• metil-isobutil-cetona, metilisobutilcetona o metil isobutil cetona?

    Resposta rebuda del TERMCAT:

    La denominació adequada en català és cetona isobutil metílica. D’acord amb les recomanacions de la IUPAC per a denominar les cetones, primer es posa el nom de la classe funcional (cetona) i, a continuació, els substituents per ordre alfabètic i separats per espais, el primer sense modificar i el segon com a adjectiu. En el llibre blau de la IUPAC en català, traduït per l’IEC, es troben exemples de l’aplicació d’aquest criteri, com ara cetona etil metílica i cetona metil pentílica (pàg. 100). Complementàriament, us comentem que el nom en anglès de les cetones també hauria d’escriure’s seguint l’ordre alfabètic. En el cas que ens ocupa, la forma adequada seria isobutyl methyl ketone, en comptes de methyl ethyl ketone, encara que aquesta darrera forma s’utilitzi més. Cal dir que, en la nomenclatura, hi ha certa permissivitat per a fer el calc de l’estructura anglesa (isobutil metil cetona, en l’ordre correcte, o metil isobutil cetona, en l’ordre incorrecte i tal com documenteu a l’Enciclopèdia Catalana). Fins i tot, en un paràgraf del llibre blau s’hi troba una ocurrència de etil metil cetona, tot i que no es menciona aquesta estructura explícitament com a alternativa possible. Per tant, cal tractar-ho com una “concessió” i, a l’hora de denominar cetones (i compostos en general), cal cenyir-se al que diu la norma.

  • octil levulinat o levulinat d’octil?

    Resposta rebuda del TERMCAT:

    La denominació adequada en català és levulinat d’octil. Es tracta d’una sal o un èster de l’àcid levulínic amb octà, i s’anomena seguint el criteri general establert en el llibre blau de la IUPAC en català (pàg. 117) per a denominar les sals i els èsters de qualsevol àcid: la part negativa de l’estructura del compost (de la sal o l’èster) s’expressa utilitzant el sufix –at, mentre que la part positiva s’expressa, en el cas concret que ens ocupa, amb el sufix –il, tal com correspon a les cadenes de carboni (l’octil és una cadena de carbonis de l’octà). Pel que fa a l’ordre dels formants, en català es recomana seguir l’ordre natural dels constituents, de manera que són preferibles les denominacions en què la part positiva del compost s’introdueix per mitjà de la preposició de. El llibre blau de la IUPAC en català, traduït per l’IEC, recull exemples en aquest sentit (pàg. 23: dimetilfosfinat de metil; pàg. 87: diazoacetat d’etil; pàg. 117 acetat d’etil; pàg. 118: 4-etilbenzensulfonat de metil).

  • Traducció d’accidents geogràfics a l’anglès: parc natural i cova

    Tal com recull el criteri «Place names» del Llibre d’estil de la UB, els noms propis d’accidents geogràfics que van precedits del nom descriptiu del tipus d’accident, com ara riu Sec, es tradueixen a l’anglès de manera total (Danube River) —si hi ha versió anglesa establerta per al nom propi—, o parcial (River Sec)— si no hi ha versió anglesa establerta per al nom propi. En tots dos casos el nom genèric s’escriu amb majúscula inicial (River).

    En coherència amb aquest criteri, cal fer el mateix per a noms de parcs naturals i coves. Per exemple:

    • cova Simanya > Simanya Cave
    • parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac > Natural Park of Sant Llorenç del Munt i l’Obac (o Sant Llorenç del Munt i l’Obac Natural Park)

  • [EN DISCUSSIÓ] funcionalitat

    La funcionalitat és la qualitat de funcional. Per exemple:

    La funcionalitat d’un habitatge està associada a les necessitats, costums i hàbits [….]
    Estètica o funcionalitat en l’arquitectura de finals del segle XX
    Nou web: més connectivitat i funcionalitat

