Amiga meva,
t\u2019escric com et vaig prometre abans que pugessis al vaixell. Ja he tornat a casa, i totes les ombres de les habitacions pregunten per tu.
Qui diria que els nostres camins es tornarien a creuar? I bene\u00eft fos el moment que vas decidir quedar-te a ca la teva mare una setmana despr\u00e9s d\u2019anys sense veure\u2019ns! Ara que est\u00e0s vivint lluny, perseguint somnis a la gran ciutat m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019horitz\u00f3 del mar, suposo que haur\u00e0s estat aclaparada pels records. Els meus petits somnis, per\u00f2, tornen a viure ara que s\u00e9 que la meva millor amiga de la infantesa \u00e9s feli\u00e7.
Aquesta setmana amb tu he sentit el meu cor escapant-se per les comissures dels meus llavis. El vell gronxador del parc semblava que ens deia \u201cjo tamb\u00e9 us he trobat a faltar, mainada\u201d quan ens vam gronxar l\u2019una a l\u2019altra, com quan \u00e9rem dues criatures. Te\u2019n recordes quan tu no podies suportar les faldilles i, per tant, jo em posava la teva damunt la meva? Quan el florista ens donava una flor a cadascuna quan pass\u00e0vem davant de la seva botiga i jo et donava la meva flor? Ai, no hauria pogut imaginar que podria tornar a ser una nena petita amb alg\u00fa. Al teu costat el sol matinal escalfa, ja no crema; aixecar-me torna a tenir sentit.
Ara que has marxat, no s\u00e9 a qui li cantar\u00e9 si la casa \u00e9s buida.<\/p>\n\n\n\n
Ens veiem aviat,
Raquel<\/p>\n\n\n\n
Amiga estimada,
t\u2019escric amb suor al front i amb mal d\u2019esquena. Acabo de despertar d\u2019un malson que em persegueix fins i tot desperta. I no t\u2019ho he explicat els dies que hem estat juntes, Cristina estimada, perqu\u00e8 soc una covarda, una mentidera. Continuar\u00e0s sent la mateixa \u00e0nima que un cop vaig con\u00e8ixer un cop t\u2019hagi declarat la causa del meu pitjor turment?
El meu pitjor malson t\u00e9 nom, cognoms i un rostre d\u2019\u00e0ngel que es transformava en un dimoni cada cop que la porta de casa es tancava darrere meu. Quan vas marxar, un noi em va atrapar entre les seves urpes; i jo, que mai he dubtat de males intencions, hi vaig caure de quatre grapes. Vaig ser una n\u00favia que cada dia caminava cap a la guillotina; el meu ram de flors eren els meus grillons. Cada dia ell m\u2019esperava a l\u2019altar, amagant el ganivet i llepant-se els llavis. I ara soc un xai que ha fugit del seu pastor. Quan ho vaig fer, tothom al meu voltant em va mirar horroritzat. El grup d\u2019amics que jo estimava com germans es van convertir, simplement, en espectadors; els espectadors volien una ballarina de porcellana i, quan aquesta va trencar-se despr\u00e9s de tota una vida entretenint, van marxar a les grades d\u2019un altre escenari.
Potser si t\u2019ho hagu\u00e9s explicat abans hauries ent\u00e8s aquesta f\u00faria f\u00fanebre. \u00c9s tan f\u00e0cil dir-li aix\u00f2 a una multitud o, en canvi, a un paper en blanc. S\u2019ha tornat costum viure en una casa d\u2019ossos enmig d\u2019un bosc en flames mentre contemplo com es redueix a cendres. El meu cap noest\u00e0 b\u00e9, Cristina, i em sento completament engabiada.
No s\u00e9 si els barrots del meu cap s\u00f3n reals o no, per\u00f2 vull s\u00e0pigues que, malgrat estar paralitzada en el temps i gla\u00e7ada de fred, la teva xemeneia m\u2019ha escalfat com mai ning\u00fa ho ha
fet.<\/p>\n\n\n\n
Sempre teva,
Raquel
<\/p>\n\n\n\n
Estimada,
et demano que acceptis les meves disculpes si la carta anterior t\u2019ha preocupat. S\u00e9 que, en primer lloc, hauria d\u2019haver-t\u2019ho comunicat quan vaig tenir l\u2019oportunitat. Aquest tema impedeix que em comuniqui amb propietat: em sento un enigma que ni jo mateixa puc resoldre, una ombra que surt a passejar quan tothom dorm.
