La soledat és cada cop més reconeguda com un problema rellevant de salut pública, però com es manifesta dins i fora del lloc de treball? I aquestes diferents formes de soledat tenen el mateix impacte sobre la salut mental i els resultats laborals? Aquestes preguntes són especialment rellevants en els mercats de treball actuals, marcats per l’estrès, la precarietat i els canvis en les formes de treball.
A l’estudi Workplace and non-workplace loneliness: a cross-sectional comparative study on risk factors and impacts on absenteeism and mental health among employees in Spain, els nostres investigadors Joan Domènech-Abella i Jordi Mundó, juntament amb Josep Maria Haro (Institut de Recerca Sant Joan de Déu) i Carles Muntaner (Universitat de Toronto), analitzen la prevalença, els factors de risc i les conseqüències de la soledat entre les persones empleades que viuen a Espanya, diferenciant entre la soledat experimentada a la feina i fora de l’à mbit laboral.
A partir de dades d’una enquesta duta a terme el 2024 a 5.400 persones ocupades, l’estudi mostra que la soledat és molt prevalent en tots dos contextos. Un 40,7 % de les persones treballadores afirma experimentar soledat laboral, mentre que un 42 % declara patir soledat fora del lloc de treball. Tot i aquests percentatges similars, la coincidència entre ambdues menes de soledat és limitada, cosa que indica que la soledat laboral i la no laboral estan relacionades però constitueixen experiències diferenciades.
L’anà lisi mostra que les persones joves i les persones treballadores immigrants tenen més probabilitats d’experimentar soledat en ambdós contextos. Tanmateix, també emergeixen diferències importants. Factors sociodemogrà fics com ser dona, no estar aparellada o no ser heterosexual s’associen exclusivament amb la soledat no laboral, mentre que les condicions de treball són un factor clau en ambdós casos, amb un paper més destacat en la soledat laboral.
Nivells elevats d’estrès laboral i de precarietat laboral s’associen de manera consistent amb una major probabilitat de soledat. A mesura que augmenta la precarietat laboral, la probabilitat d’experimentar soledat s’incrementa de manera notable, fet que posa de manifest l’estreta relació entre les condicions d’ocupació i el benestar social.
De manera especialment rellevant, tant la soledat laboral com la no laboral tenen efectes independents i significatius sobre diversos resultats. Les persones que experimenten soledat presenten més probabilitats d’absentisme, aixà com un augment dels sÃmptomes de depressió, ansietat i trastorn per ús de substà ncies. Aquestes associacions es mantenen sòlides fins i tot quan es tenen en compte simultà niament ambdues formes de soledat.
En conjunt, els resultats suggereixen que la soledat entre les persones ocupades no es pot entendre només com un problema individual o social aliè a la feina. Molts dels seus determinants tenen l’origen en el mateix entorn laboral. L’estudi subratlla la importà ncia de millorar les condicions de treball i reduir la precarietat laboral com a part d’estratègies més à mplies per abordar la soledat, millorar la salut mental i reduir l’absentisme entre la població treballadora.
Descobreix més coses sobre la recerca de la UB School of Sociology! Consulta la llista completa dels nostres investigadors i les seves darreres publicacions aquÃ.