    Hi ha altres exemples del camp de la informàtica o les noves tecnologies en què sembla que es fa un ús abusiu de funcionalitat. En els exemples següents potser s’hauria d’usar sempre funció:
    Certificats: Des d’aquesta funcionalitat s’elaboren i registren certificats que emet el centre.
    El nou sistema incorpora una segona funcionalitat, oberta a tothom, de caire preventiu: […]
    També per a les entitats s’afegeixen funcionalitats per assignar les incidències al personal, marcar urgències o una nova funció.
    Ús de funcions: Impressió. Accés a la funcionalitat d’impressió. Seleccionar alliberar impressió o imprimir tot.
    El principal objectiu d’aquest treball ha sigut conèixer què són els aliments funcionals i quina és la seva funcionalitat.
    La taula següent detalla la funcionalitat corresponent a cada funció d’usuari: […]
    Entre les definicions recollides al DIEC2 per a funció, les més properes al concepte que es vol descriure són:
    f. [LC] [ZOA] Acció pròpia d’un òrgan o d’un aparell d’un animal o d’una planta. La funció del cor. La funció de les fulles. Funcions de nutrició, de reproducció.
    f. [LC] Acció d’una màquina. La funció de la palanca.
    Ara bé, al Cercaterm trobem aquesta definició de funcionalitat que va més enllà de la qualitat de funcional:
    Conjunt de possibilitats de tractament de la informació que ofereix un programari o un sistema informàtic.
    Al Grand dictionnaire terminologique (GDT) la definició de fonctionnalité diu:
    Possibilité de traitement offerte par un système informatique, un logiciel ou un site Web.
    Les definicions que hi ha al GDT per a fonction en informàtica són aquestes:
    • Sous-programme constitué d’un ensemble d’instructions identifiées par un nom, dont l’exécution produit une valeur qui renvoie à l’endroit où le sous-programme a été appelé.
    • Opération exécutée par un appareil, un périphérique, un logiciel, un programme ou un sous-programme, mise en œuvre par une commande, un appel de procédure ou tout autre procédé
    I en anglès, al Webster trobem la següent definició de functionality:
    the quality or state of being functional (a design that is admired both for its beauty and for its functionality)
    especially: the set of functions or capabilities associated with computer software or hardware or an electronic device (data management functionalities such as data integrity, security, recoverability and manageability)
    Finalment, l’Oxford English Dictionary (OED), també recull aquesta accepció:

     4. The purpose something is designed or expected to serve; the function or functions that something is designed to perform; esp. (in later use) the range of operations that an electronic device or piece of software can perform. Also as a count noun: each such function.

    1950   Financial Times 26 June (Plastics Suppl.) p. vii./3   Design of end products..which takes into account not only their functionality, but also the suitability of the materials.
    1973   J. P. Buzen & U. O. Gaguardi in Honeywell Computer Jrnl. 7 249/1   Since the majority of commonly used channel programs are not self-modifying this lack of functionality could not be tolerated without serious difficulty.
    1981   IEEE Trans. Nucl. Sci. 28 3726/1   Some of the other commands have different user interfaces and somewhat different functionalities.
    2010   Wall St. Jrnl. 13 Sept. b2/6   A high-quality camera and improved touch screen functionality such as pinch zoom, akin to the iPhone.
    Així, doncs, en els darrers anys i en el context de les noves tecnologies, la paraula funcionalitat ha substituït funció. Potser perquè funció es percep com a terme matemàtic o de programació, i es necessita una altra paraula per parlar de les «capacitats» o possibilitats d’una aplicació o un dispositiu. El cas és que, un cop s’obre la porta a funcionalitat amb aquest nou sentit, es fa difícil contenir-ne l’expansió cap a altres camps que van més enllà de les noves tecnologies.
    Per altra banda, no sembla convenient condemnar aquest nou ús de funcionalitat, perquè ha entrat amb força i el trobem en totes les llengües del nostre entorn. Per tant, cal trobar una solució de compromís que permeti fer-ne l’ús que recullen els diccionaris i, al mateix temps, impedeixi que substitueixi funció en tots els casos.

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • subreemplaçament o sub-reemplaçament?

