No, res: d’entrada, podr\u00edem dir-ne que \u00e9s una \u00abperogrullada\u00bb, aforisme parit agudament amb aquella l\u00facida ironia de qui es pren seriosament all\u00f2 que diu, amb la sorna d’esbalair i d’agradar a totes les oients, i que, ans sense riure-se’n del potencial lector, se n’est\u00e0 fotent en \u00faltim terme. Tal cosa que nom\u00e9s Fuster podia fer, excel\u00b7lentment. L’oraci\u00f3 es resol dient que la b\u00e8stia que cadascuna som sense haver d’admetre-ho \u00e9s, ir\u00f2nicament i paradoxalment, en la seva manifestaci\u00f3 c\u00f2mica, la base de l’amistat o de l’amor o de la promesa d’aquests. Per\u00f2 amb aix\u00f2 no s’ha dit res m\u00e9s que el que ja va dir Fuster. Aquest assaig \u00e9s sols un intent d’aportar elements que eixamplin les interpretacions de la frase, d’esclarir a partir de la t\u00e8nue llum que ens projectin algunes poques i ombr\u00edvoles refer\u00e8ncies filos\u00f2fiques i liter\u00e0ries que portar\u00e9 a col\u00b7laci\u00f3, i que hom en jutgi la pertinen\u00e7a o que simplement jugui a aprendre’n d’aquest bestiar de fil\u00f2sofs.
Precisem primer el significat amb el qual volem treballar de \u00abbestiesa\u00bb, que distingirem de
\u00abl’animalada\u00bb per conferir un sentit com\u00fa de la \u00abb\u00e8stia\u00bb o \u00abanimal\u00bb que, fent exegesi del text,
compartim, aix\u00ed doncs, aquesta distinci\u00f3 servir\u00e0 de base, m\u00e9s que no pas d’impediment, per a
comprendre que, ja s’ha avan\u00e7at, som animals i b\u00e8sties, tot i no voler caure-hi. S’entendria
etimol\u00f2gicament que la b\u00e8stia correspon a la fera, destinada a ser domada pel gladiador a l’arena. Aix\u00f2 no obstant, l’etimologia \u00e9s confosa i les b\u00e8sties domades, per a complir funcions d’animals de c\u00e0rrega o de companyia a les domus romanes no perderen el seu nom. La bestiesa, ara, fa refer\u00e8ncia a l’estult\u00edcia, l’estupidesa, la \u00abburrada\u00bb, all\u00f2 que ens apropa a la m\u00e9s ruda de les passions c\u00f2miques, si b\u00e9 l’animalada est\u00e0 m\u00e9s emparentada amb la bestialitat, amb all\u00f2 que denota brutalitat, agressivitat, un \u00abpassar-se de la ratlla\u00bb, expressi\u00f3 que he elegit per dictar el sentit compartit d’ambdues expressions, pel seu origen com\u00fa. Com pot observar-se en els tapissos d’El Bosco o en els gravats de Goya, la monstruositat, alhora animalada i bestiesa que suposa el gest tornat gesticulaci\u00f3, l’histrionisme grotesc de tensar al m\u00e0xim els l\u00edmits que separen i uneixen animalitat i humanitat.
Per\u00f2, anem a cercar els or\u00edgens: va ser Arist\u00f2til qui, a l’\u00c8tica Nicom\u00e0quea, va descriure la naturalesa espec\u00edfica de l’home, la racional, la m\u00e9s pr\u00f2pia i no compartida amb la resta d’\u00e9ssers, mitjan\u00e7ant la distinci\u00f3 de les altres tres vitalitats (psych\u00e9), posant-hi a la base les plantes (bios), per sobre els animals (z\u00f3e). L’escol\u00e0stica medieval perpetuar\u00e0 aquesta distinci\u00f3, que ara pot semblar una bestiesa, i configurar\u00e0 la relaci\u00f3 que posteriorment els humans tindran amb els animals a la modernitat. Abans, per\u00f2, de la gran bestiesa – i animalada \u2013 que la modernitat portar\u00e0 a l’extrem, aventurant-se en ca\u00e7ar Moby Dick’s, tenim autors com Ramon Llull que, mitjan\u00e7ant la faula o el di\u00e0leg busca aquell jard\u00ed que tots els \u00e9ssers habitem, perseguint llenguatges per comunicar-se, sempre impedits i que a qualsevol ara li semblarien bestieses: \u00abSi no ens entenem per llenguatge, entenguem-nos per amor\u00bb, que en el Llibre d’amic i amat diu l’amic a l’ocell en sentir-lo cantar, \u00abperqu\u00e8 en el teu cant es representa als meus ulls l’amat\u00bb, trobant aqu\u00ed una de les lul\u00b7lianes correspond\u00e8ncies sempre tan suggerents. Si, abans he dit tots els \u00e9ssers que habiten el jard\u00ed, i semblar\u00e0 una bestiesa, per\u00f2 Llull inclo\u00efa tant a l’ocell com a la pedra.
