Percepcions

Tot té un futur

sense un present clarivident,

a la lluentor del Color dic

no rebutjo sinó comparteixo.

 

Marró de terra abundant

dóna brisa marina Blavosa,

on verd creix i manifesta

la vida joiosa.

 

Vermell i Groc

donen vida a Taronja ser,

com Verd i Marró ho fan

amb Lila com a ser.

Ells i nosaltres, junts,

un color formem,

al so del respir et dic,

ho desitgem.

 

Teixir índies teles,

al pas dels murmuri dels telers,

per no buscar un extrem

sinó farcits teixits lluents.

 

En el moment de les gruixudes ciutats,

tènues colors les inunden,

arrel de disputes i barbaritats,

que adormen i enfosqueixen les personalitzats.

 

Hom es preguntà,

quin món viurà.

 

Bé sigui dit,

tot té un neguit,

amagat durant la Negra nit

que només surt quant Tots fem un crit.

 

Així acabar tota tonalitat,

quan es troba perduda en va

al perd el Color

que trigarà a recuperar.   

 

Aquí es on neix,

el lema que més creix.

Qui parla de diferència

quan la diferència en parla el vers.

 

Comments are closed.