    L’Ortografia catalana presenta la possibilitat d’escriure separats (sense guionet) els mots prefixats que, si s’escriuen d’acord amb la norma ortogràfica, poden presentar alguna dificultat comunicativa, tal com s’explica al final de l’apartat 4.3.1.3. (Ús de l’espai en blanc entre el prefix i la base lèxica):

    cMalgrat tot, la pràctica comunicativa pot donar lloc a mots o expressions no previstos per la normativa en què és acceptable escriure el prefix separat del radical. Per exemple, amb la finalitat de distingir el sentit respecte d’un mot homògraf (pre ocupació, volent significar ‘ocupació anterior’, pre fixat ‘fixat anteriorment’, ex portadorex pres, co rector) o bé per a evitar formes gràfiques detonants, especialment amb el prefix ex‑ (ex exiliat ‘persona que ha deixat d’estar exiliada’, ex xa ‘persona que ha deixat d’ésser xa de Pèrsia’).

    La possible lectura errònia d’un mot prefixat per la dificultat de reconèixer-ne els formants, podria ser una altra raó per escriure el prefix separat del radical (sub reemplaçament).  Ara bé, la dificultat de lectura del mot depèn del coneixement que cadascú en té i de la freqüència del mot en un context comunicatiu determinat. Com més conegut és el mot, més fàcil és de reconèixer-lo i, per tant, menys necessitat tenim de fer-ne una excepció ortogràfica. En aquest cas concret, és preferible mantenir la forma aglutinada, subreemplaçament, atès que es tracta d’un terme especialitzat que els usuaris principals poden identificar perfectament perquè hi estan familiaritzats.

  • tiobios?

    Aquest terme és un compost format per la forma prefixada tio-, del mot gr. theîon, ‘sofre’ (usada en química per a indicar que l’oxigen d’un compost es troba totalment o parcialment reemplaçat per sofre), i el substantiu bios, que fa referència a tot el que és viu (animal, planta, etc.). El tiobios fa referència, doncs, als organismes que habiten en els sediments rics en sulfurs (tal com es defineix thiobios en el Dictionary of ecology d’Oxford University Press).

    La denominació tiobios és, doncs, un compost ben format.

     

     

  • bidó ballesta?

    Aquesta denominació fa referència a uns bidons, generalment de color blau, sovint usats en els laboratoris per a la gestió dels residus. L’expressió ballesta fa referència al tipus de tancament. La forma bidó ballesta o bidó de ballesta són formes escurçades de la denominació bidó amb tancament de ballesta que trobem documentada en diversos textos. Entre les dues formes escurçades, des d’un punt de vista lingüístic, és preferible bidó de ballesta.

    En aquest context, ballesta té un sentit proper al que recull una de les accepcions del DIEC: «molla que treballa a flexió composta generalment de fulles o làmines d’acer resistent, planes o lleugerament corbes, alineades amb abraçadores». En anglès, segons algunes entrades del Cercaterm, és leaf spring. També es dona aquesta correspondència a la IATE des del castellà cap a l’anglès, juntament amb clamping spring. Però cap d’aquestes expressions apareixen relacionades amb bidons. De fet, les imatges que ens ofereix Google per a leaf spring, tot i que es corresponen perfectament amb la definició de ballesta, no acaben de coincidir amb les imatges que ofereix per a cierre de ballesta o aros de ballesta (no hi ha resultats rellevants per a tancament de ballesta). En canvi, observem que, en anglès, el fabricant Berger Global anomena aquest tipus de tancament clamping ring.

    Així doncs, la denominació de ballesta per a aquest tipus de tancament no és universal, en part perquè no es tracta d’una ballesta tal com es troba definida al diccionari. Però és la denominació més freqüent tant en català com en castellà per a aquest tipus d’anelles de tancament.

  • investigador principal o investigador responsable?

    La denominació investigador principal està recollida en diferents obres de referència. En les fitxes consultables des del Cercaterm, trobem tres fonts diferents que recullen aquest terme, entre les quals hi ha la Nomenclatura de gestió universitària, que recull els termes acordats pels serveis lingüístics de les universitats de la Xarxa Vives:

    La denominació anglesa principal investigator està recollida també en la base de dades terminològica dels traductors de les institucions europees, IATE. En canvi, no hi ha el terme responsible researcher o responsible investigator.

