Les culleres remugaven entre elles mentre les forquilles descansaven. Es preguntaven per qu\u00e8 les seves companyes podien sortir del calaix tantes vegades, quan elles amb prou feines veien la llum del dia. Tenien la sensaci\u00f3 que nom\u00e9s les treien un cop cada quatre primaveres.\u00a0
Aquesta injust\u00edcia les enfurismava i n\u2019estaven fartes. Havia arribat l\u2019hora de fer rebombori. Enrere quedaven els dies en qu\u00e8 deixaven passar les hores, esperant discretament a ser escollides per poder ca\u00e7ar all\u00f2 que s\u2019escorria entre els forats de la forquilla. Ara dedicarien tot el seu temps a presentar-se dignes, elegants i a fer-se imprescindibles.
El senyor ganivet, portaveu de tots els ganivets, que havia restat mut, va decidir trencar el seu silenci i intervenir-hi. Volia ser al capdavant del proc\u00e9s de resoluci\u00f3 del conflicte. Tenia una veu que ressonava per les parets i intimidava els altres utensilis. Per\u00f2 les forquilles s\u2019havien despertat i havien aconseguit afegir al seu equip les tisores. Aquestes no tenien por als ganivets i tan bon punt van comen\u00e7ar a parlar, el calaix es va convertir en una olla de grills. Tothom parlava alhora, ning\u00fa escoltava i els decibels anaven en augment.
Al fons del calaix hi havia l\u2019obreampolles, abandonat des de feia molt de temps perqu\u00e8 la majoria d\u2019ampolles tenien tap de rosca. No sabia si fer un fort crit, romandre en silenci i observar l\u2019espectacle, o fer mitja volta i posar-se a dormir.\u00a0
Al seu costat, hi havia l\u2019obrellaunes, que ni tan sols recordava la darrera vegada que havia sortit del calaix. Encara tenia sort que no l\u2019haguessin tirat al contenidor groc. Feia anys que les llaunes de tonyina portaven un sistema d\u2019obertura que el feia del tot prescindible. I en aquella casa no es consumia cap altre tipus de llauna.\u00a0
L\u2019obrellaunes va xiuxiuejar una iniciativa a cau d\u2019orella a l\u2019obreampolles. Aquest va dir-ho a les culleretes, qui van transmetre-ho a les grans. Les forquilles van sentir-ho i van dir-ho a les tisores, que finalment van fer arribar el missatge al senyor ganivet. De sobte, tots els utensilis estaven en silenci. Aquella idea els havia atrapat a tots.
Van decidir organitzar-se. Cada cop que es tanqu\u00e9s el calaix \u00e9s reorganitzarien, fent que cada estri de cuina tingu\u00e9s l’oportunitat de sortir-ne. A vegades, es barrejarien forquilles i culleres, fent dif\u00edcil agafar-ne nom\u00e9s una d’elles i d\u2019altres es camuflarien entre els coberts de peix. Aix\u00ed, podrien treure el cap encara que fos nom\u00e9s un segon.\u00a0
Aquesta feina es va convertir en una aventura di\u00e0ria. Cada dia els ganivets enganxaven les seves puntes a les escletxes de l’obrellaunes, mentre que les pinces s’intercanviaven amb l’obreampolles. D\u2019altra banda, les tisores intentaven arreplegar el major nombre de coberts possible i s’hi situaven al damunt. Les culleretes s’escampaven al llarg del calaix i el m\u00e9s sorprenent, les forquilles col\u00b7laboraven amb les culleres o s’hi posaven entremig o es situaven al fons del calaix, fent que algunes vegades els habitants de la casa es rendissin i acabessin utilitzant una cullera enlloc d’una forquilla.\u00a0
I vet aqu\u00ed un gos, vet aqu\u00ed un gat, aquesta hist\u00f2ria ja ha acabat.<\/p>\n\n\n\n
Pseud\u00f2nim: Follet del bosc<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Les culleres remugaven entre elles mentre les forquilles descansaven. Es preguntaven per qu\u00e8 les seves companyes podien sortir del calaix tantes vegades, quan elles amb prou feines veien la llum Continua llegint →<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[111],"tags":[],"class_list":["post-6202","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-obres-concursants-2022"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6202","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6202"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6202\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6203,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6202\/revisions\/6203"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6202"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6202"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6202"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}