“L’home d” (obra concursant premi Emili Mira 2020)

Una nit sola, una nit lliure: quin descans!

Solitud, Víctor Català

És diumenge al carrer segons la mentida subtil del sol. La dona d, que encara no articula sinó que mastega sons pastosos, transita soporífera amb la mateixa roba d’ahir. Un senyor impol·lut passeja amb la seva néta de bracet. Sis peus davallen les escales cap al metro. Tothom: radiant i rítmic. Sense la bellesa d’aquella que se sap meuca i va plena de lleganyes. Tot just comença el dia si has esmorzat i no duus els cabells bruts i les calces molles del plaer d’un altre.

És diumenge al carrer segons la mentida subtil del sol que no es filtrava dins la casa de l’home d. L’home d que t’ofereix un llit de nit i companyia entre uns llençols que semblen molls del fred que fa: és el gel sec que amb la seva fragància se t’encasta a la gola. Veus com les olors, els pèls de gat i l’absència de lents de contacte t’acordonen i que, entre desconeguts, la distància s’omple amb sexe.

Un matí també pot ser nit precària si té el gust de la vigília amb llet de civada i el desig desplaçat.

Arribar a casa. Llençar la roba en un cossi per desinfectar. I posar-me el pijama.

Pseudònim: Alzina

Comments are closed.