    A la base de dades EUR-Lex, la base de dades de dret de la UE, sí que es documenta l’expressió investigador responsable (en castellà), però com a descriptor en la definició d’investigador principal (vegeu el document 32014R0536 de EUR-Lex):

    16)   «investigador principal»: investigador responsable de un equipo de investigadores que realizan un ensayo clínico en un centro de ensayos clínicos;

    I el mateix trobem en la versió en altres llengües:

    (16) | ‘Principal investigator’ means an investigator who is the responsible leader of a team of investigators who conduct a clinical trial at a clinical trial site;

    16) | «investigateur principal», un investigateur responsable d’une équipe d’investigateurs chargée de la conduite d’un essai clinique sur un site d’essai clinique;

    D’acord amb aquestes informacions recollides, la denominació establerta pels textos normatius és investigador principal | investigadora principal, mentre que l’expressió investigador responsable és més aviat una expressió definitòria, encara que, segurament, pot o podria funcionar com a sinònim.

  • macròlida o macròlid?

    La denominació correcta en català és macròlid, tal com trobem en el Diccionari.cat i altres obres de referència. En anglès s’anomena macrolide, on la terminació –ide és la mateixa que trobem en noms com oxide (òxid), peptide (pèptid) i molts altres, tal com s’explica a l’Oxford English Dictionary:

    Originally, added to the stem of the name of an element to form names of simple compounds of that element with another element or a radical, as oxide, chloride, nitride, phosphide, sulphide (and thence in more complex formations, as hydroxide, oxychloride, and with numerical prefixes, as dioxide, trisulphide, tetrachloride). Later, added to stems representing compounds or groups to form names of simple derivatives, as acetylide, anilide, cyanide, and spec. in names of glycosides formed from sugars, as furanoside, galactoside. Also used more widely (esp. in organic chemistry) in generic names of various types of compound, as amide, anhydride, imide, peptide, proteid, saccharide.

    With binary compounds, following the model of oxide, the suffix –ide is conventionally attached to the (contracted) name of the more electronegative of the two elements: thus a compound of nitrogen and oxygen is called a nitrogen oxide rather than an oxygen nitride, whereas a compound of fluorine and oxygen is called an oxygen fluoride rather than a fluorine oxide. So, following the electronegativity criterion, we have chlorine oxide but sodium chloride, carbon disulphide but tungsten carbide, hydrogen bromide but nickel hydride.

    En alguns noms amb aquesta terminació, el gènere del terme català és femení i, per tant, acabat en –ida (com amida), cosa que explica la vacil·lació en el cas de macròlid/macròlida.

  • shadowing?

    El Cercaterm recull una proposta denominava període d’observació professional com a alternativa a l’anglicisme shadowing en el sentit de període de formació en què un treballador nou acompanya i observa com treballa un altre treballador més experimentat.

    No obstant això, segons el context en què apareix aquesta expressió, hi pot haver matisos diferents que obliguin a fer altres propostes denominatives. Per exemple, en el cas següent, l’ús de shadowing no fa referència a un període de formació professional:

    En el marc del Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, les doctorandes de la Facultat de Física van oferir fer un shadowing en els laboratoris de recerca perquè veiessin la seva activitat investigadora.

    Per tant, s’ha optat per la traducció següent, que adapta la proposta recollida al Cercaterm a aquest context específic:

    En el marc del Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, les doctorandes de la Facultat de Física van oferir fer una activitat d’observació professional en els laboratoris de recerca perquè veiessin la seva activitat investigadora.

  • Les paraules del càncer

    Quan parlem de recerca sobre el càncer, convé fer una sèrie de precisions lingüístiques sobre l’ús d’alguns termes que hi estan relacionats. Més enllà d’estar-ne al cas, tingueu en compte que disposeu de bons verificadors ortogràfics que us poden ajudar a evitar alguns errors.

