CRAI biblioteca

El CRAI de la UB és el Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació. Es va crear l’any 2004 amb l’objectiu d’adaptar la Biblioteca de la Universitat de Barcelona a l’espai europeu d’educació superior (EEES) i a l’espai europeu de recerca (EER).

Les biblioteques enteses en el sentit clàssic es transformen i, més enllà de la consulta d’obres (en paper o en línia), ofereixen recursos d’aprenentatge i serveis de suport a la recerca. Els espais s’amplien i, a banda de les sales de consulta, hi ha zones de treball en equip, sales privades, aules amb ordinadors, etc. L’etiqueta biblioteca va quedar curta i els professionals del sector necessitaven eixamplar-la per donar cabuda a aquesta altra realitat. Així van aparèixer els CRAI biblioteques.

Des del punt de vista orgànic, el CRAI de la UB es desplega, doncs, en diferents biblioteques de centre, com ara el CRAI Biblioteca de Biologia o el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, i en diferents unitats administratives, per exemple la Direcció, l’Administració, la Unitat de Docència, la Unitat de Projectes, etc.

A diferència de la denominació de les diferents biblioteques, que solen rebre el nom compost CRAI biblioteca, en el cas de les unitats administratives no és adequat anteposar la sigla CRAI al nom de la unitat (CRAI Direcció, CRAI Unitat de Docència) —de la mateixa manera que els noms dels departaments no contenen els noms de les facultats o els noms de les unitats en què s’estructura l’Agència de Polítiques i de Qualitat no inclouen l’Agència. Per tant, en aquests casos, si cal explicitar la dependència, cal indicar-ho amb un sintagma preposicional: Administració del CRAI, Unitat de Docència del CRAI.

Pel que fa a la construcció CRAI biblioteca, d’acord amb l’ús ja consolidat a la Universitat, es fan les consideracions següents:

  • Funciona com un sintagma format per dos noms juxtaposats.
  • El sintagma és masculí (el CRAI biblioteca, i no pas la CRAI biblioteca).
  • Tots dos elements flexionen pel que fa al nombre (els CRAI biblioteques, i no pas els CRAI biblioteca). Les formes singular i plural del primer element (CRAI) formalment no es distingeixen, perquè, com a sigla, es prefereix mantenir-lo invariable (els CRAI, en comptes de els CRAIs).

En qualsevol cas, el plural aglutinador CRAI biblioteques conviu en el discurs amb altres denominacions més habituals i naturals, a les quals cal donar preferència, com ara les biblioteques del CRAI o, simplement, les biblioteques. Per tant, convé no fer-ne una substitució sistemàtica, que en molts contextos seria poc transparent i inadequada.

Per entendre les raons que han conduït a aquesta resolució, cal tenir en compte com s’ha gestat la denominació CRAI biblioteca, les dificultats per justificar-la lingüísticament i la impossibilitat de canviar una denominació molt consolidada entre els professionals de l’àmbit.

Una mica d’història

A partir del 2004 la Biblioteca de la UB (BUB) va rebre el nom de Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI). Aquesta denominació va quedar fixada per a la unitat general, que al seu torn es compon de diversos CRAI de centre (o biblioteques de centre), una direcció, diverses unitats tècniques, etc. El canvi de denominació responia a la constatació que, amb el temps i especialment amb la irrupció de les noves tecnologies, els serveis que es prestaven des d’aquesta unitat a la comunitat universitària anaven més enllà del préstec de llibres i, per tant, l’etiqueta biblioteca era insuficient.

La denominació biblioteca, però, no va acabar de desaparèixer mai, potser perquè està molt arrelada o potser perquè la denominació CRAI és poc transparent per als destinataris. Així, per compatibilitzar una denominació aprovada institucionalment i de manera generalitzada (CRAI) amb unes necessitats comunicatives que aquesta denominació institucional no acabava de resoldre, es va decidir adoptar la denominació combinada CRAI biblioteca, aplicada a cadascuna de les biblioteques de centre (per exemple, CRAI Biblioteca de Biologia).