Els comen\u00e7aments de la modernitat mostren l’animal com una m\u00e0quina, a la cartesiana, o en fa \u00fas dels mites grecollatins o b\u00edblics per conferir a l’hum\u00e0 aspectes i qualitats animals, fins al punt de confondre’s en la seva atribuci\u00f3: els casos de Maquiavel i Hobbes s\u00f3n paradigm\u00e0tics, especialment el d’aquest \u00faltim: el Leviat\u00e0, una animalada i una bestiesa (compartida) que suposa la b\u00e8stia que il\u00b7lustra la uni\u00f3 d’homes, la \u00abrepresentaci\u00f3 del poble com el gran animal policrom\u00bb, com va descriure Schmitt. La bestiesa, l’estult\u00edcia que Erasme elogiar\u00e0 significa aix\u00ed en el renaixement i el barroc una relaci\u00f3 ambigua entre la inferioritat moral i la superioritat de fortalesa, que desembocar\u00e0 en la s\u00e0tira, la comicitat i la caricatura, que pertorbarien al lector modern, com els ogres de Rabelais. Com podria aix\u00f2 unir? Recorrerem a Montaigne per entendre com l’amistat i la bestiesa van lligades. Per a Montaigne, l’animalitat era el pitjor defecte de l’home, perqu\u00e8 era una presumpci\u00f3 de barb\u00e0rie: mentre els reconeix una superioritat perceptiva, cosa que relativitza el coneixement hum\u00e0 des d’un empirisme esc\u00e8ptic, ent\u00e9n que la seva vida est\u00e0 dotada d’una simplicitat no trobada en els homes: \u00abCada home en si mateix porta la forma sencera de la condici\u00f3 humana\u00bb . La \u00abbestiesa compartida\u00bb no li faria gaire gr\u00e0cia al bordel\u00e8s. Per\u00f2, s\u00ed va compartir un amistat que durant quatre anys va definir com a perfecte, indivisible, \u00abdues \u00e0nimes en un sol cos\u00bb: mentre que els b\u00e0rbars refereixen a l’altre com a \u00abmeitat\u00bb, ell: \u00abque em trobava tant fet, tan acostumat a ser sempre el seu doble en totes les coses i lloc, que ara no em considero m\u00e9s que la meitat de mi mateix\u00bb. Aquest descentrament, no nom\u00e9s en la persona per la p\u00e8rdua de l’amistat, sin\u00f3 en el mateix desdoblament, el trasbalsament que Hamlet posa de manifest i que portar\u00e0 als humans de la segona meitat de mil\u00b7lenni a cercar la ra\u00f3 de la condici\u00f3 humana \u00absencera\u00bb demanar\u00e0 adonar-se, finalment, que l’hum\u00e0, era massa hum\u00e0. L’amistat, que per a Arist\u00f2til existia per si mateixa, deliberada segons la virtuositat i just\u00edcia de l’altre, entre homes lliures i ciutadans, va ser posada a prova pel propi estagirita quan, seguint amb la diferenciaci\u00f3 feta a l’inici de l’assaig, va assentar les bases per establir la possibilitat de l’amistat entre un home, lliure i ciutad\u00e0, amb un esclau. L’esclau era una b\u00e8stia, i l’amistat amb aquest una bestiesa, perqu\u00e8 resulta absurd imaginar qu\u00e8 compartirien. Qu\u00e8 uneix als humans, sin\u00f3 bestieses, el seu aspecte bestial amagat? El lament per la p\u00e8rdua d\u2019una alegre brutalitat, l\u2019animal bestiesa que ens unia, culmina en la vuitena elegia de Rilke.
Mentre l’home modern tracta d’unir-se amb bestieses \u00abmassa humanes\u00bb compartides, com ho poden ser els himnes nacionals o de guerra, no \u00e9s capa\u00e7 d’obrir-se i mirar cap enfora, per la cara de l’animal, per(seguir) l’animal que donc je suis, seguint l\u2019expressi\u00f3 derridiana: \u00abel animal que luego estoy si(gui)endo\u00bb. \u00c9s imprescindible deixar enrere la dominaci\u00f3-denominaci\u00f3 dels animals, que posa a l’hum\u00e0 en un lloc separat, a\u00efllat, incomunicat. La bestiesa compartida ens revela el que seguim sent, i nom\u00e9s en la nostra animalitat descoberta ir\u00f2nicament som capa\u00e7os de \u00abla uni\u00f3\u00bb, desconeixent-nos o reconeixent-nos humans, sia com sia, la nostra condici\u00f3 es veu intercedida per la b\u00e8stia que tenim dins nostre. La bestiesa es revela tamb\u00e9 invertint els termes: recursos humans, drets animals\u2026, car que que sigui justament una bestiesa all\u00f2 que ens uneix nom\u00e9s pot revelar, tamb\u00e9, la llunyania respecte dels estimats i dels oblidats, humans, animals, i d’altres \u00e9ssers que ens constitueixen. Poc se n’ha parlat dels antics cultes i les religions, en aquest assaig, perqu\u00e8 en donaria per un altre, per\u00f2: qu\u00e8 no ha unit tant a la hist\u00f2ria com la brutalitat que ara se’ns presenta com a una bestiesa, aquella que suposaven els sacrificis d’animals (o d’humans)?<\/p>\n\n\n\n
Pseud\u00f2nim: Fusteria Neurodiversi\u00f3<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" No, res: d’entrada, podr\u00edem dir-ne que \u00e9s una \u00abperogrullada\u00bb, aforisme parit agudament amb aquella l\u00facida ironia de qui es pren seriosament all\u00f2 que diu, amb la sorna d’esbalair i d’agradar Continua llegint →<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[111],"tags":[],"class_list":["post-6198","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-obres-concursants-2022"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6198","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6198"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6198\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6213,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6198\/revisions\/6213"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6198"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6198"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6198"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}