    • No s’ha de confondre l’adjectiu oncogen -ògena (que produeix tumors) amb el substantiu masculí oncogèn (gen que transforma una cèl·lula sana en cancerosa).
    • Hem d’usar la forma catalana de les paraules següents, que solem fer servir incorrectament sovint per influència del castellà:

    alimentari, i no alimentici
    malaltia, i no dolència o enfermetat
    multidisciplinari, i no multidisciplinar
    prevalença, i no prevalència

    • Per què ens equivoquem a l’hora d’escriure aquests mots?

    immunoteràpia, i no inmunoteràpia
    seqüela, i no seqüel·la
    trastorn, i no transtorn

    • Hi ha qüestions de gènere i nombre que també solen crear-nos dubtes:

    una anàlisi clínica, en comptes d’un anàlisi clínic
    la diagnosi (i el diagnòstic), en comptes d’el diagnosi
    una metàstasi (i unes metàstasis), en comptes d’una metàstasis

    • I, quan parlem, en general no pronunciem prou bé aquestes paraules:

    asimptomàtic -a es pronuncia amb essa sorda
    leucòcit és una paraula plana
    metàstasi es pronuncia amb essa sonora

    Més enllà d’aquestes consideracions, podeu consultar la Terminologia del càncer, del TERMCAT, que conté prop de 220 termes bàsics relacionats amb el càncer i la recerca oncològica. Cada fitxa terminològica conté la denominació catalana considerada principal i les denominacions catalanes sinònimes, si n’hi ha; els equivalents en castellà, francès i anglès; una definició, i, si escau, notes explicatives.

    També teniu disponible el Diccionari enciclopèdic de medicina, que posa a l’abast dels usuaris les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l’elaboració d’un nou diccionari de medicina en llengua catalana. Conté més de 75.720 termes catalans amb definició, els equivalents en castellà, francès i anglès (i, en els casos pertinents, nomenclatures científiques), a més a més de notes complementàries.

  • skyrmió?

    L’skyrmió és una partícula subatòmica hipotètica relacionada originalment amb els barions, proposada pel físic nuclear Tony Skyrme. Aquest terme, doncs, està format a partir del nom propi Skyrme i el sufix –, tot i que el sufix corresponent als termes referits a partícules subatòmiques és –ó i no pas – (neutró, nucleó, electró, fotó, bosó, etc.; en barió o fermió la i pertany a l’arrel).

    Segons el Wiktionary, el sufix – de skyrmió prové de fermió, de manera que skyrmió és el resultat de barrejar el nom Skyrme i la part final del terme fermió.

    Tot i que aquesta informació no s’ha pogut corroborar en cap altra font, el cas és que totes les llengües formen aquest nom de la mateixa manera, amb les adaptacions pertinents en cada cas:

    en: skyrmion
    fr:  skyrmion
    es: skyrmion
    it: skyrmione
    pt: skyrmion

    Per tant, la forma catalana skyrmió és coherent amb la resta de llengües.

  • rotaevaporador, rotavapor? rotaevaporació?

    Aquest terme fa referència a un instrument de laboratori usat per fer destil·lacions mitjançant un matràs d’evaporació que va girant sobre un bany maria, de manera que s’augmenta l’àrea d’evaporació. En anglès, rep el nom de rotary evaporator o rotavap. En català, el documentem amb diferents denominacions:

    • evaporador rotatori
    • evaporador rotatiu
    • rotaevaporador
    • rotoevaporador
    • rotavapor

    La denominació rotavapor és una marca registrada, tal com es pot veure a la pàgina de l’empresa Buchi, fabricant d’equipament de laboratori.

    Les denominacions sintagmàtiques evaporador rotatiu o evaporador rotatori es documenten en fonts fiables i són adequades lingüísticament. Aquest tipus d’expressió es troba en altres llengües com el castellà (evaporador rotatorio o evaporador rotativo) i el francès (évaporateur rotatif).

    Pel que fa a les formes compostes, no estan documentades en les obres de referència, però tenen una gran freqüència d’ús en els textos acadèmics i s’observa el següent: la denominació rotoevaporador apareix més vegades que la forma rotaevaporador, però, en canvi, el deverbal rotaevaporació és més freqüent que rotoevaporació.