Conèixer la gestació d’aquesta denominació és important per entendre les dificultats lingüístiques que ha generat posteriorment, ja que encaixa difícilment amb els patrons gramaticals normals i es fa difícil de saber quina és la relació semàntica i, per tant, sintàctica, entre els dos elements.

Anàlisi lingüística

L’expressió CRAI biblioteca, on hi ha dos noms juxtaposats, en català pot respondre a les construccions sintàctiques següents:

  • Aposició en què el segon element és un hipònim del primer, com en gas butà, número set. Això voldria dir que la idea de CRAI és més general i que es concreta en coses com ara biblioteques.
  • Aposició en què el segon element atribueix una propietat al primer, com en escola bressol, camió cisterna. Això voldria dir que al costat dels CRAI del tipus biblioteca n’hi hauria d’altres de tipus diferent. En aquesta tipologia, hi posaríem les aules biblioteca o els jardins biblioteca, si tenim aules o jardins que fan de biblioteca.
  • Sintagma lliure amb un significat composicional, del tipus caça bombarder, CEIP escola, on tots dos elements estan en el mateix nivell sintàctic i el conjunt funciona com una locució nominal. Això voldria dir que un CRAI biblioteca és CRAI i biblioteca alhora.

Si la història es pogués reescriure, es podrien fer tres coses que, des del punt de vista lingüístic, semblen més naturals:

  • Prescindir de la denominació biblioteca (que sembla que era la proposta inicial, on CRAI esdevenia un concepte nou i substituïa biblioteca; això, però, no va reeixir).
  • Ampliar el sentit del terme biblioteca i prescindir de la denominació CRAI (que es reservaria per a la unitat general, de manera que hi hauria les biblioteques del CRAI, com hi ha les facultats de la UB).
  • Mantenir totes dues paraules, però amb l’ordre invertit, biblioteca CRAI, que mantindria com a nucli la denominació tradicional, amb l’afegit CRAI, que indicaria que es tracta d’una biblioteca amb unes característiques especials (les d’un centre de recursos per a l’aprenentatge i la investigació). En aquest cas parlaríem de les biblioteques CRAI.

El fet és que la història, però, no es pot reescriure fàcilment, perquè hi ha tota una normativa, documentació, imatge gràfica i tradició que dificulten el canvi de denominació i ens obliguen a mantenir els elements CRAI biblioteca en aquest ordre i trobar-hi l’encaix lingüístic per explicar com es comporten sintàcticament.

Conclusió

La proposta sobre el funcionament gramatical (plurals i concordança) d’aquesta construcció parteix de la necessitat de mantenir els elements en l’ordre indicat i, d’acord amb l’ús, entendre que el sintagma és masculí (el CRAI biblioteca, i no pas la CRAI biblioteca), sigui perquè el nucli és CRAI o perquè ho són tots dos i el conjunt resultant és masculí. Això porta a descartar la forma prefixada CRAI-biblioteca, que desplaçaria el nucli a biblioteca i la convertiria en una forma femenina (la CRAI-biblioteca).

Pel que fa al plural, les dificultats per definir la relació semàntica entre CRAI i biblioteca, ens aboquen a establir la concordança dels dos elements: el CRAI biblioteca, els CRAI biblioteques. Això explica l’expressió com a sintagma lliure, amb els dos elements juxtaposats al mateix nivell, però també com a aposició. La mateixa normativa (GIEC, p. 541) dona compte de la variació que es pot produir en aquests casos: «la concordança de nombre entre els noms en aposició fluctua segons el nom que fa de complement i la percepció com a nom o més com a adjectiu que en tenen els parlants».

Atès que, des d’un punt de vista gramatical, hi ha vacil·lacions en aquest tipus d’estructures, s’acorda, doncs, de pluralitzar el segon element quan correspongui fer-ho, tal com es fa de manera espontània: els CRAI biblioteques.