expedir o atorgar un títol?
El verb atorgar implica una concessió per voluntat de l’atorgant, com quan s’atorga un premi fruit de la deliberació d’un jurat, tal com es desprèn de la definició del DIEC:
1 1 v. tr. [LC] [AD] Concedir. Atorgar un favor, una gràcia. Atorgar un privilegi.
1 2 v. tr. [AD] Fer (un contracte, una escriptura, etc.), davant un notari. Atorgar un testament.
El verb expedir, per contra, comporta el lliurament d’un document oficial a la persona interessada, que reflecteix l’acompliment d’algun assumpte, com quan s’expedeix un títol universitari (el qual reflecteix que s’han assolit uns determinats objectius).
1 2 v. tr. [AD] [LC] Elaborar amb les formalitats establertes (un document oficial, una butlla, un privilegi, etc.) per poder-lo lliurar a l’interessat.
En coherència amb les definicions d’aquests dos verbs, la normativa següent usa sempre la forma expedir i expedició amb relació a l’emissió de títols:
- Ordre ECI/2514/2007, de 13 d’agost, sobre expedició de títols universitaris oficials de màster i doctor
- Reial decret 1393/2007, de 29 d’octubre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments universitaris oficials
- Reial decret 1002/2010, de 5 d’agost, sobre expedició de títols universitaris oficials
- Ordre ECD/760/2013, de 26 d’abril, per la qual s’estableixen els requisits d’expedició del títol del programa Erasmus Mundus
- Reial decret 195/2016, de 13 de maig, pel qual s’estableixen els requisits per a l’expedició del suplement europeu al títol universitari de doctor