{"id":6711,"date":"2024-03-22T13:45:25","date_gmt":"2024-03-22T13:45:25","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/?p=6711"},"modified":"2024-03-22T13:45:28","modified_gmt":"2024-03-22T13:45:28","slug":"lofici-de-viure-sapren-durant-tota-la-vida-obra-concursant-al-premi-emili-mira-2024","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/lofici-de-viure-sapren-durant-tota-la-vida-obra-concursant-al-premi-emili-mira-2024.html","title":{"rendered":"L’ofici de viure s’apr\u00e8n durant tota la vida (obra concursant al Premi Emili Mira 2024)"},"content":{"rendered":"\n

1915, port de Barcelona.<\/em>
Miro les gavines sobrevolar el port bullici\u00f3s de la meva ciutat. Feia mesos que
frisava per tornar-hi i envoltar-me de les mil sensacions que implica seure i
romandre a la vora del mar. Tanco els ulls amb una fermesa dol\u00e7a, s\u00e9 perfectament
el que est\u00e0 a punt d’oc\u00f3rrer. Com un remol\u00ed que em rosega fins al moll dels ossos, el
meu cap \u00e9s inundat per una cortina de records.
El pare va morir l’any 1901. Sempre m’havia entristit pensar que no va poder gaudir
massa del nou centenni. Nosaltres tampoc vam poder gaudir m\u00e9s del pare.
Aquell diumenge, feia setmanes que no li veia les galtes torrades del sol, i encara
faltaven dies perqu\u00e8 aix\u00f2 pass\u00e9s. Assegut a l’estora de la meva habitaci\u00f3, lligava
amb poca tra\u00e7a les meves sabates marr\u00f3 clar. La mare sempre deia que un es feia
gran quan s’esfor\u00e7ava a fer les coses, i no pas quan ja li sortien b\u00e9. La meva
habilitat progressiva era fruit de la meva const\u00e0ncia amb tot all\u00f2 que anava aprenent
de l’ofici de viure.
Vaig posar-me dret, vaig observar-me al mirall i vaig col\u00b7locar-me b\u00e9 la roba de
mudar: Mitjons amunt, camisa cordada, espolsada de pantalons: cabells encara per
clenxinar.
Vaig enfocar la mirada al llibre que la mare havia deixat damunt la tauleta de nit. El
llegia cada nit abans d\u2019anar a dormir, perqu\u00e8 em feia sentir a prop del pare. Una
densa olor de pa calent va guiar-me cap a la cuina. Ara entenc que, els meus
records d’infantesa provenen, principalment, d’aquelles viv\u00e8ncies sensorials que, de
mica en mica, m’anaven presentant els meus cinc sentits. L’olor del pa de la mare,
les melmelades del pare, l’olor del sab\u00f3 quan caminava entre els safaretjos de cam\u00ed
al port, l’estr\u00e8pit de les gavines, les mans afectuoses del Domingo, els colors de les
espelmes exposades a l\u2019aparador de la Cereria Subir\u00e0\u2026
Rajoles amunt i sabates amunt i avall, vaig fer-me lloc a la meva cadira
desmanegada de fusta a la taula de la cuina. No s\u00e9 per qu\u00e8 ara m’adono que aquell
diumenge jo tenia al pare molt present. La seva imatge es presentava en cada rac\u00f3
de la casa, en cada acci\u00f3 fuga\u00e7. El meu cap repeteix el moment en qu\u00e8 la mare va
arribar a la cuina amb la mirada a terra. Recordo que just estava mastegant el pa
flonjo i en mirar-la se’m va fer un gran nus a la gola.
\u00abSalvat\u00bb va dir-me amb la mirada fixa \u00abHem de marxar cap al port r\u00e0pidament: la
Conxita m’ha dit que ha vist la Boira atracada al moll. No et mentir\u00e9, estic molt
preocupada, \u00e9s estrany que ja siguin aqu\u00ed.\u00bb
Despr\u00e9s de deu minuts m\u00e9s llargs de la meva vida, van arribar suant a l\u2019indret on les
gavines es reuneixen i els vaixells reposen. Vam acostar-nos a la Boira, el vaixell en
el qual jo pensava quan alg\u00fa deia la paraula vaixell. Davant seu, hi havia un grup
d’homes i dones que parlaven quasi xiuxiuejant. Recordo preguntar-me en quin
idioma parlaven. Era catal\u00e0, per\u00f2 un catal\u00e0 de dol, trist i ennuegat, que jo mai havia
sentit abans. Aquella trontollada em va fer caure de genolls.
Se m\u2019acosta una gavina al banc de ferro on soc assegut que em retorna al present.
La miro com si es tract\u00e9s d\u2019una vella amiga i, pensant en una llengua trista i una
mica menys ennuegada, marxo del port.<\/p>\n\n\n\n

Pseud\u00f2nim: Llagosta<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

1915, port de Barcelona.Miro les gavines sobrevolar el port bullici\u00f3s de la meva ciutat. Feia mesos quefrisava per tornar-hi i envoltar-me de les mil sensacions que implica seure iromandre a Continua llegint →<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[123],"tags":[],"class_list":["post-6711","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-obres-concursants-2024"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6711","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6711"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6711\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6713,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6711\/revisions\/6713"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6711"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6711"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6711"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}