no buit o no-buit? (“Suposant que B és no buit, arribarem a una contradicció”)
Per tal que un substantiu i la partícula no que el precedeix s’escriguin fusionats amb guionet, cal que l’expressió tingui un cert grau de lexicalització, cosa que comporta l’existència d’una noció que té certa entitat. En el cas de la frase Suposant que B és no buit, arribarem a una contradicció, no es pot deduir que no buit faci referència a una entitat abstracta, sinó que sembla que està descrivint la condició de B de no estar buit. Per tant, en aquest cas, no cal escriure-ho fusionat, sinó per separat tal com apareix a la frase d’exemple.