Pàgines obertes (Tercer premi Emili Mira 2021)

Al menjador s’hi troben tres prestatges de llibres. En el segon és on m’hi trobo. És fàcil de reconèixer-me, no tinc títol ni autor. Soc lliure, però estic buit. Sí, soc un llibre en blanc. Soc un regal d’aniversari que fa escassament dos dies va arribar a la bústia de la Roser.

De sobte, les meves pàgines onegen en l’aire. Ara me n’adono que em trobo entre les seves mans. La Roser comença a escriure. La seva mà balla suaument per sobre de les pàgines. Les lletres s’ajunten. Comparteix amb mi les seves paraules. Ara començo a conèixer, ara començo a comprendre. M’agradaria respondre-li i conversar, però està lluny de la meva naturalesa. La Roser té molt a dir, no s’atura.

Sóc part d’un petit poble rural,
on les parets que em van donar vida ara em semblen murs tancats.

Porto anys confinada presonera de la meva fragilitat.
Estic reclusa però lluito per la llibertat.

Deixeu-vos de falses promeses, deixeu-me de sentenciar.
No temo a la mort, temo no poder tornar a abraçar.

Els silencis m’ofeguen. La incertesa de l’ambient no em deixa reposar.
Potser sóc invisible per a la societat?

A les nits crido amb totes les meves forces cap al cel estrellat.
Busco sentir el caliu d’aquell que fa poc ha marxat.

Plena de dubtes omplo els fulls d’un diari íntim, un diari personal.
Tu m’observes, tu m’escoltes, tu seràs el meu aliat.

M’has donat veu. M’has deixat parlar.
Et confio la meva història perquè algú altre la llegirà.

El temps atura la seva narrativa: el rellotge de paret toca dos quarts d’una.  Ajudant-se del bastó, s’aixeca i em situa de nou al prestatge. Veig com marxa de l’estança mentre deixa un rastre de sentiments suspesos en l’aire.

A les nits els llibres dels prestatges xerren. Cada novel·la explica la seva història. Ahir era jo qui escoltava i mirava amb recel aquelles amb qui comparteixo l’espai de la prestatgeria. Pensava: què explicaré jo si tinc totes les pàgines buides? Avui seran elles qui escoltaran al tresorer d’una història de vida. Faré cinc cèntims d’un diari inacabat. Em diran que sembla ficció, però no, jo no soc novel·la. Ella ho ha escrit i ella és la protagonista. Única i lliure, l’essència no es pot empresonar.

Pseudònim: Grèvol

Comments are closed.