Qui ha assaborit
fins a l’amargura
sap.
Vosaltres no sabeu
ni sabreu
mai.
Endur-se les estelles,
clavades als dits sanguejats
d’esberlar fusta,
a la llar. Calar-hi foc.
Vosaltres no sabeu qu\u00e8 \u00e9s guardar fusta al moll.
Jo em perdo el rastre
entre miralls trencats
que trepitjo, rostres
desfigurats a cada toll.
Vosaltres no sabeu qu\u00e8 \u00e9s trontollar.
Vosaltres no sabeu qu\u00e8 \u00e9s suar
i acabar moll:
jo tinc un nen\u00fafar al pulm\u00f3.
Per ventura no sabreu pas… el menjar sense gana?
Arrabassat.
Vosaltres no sabeu qu\u00e8 s\u00f3n
vaques flaques.
Jo, que, desnerit i escardalenc, he navegat
per la plata: titil\u00b7lant, he vessat
per cada gota del seu cabal
dues ll\u00e0grimes.
Vosaltres no sabeu qu\u00e8 lliga a la vida.
Que res no s’apaivaga del tot
si \u00e9s viu,
que vibra.
Vosaltres no sabeu del fet de degotar
d’un temps
que esgota.
Qu\u00e8 en sabreu de la mar,
d’uns llocs,
d’uns vents
sense ombres.Una mar que tot ho desgavella,
que contorba, que fa panteixar,
justament:
sense ordre.
Un temps que es dilata
i fa minvar el sentit,
un ensopiment funest i fat
que fa l’insuls i l’adust.
Vosaltres no sabeu qu\u00e8 \u00e9s aterrar,
no sabeu qu\u00e8 \u00e9s naufragar
i no sabeu qu\u00e8 \u00e9s esvanir-vos
Vosaltres no sabeu qu\u00e8 \u00e9s comptar el pas d’un temps
homogeni, buit
i engolidor.
Si sab\u00e9ssiu,
no romandr\u00edeu
sin\u00f3 consirosos
i abassegats.
Ai, si vosaltres sab\u00e9ssiu.
Vosaltres no sabeu que el temps \u00e9s fugisser
i que, a despit de tot,
sembla que no passi,
per\u00f2 passa
en un tres i no res.
Vosaltres no sabeu qu\u00e8 \u00e9s embriagar-se
de poesia
amb bon gust.
Enivrez-vous.
Vosaltres no sabeu qu\u00e8 \u00e9s contrici\u00f3,
gratar-se el remordiment fins a la ves\u00e0nia,
desfici\u00f3s
per all\u00f2 que puny.
Vosaltres no sabeu qu\u00e8 \u00e9s patir per d\u00e8ries
di\u00e0ries.
Vosaltres no sabeu qu\u00e8 \u00e9s emperesir
per una ab\u00falia i una apatia
que no tenen ni nom ni mat\u00e8ria.
Vosaltres no sabeu qu\u00e8 \u00e9s sentir
que obrir els ulls sigui un contratemps
i que tot siguin r\u00e8mores i batzegades a cada passa.
Vosaltres no sabeu qu\u00e8 \u00e9sque cada dia
m\u00e9s coses
provoquin
esgarrifances.
Jo m’he astorat
vivint amb feredat
tot em feia basarda
i tota por m’espaterrava.
Per\u00f2,
si vosaltres tamb\u00e9 sabeu qu\u00e8 \u00e9s aix\u00f2,
el que vosaltres no sabeu \u00e9s que l’omin\u00f3s
perd la seva impressi\u00f3 terrible quan un se sap retractar.
Jo m’he retret d’all\u00f2 que em creava angoixa
i ara torno a escriure
versos
coratjosament. (Fins a la n\u00e0usea).
Versos sobre mi, vosaltres. Us vull guardant fusta.
Entre humitats i floridures.
Vosaltres no sabeu ni voleu saber qu\u00e8 \u00e9s barrejar-se amb la cosa immunda,
per\u00f2 \u00e9s en la mescladissa on hom pot recon\u00e8ixer-se.
Vosaltres no sabeu qu\u00e8 \u00e9s viure corpresos,
actuant amb vehem\u00e8ncia i essent uns eixelebrats
cor-robats fins a l’embadaliment.
Vosaltres no sabeu qu\u00e8 \u00e9s viure sense aturar-se.
Vosaltres no sabeu qu\u00e8 \u00e9s pensar
ni voleu reflexionar: es corre el perill d’haver de recular (sense retornar).
Vosaltres no sabeu sin\u00f3 avan\u00e7ar i mirar endavant.
Vosaltres no sabeu qu\u00e8 significa orientar-se.
Vosaltres no sabeu qu\u00e8 \u00e9s haver de lidiar amb l’enfarfegament del m\u00f3n:
quan el l\u00edmit \u00e9s l’exc\u00e9s
jo
atempto iradament contra (tot llindar)
vosaltres (no podreu saber qui sou)
fins que sols quedin ells.
Vosaltres no sabeu qu\u00e8 \u00e9s l’ang\u00fania i la caparra
l’esmorte\u00efment
i que tot es desmanegui al vostre voltant.
Jo guardo la fusta de balsa al moll per trobar-la dem\u00e0
i fer-me les preguntes que es feia Teseu.
Vosaltres sabreu.<\/p>\n\n\n\n
Pseud\u00f2nim: ORIL VIAR<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Qui ha assaboritfins a l’amargurasap.Vosaltres no sabeuni sabreumai.Endur-se les estelles,clavades als dits sanguejatsd’esberlar fusta,a la llar. Calar-hi foc.Vosaltres no sabeu qu\u00e8 \u00e9s guardar fusta al moll.Jo em perdo el rastreentre Continua llegint →<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[123],"tags":[],"class_list":["post-6704","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-obres-concursants-2024"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6704","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6704"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6704\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6708,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6704\/revisions\/6708"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6704"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6704"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6704"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}