Un article recent del nostre investigador Jordi Caïs, juntament amb María Virginia Matulič i Irene De Vicente (Universitat de Barcelona. UFR Escola de Treball Social), proposa un nou marc analític per entendre la manca d’habitatge a les societats «familiaristes del sud d’Europa. A partir de 18 relats de vida en profunditat de persones sense llar a Barcelona, l’estudi revela com la ruptura dels vincles familiars hi juga un paper central, sovint més destacat que les dificultats econòmiques o els problemes d’habitatge.
A les societats mediterrànies, la família ha actuat tradicionalment com el principal coixí davant la pobresa i l’exclusió, a causa de la feblesa dels sistemes de benestar. Però les crisis econòmiques recents, especialment la recessió del 2008 i la pandèmia de la COVID-19, han desbordat aquest rol protector. Com a resultat d’això, moltes persones es troben excloses tant de la xarxa familiar com del suport institucional.
Els investigadors argumenten que la manca d’habitatge al sud d’Europa no es pot entendre només des d’una perspectiva estructural o individual (com ara la pobresa o la malaltia mental), sinó també des de factors relacionals —en particular, la pèrdua dels vincles familiars. En aquestes societats, la família és tan central que perdre-la comporta un estigma moral molt intens. Per això, les persones sense llar sovint articulen els seus relats al voltant del dol i la victimització vinculats a la ruptura familiar —ja sigui per mort, violència, abandonament o separació— més que no pas culpant-ne exclusivament l’atur o la manca d’habitatge.
Aquest marc també posa en relleu les dimensions de gènere de la manca d’habitatge. En el cas de les dones, els rols socials a les cultures mediterrànies estan fortament associats a la cura i a la cohesió familiar. Per tant, perdre la família es percep com un fracàs personal profund. Moltes de les dones entrevistades expressen la seva situació de sense llar en termes de maternitat perduda, parelles trencades o intents de reconstruir vincles familiars.
Els autors defensen que les polítiques per fer front a la manca d’habitatge en societats familiaristes com l’espanyola han d’anar més enllà de l’ajuda econòmica i l’accés a l’habitatge. Reconstruir i acompanyar les relacions familiars hauria de ser un objectiu central de les estratègies de suport social. En cas contrari, les persones poden quedar atrapades en cicles d’exclusió —no només econòmica, sinó també simbòlica i emocional.
Descobreix més coses sobre la recerca de la UB School of Sociology! Explora la llista completa dels nostres investigadors i les seves últimes publicacions aquí.
