia que feia uns dies protestava per llevar-se d’hora i assistir a classe. Ara em llevo d’hora però no puc sortir d’aquestes quatre parets, i sento que una part de mi em manca.

Que cega he estat de tenir al davant coses, persones i situacions meravelloses i no saber-les estimar. No he sabut viure la vida que estava vivint. Quantes hores, quants dies, quants anys he perdut fent allò que suposava que era correcte. Quantes oportunitats he rebutjat per por a sortir-me del camí.

Hi ha qui em diu que el patiment és inútil, permeteu-me que ho dubti. Vull fer del meu dolor i la meva present nostàlgia un gir en la meva existència. Sé que la meva estança aquí és passatgera, però fora m’esperen immesurables experiències. Vull agafar les rendes, tornar a néixer, renovar-me i créixer. Somio sortir de la meva pròpia gàbia, sense cap més pretensió que voler viure. Anhelo trobar riquesa en tot allò que he ignorat o he desplaçat per por a arriscar-me i no trobar la felicitat.

 

Pseudònim: Serenor

Comments are closed.