Mai no m\u2019ha agradat sortir de la meva zona de confort, per\u00f2 una part de mi t\u00e9 un poder
estrepit\u00f3s per obligar-me a fer-ho, suposo que per aquest motiu em vaig trobar caminant
cap al cinema, el vespre abans de marxar quatre mesos a Londres, maleint-me unes tretze
vegades per minut, per\u00f2 alhora sense canviar la direcci\u00f3 de les meves passes. Sabia que
en aquella sessi\u00f3 hi hauria altres admiradors de l\u2019artista a qui veur\u00edem cantar durant tres
hores al concert gravat que es projectava als cinemes. Per\u00f2 no en coneixia ni tan sols un. I
la il\u00b7lusi\u00f3 de con\u00e8ixer-los quedava a l\u2019ombra dels mots enverinats que sentia dins el meu
cap; \u201cqu\u00e8 redimonis far\u00e0s tres hores enmig de desconeguts?\u201d \u201cEst\u00e0s boja si penses que
t\u2019acolliran si no saps ni ballar\u201d.
No sabria explicar com, per\u00f2 el cas \u00e9s que em vaig trobar, a l\u2019espai entre les butaques i la
gran pantalla, en rotllanes de gent tan apassionada com jo, que cantaven les can\u00e7ons com
si els hi haguessin clavat una espasa i els haguessin aixecat flotant en un n\u00favol de
cam\u00e8lies. Dit senzillament, les can\u00e7ons ens feien sentir a la gl\u00f2ria encara que ens fessin
sentir un dolor molt intens. La bellesa i la tortura de la sensibilitat. Benauradament,
acompanyada de gent que d\u2019alguna manera sap exactament qu\u00e8 \u00e9s guardar fusta al moll.
En aquests moments no hi ha espai per inseguretats, nom\u00e9s per gaudir sent tu mateix, aix\u00ed
que interaccionava amb els recentment coneguts com si els conegu\u00e9s de tota la vida. A
mesura que avan\u00e7ava el vespre, cada cop em costava m\u00e9s treure els ulls de sobre d\u2019un noi
que tenia a prop. Cantar-nos frases mirant-nos els ulls se sentia igual que dir-nos \u201cet
salvaria d\u2019aquest turment provocat per melodies encara que fos l\u2019\u00faltima cosa que fes\u201d.
Entre can\u00e7\u00f3 i can\u00e7\u00f3, vaig aconseguir saber el seu nom: Henry. Tot i que, sent honestos, no
era una informaci\u00f3 molt rellevant tenint en compte que el m\u00e9s important d\u2019ell ja ho sabia, li
havia llegit l\u2019\u00e0nima com un llibre en els seus ulls, mirades, gestos i moviments.
Cap al final de la sessi\u00f3, van passar uns segons que em perseguirien durant els dies
seg\u00fcents. O els anys seg\u00fcents. Est\u00e0vem l\u2019un al costat de l\u2019altre quan va comen\u00e7ar aquella
can\u00e7\u00f3, i, en cantar-nos \u201cl\u2019amor \u00e9s un joc, hi vols jugar?\u201d, vam fer una encaixada de mans
com si f\u00f3ssim uns empresaris que acaben de tancar un negoci, com si afirm\u00e9ssim amb la
major convicci\u00f3 del m\u00f3n que efectivament l\u2019amor \u00e9s un joc i que accept\u00e0vem jugar-hi, un joc
d\u2019inicis borrosos i durada indefinida.
Per\u00f2 diuen que tot t\u00e9 un final, oi? Les \u00faltimes can\u00e7ons les vaig passar amb un neguit
creixent que va desapar\u00e8ixer en veure que, quan es van encendre els llums, en Henry no
estava marxant de la sala com havien previst els meus fantasmes sin\u00f3 que estava caminant
cap a mi. Sense deixar de mirar-nos, vam avan\u00e7ar i l\u2019instint va conduir-nos a una abra\u00e7ada
sense articular ni una s\u00edl\u00b7laba pr\u00e8viament. Em vaig sorprendre en sentir la meva veu
xiuxiuejant-li entranyablement un \u201cHenry\u201d. I la sorpresa es va multiplicar de cop quan vaig
notar un pet\u00f3 suau a la galta dreta per resposta.
Quanta estona va durar l\u2019abra\u00e7ada \u00e9s una pregunta a la qual no vull saber la resposta, l\u2019\u00fanic
que s\u00e9 del cert \u00e9s que pr\u00e0cticament vaig sentir com se li esmicolava el cor en haver de
dir-me que si no marxava ara, perdria l\u2019\u00faltim tren per tornar a casa. Vaig veure com li creixia
la culpa als ulls en intercanviar-nos els tel\u00e8fons i advertir-lo que marxava dem\u00e0 a Londres,
que no ens podr\u00edem veure aviat, i va ser l’\u00fanic motiu pel qual vaig esfor\u00e7ar-me a somriure i
dir-li que an\u00e9s tranquil, tot i que cada c\u00e8l\u00b7lula dins meu cridava ferotgement perqu\u00e8 torn\u00e9s.
Vaig veure com desapareixia rere la porta i vaig anar a acomiadar a les altres persones
simp\u00e0tiques a qui havia conegut. Vaig pensar que no tenia sentit sentir aquesta pena per
alg\u00fa que fins feia tres hores no sabia de la seva exist\u00e8ncia, per\u00f2 tamb\u00e9 que necessitava aire
fresc. Abans d\u2019arribar a canviar de carrer, vaig veure en la dist\u00e0ncia una figura que corria, a
l\u2019instant sabia qui era i em vaig posar a c\u00f3rrer jo tamb\u00e9 fins que la pena es va difuminar als
bra\u00e7os quan em van rodejar amb for\u00e7a. Als seus bra\u00e7os. Era una abra\u00e7ada intensa, plena
de pors que volien entrar entre la capa de calma que semblava separar-nos de la resta del
m\u00f3n i del temps. I all\u00e0, sense saber qu\u00e8 passaria el minut seg\u00fcent i encara menys els
pr\u00f2xims mesos, oblidant tota incertesa, vaig sentir que havia trobat una zona de confort molt
millor que la segura de sempre. Plena de vida. I que potser el tracte que hav\u00edem acceptat de
jugar al joc de l\u2019amor duraria m\u00e9s que la can\u00e7\u00f3 on ens ho vam dir.<\/p>\n\n\n\n
Pseud\u00f2nim: cam\u00e8lia nocturna<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Mai no m\u2019ha agradat sortir de la meva zona de confort, per\u00f2 una part de mi t\u00e9 un poderestrepit\u00f3s per obligar-me a fer-ho, suposo que per aquest motiu em vaig Continua llegint →<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[123],"tags":[],"class_list":["post-6777","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-obres-concursants-2024"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6777","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6777"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6777\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6778,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6777\/revisions\/6778"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6777"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6777"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/rodamundet\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6777"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}