S\u00e9 que hauria de controlar les meves emocions. Per aix\u00f2, far\u00e9 cas al que em vas comentar en la teva darrera carta: necessito enfrontar-me als seus fantasmes. Necessito deixar de veure els seus bra\u00e7os al voltant del meu coll quan camino pels llocs que ell conservava com un secret.
Sovint em pregunto com \u00e9s possible que tu, viatgera atabalada, vas decidir pujar al meu tren amb un mili\u00f3 d\u2019hist\u00f2ries per explicar i mil bestieses per compartir. I, malgrat tot, aix\u00f2 \u00e9s el que t\u2019ha lligat a mi.
Qui t\u2019estima i t\u2019adora com la vora del mar que espera les onades?
<\/p>\n\n\n\n
La teva Raquel
<\/p>\n\n\n\n
Estimada,
aquesta setmana est\u00e0 sent desastrosa. Les veus han tornat i ja no murmuren, sin\u00f3 que xisclen com gossos en la nit.
Aquesta nit he tornat a sortir a passejar pel mar. Em preguntaves on li veig la gr\u00e0cia a caminar per la platja quan el sol ja s\u2019ha amagat i l\u2019aigua est\u00e0 massa freda; despr\u00e9s d\u2019una llarga jornada, el mar de mitjanit t\u00e9 secrets que nom\u00e9s vol confessar-me a mi.
\u00c9s en moments com aquests que me n\u2019adono com de sola em sento, vida meva. Visc amb la por de ser un c\u00e9rvol sempre llest per fugir, per\u00f2 la realitat \u00e9s que soc, m\u00e9s aviat, un gos que plora en un rac\u00f3. Necessito estar sola. Necessito que ning\u00fa dubti del meu criteri; la veritat \u00e9s una corda fluixa i jo camino sobre ella. S\u00e9 que em dir\u00e0s que la veritat la tinc a la m\u00e0; que la veritat objectiva \u00e9s que he passat per les urpes d\u2019un monstre, tothom ho va saber i va mirar a un altre costat. Per\u00f2 tinc por. Tinc por a convertir-me en un secret, en un enigma per descobrir. Tinc por que tothom hagi marxat de deb\u00f2; si qui soc \u00e9s all\u00f2 que he constru\u00eft al voltant del plaer ali\u00e8, llavors qui soc, si no hi ha ning\u00fa?
Estar\u00e0s cansada d\u2019escoltar-me parlar de la mateixa hist\u00f2ria altre cop. Sovint, quan xiuxiuejo secrets inconfessables al cel, sento que, m\u00e9s enll\u00e0 de les parets del cel i a l\u2019altra banda de l\u2019horitz\u00f3, tu est\u00e0s parant l\u2019orella.<\/p>\n\n\n\n
Pensa en tu, ara i sempre,
Raquel<\/p>\n\n\n\n
Amor del meu cor,
encara continuo sense creure que ens tornarem a veure aviat. Abans que me n\u2019adoni, tornar\u00e9 a estar damunt del penya-segat mirant l\u2019horitz\u00f3, buscant com el teu vaixell s\u2019apropa, com fan les dones dels pescadors quan esperen que tornin a casa.
Malgrat la il\u00b7lusi\u00f3 d\u2019aquesta not\u00edcia, els meus \u00e0nims no han canviat gaire de l\u2019\u00faltim cop que et vaig escriure. Perdo la mem\u00f2ria de la mateixa manera que se m\u2019escapa l’oxigen entre les costelles. Els meus camps de batalla ara s\u00f3n de color vermell i els meus soldats ploren com nens petits.
Prego que les veus del meu cap mai callin els meus \u201ct\u2019estimo\u201d que ressonen com mil timbals, com un cor d’esgl\u00e9sia. El teu amor \u00e9s com una lluerna enmig del bosc del llop: com m\u00e9s fosc es fa, m\u00e9s crec en tu. El meu far en la foscor vas ser tu, la meva estrella polar sempre vas ser tu. Nom\u00e9s tu coneixes el cam\u00ed cap al meu cor embrancat, nom\u00e9s tu veus a trav\u00e9s de la boira, nom\u00e9s tu amanses les b\u00e8sties que em persegueixen. Al teu costat, els raigs de sol arriben als meus amagatalls m\u00e9s profunds i rec\u00f2ndits.
Si somio amb els \u00e0ngels, somiar\u00e9 amb tu i amb el teu vaixell flotant fins a mi. Portar\u00e9 la faldilla i les flors per tu.<\/p>\n\n\n\n
Ens veiem aviat,
Raquel<\/p>\n\n\n\n
Pseud\u00f2nim: Resili\u00e8ncia<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"