Rosa Rius Gatell

Doctora en Filosofia per la Universitat de Barcelona

Rosa Rius Gatell és investigadora honorífica del Seminari Filosofia i Gènere-ADHUC Centre de Recerca Teoria, Gènere, Sexualitat, integrant del Seminari Filosofia i Gènere des de la seva fundació, l’any 1990.

La seva tasca investigadora s’articula al voltant de dos eixos: la filosofia del Renaixement i el pensament de les dones en diversos períodes de la història, en especial, segles XVI i XX. És editora de diversos volums col·lectius, entre els quals cal recordar: Sobre la guerra y la violencia en el discurso femenino, 1914-1989 (2006), Filósofos, filosofía y filosofías en la Encyclopédie de Diderot y d’Alambert (2009), amb Miguel A. Granada i Piero Schiavo, Pensadoras del Siglo XX. Aportaciones al pensamiento filosófico y político (2011) i Lectoras de Simone Weil (2013), els dos últims amb Fina Birulés, i Remedios Varo. Caminos del conocimiento, la creación y el exilio, amb María José González Madrid (2013). Ha dut a terme una intensa tasca de traducció d’obres de filòsofes com Jeanne Hersch i Rachel Bespaloff.

Entre les seves publicacions destaquen «Il Principe» de Maquiavel. Primera traducció espanyola basada en un manuscrit inèdit (2010), coautora Montserrat Casas, així com l’estudi introductori i notes crítiques de la Historia de las mujeres filósofas de Gilles Ménage (2009; 3a reimpr. 2019), l’edició, traducció i introducció del De la Ilíada de Rachel Bespaloff (2012) i articles com ara: «María Zambrano y Simone Weil: notas para un diálogo» (2013), «Armonía y creación en el cosmos de Remedios Varo» (2013), «De antiguas sabidurías: Simone Weil y María Zambrano» (2013), «À la recherche des savoirs anciens. Simone Weil dans l’air du temps» (2014), «Rinascimento: eccellenti nel proprio tempo. Il merito di Moderata Fonte» (2015), «María Zambrano et “l’art qui fait voir”» (2015), «De la belleza, el arte y la pintura “verdadera” en Simone Weil» (2017), «Simone Weil lectora de Maquiavelo» (2018), «L’escolta musical. Jeanne Hersch i la miniatura d’eternitat» (2020), «Miniatures filosòfiques. Pensar la festa amb Jeanne Hersch» (2020), «María Zambrano, notas sobre la alegría y el dolor» (2021) i «Filosofe / Pensatrici. Un contributo per mettere in discussione il canone» (2022) amb Georgina Rabassó.