    Atès que totes aquestes formes es documenten en textos acadèmics i que totes es poden justificar des d’un punt de vista lingüístic, cal donar-les totes per bones: les formes sintagmàtiques evaporador rotatori i evaporador rotatiu, i les formes compostes rotaevaporador i rotoevaporador, juntament amb els deverbals corresponents rotaevaporació i rotoevaporació. La denominació rotavapor no és adequada com a nom comú, ja que és una denominació comercial.

    Ara mateix, les dades d’ús no permeten prioritzar una forma per damunt de les altres. Cal, això sí, que hi hagi coherència en l’ús d’unes o altres formes dins d’un text.

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • coformer? [formació de cocristalls]

    Aquest terme està relacionat amb la formació de cocristalls, terme relativament recent que no acaba de tenir una definició prou consensuada (com es pot veure en la introducció de l’article «Challenges in Translational Development of Pharmaceutical Cocrystals«). En aquest context, l’anomenat coformer és un dels components del cocristall. En la documentació en català (o en castellà), el terme usat per a coformer és coformador, terme format per l’arrel formador i el prefix co-, és a dir, un dels elements que formen el cocristall juntament amb un altre (o uns altres). La variant con– d’aquest prefix, no és adequada en aquest context perquè la paraula conformador ja existeix amb un altre sentit.

     

     

     

  • building block? (biologia)

    En el camp de la biologia, l’expressió building block s’usa a vegades per fer referència als elements constituents fonamentals, com en l’expressió Amino acids are the building blocks of proteins. En aquest context, la traducció literal bloc de construcció no és la més adequada, sinó que cal trobar una alternativa. Algunes de les propostes que es troben en els textos científics en català o en castellà són:

    Cap d’aquestes propostes apareix de manera dominant:

    Com que building block s’usa de manera metafòrica, pot ser que segons el context hi escaigui més una traducció o altra.

     

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • madrina de promoció?

    El substantiu madrina és un castellanisme que cal substituir per padrina si fa referència a una dona que presenta i acompanya algú que rep un honor, un grau, etc., tal com es recull per a l’accepció 2.2 de l’entrada padrí padrina del DIEC.

  • institut escola o institut-escola? instituts escola/escoles?

    Per decidir sobre la grafia aglutinada o separada d’aquest tipus d’expressions, cal distingir entre compostos i locucions o unitats lèxiques complexes (vegeu l’apartat 4.3.3.1 de l’Ortografia catalana).

    Els compostos es caracteritzen per presentar flexió a la dreta: maldecap ‘preocupació’, pl. maldecapscoliflor, pl. coliflorsratapinyada, pl. ratapinyadessordmut, fem. sordmudagiravoltar, present d’indicatiu giravoltogiravoltesgiravoltem, etc. Aquesta cohesió morfològica justifica l’aglutinació gràfica dels compostos.

    Les locucions o unitats lèxiques complexes, en canvi, presenten la flexió pròpia dels sintagmes lliures i, per tant, s’escriuen separats i sense guionet. Aquestes expressions poden ser de dos tipus:

    • Un nom i un adjectiu o bé per dos noms o dos verbs coordinats, en què flexionen tots dos elements: aigua beneitaargent viubaix relleubernat pescairecamí ralcel rasclau anglesacompte correntcotó fluixgall dindigata maulaguàrdia civilmedi ambientpega dolçaporc senglarlliure canviquinta essènciacaça bombardercomte rei (fem. comtessa reina), cosí germà (fem. cosina germana), goma resinapaga i senyal (pl. pagues i senyals); nedar i guardar la robateixir i desteixirvoler i doler.
    • Un nom i un nom en aposició o bé un complement de nom, en què flexiona només el primer component: bergantí goletacafè concertcamió cisternadecret lleiescola bressolgos llopmoble barvagó restaurantalè de bouarc de Sant Martíblanc d’Espanyablat de morobraç de gitanocalaix de sastrecarn d’ollaesperit de viflor de lismosso d’esquadra (fem. mossa d’esquadra), punt d’honorull de poll.

    Així, doncs, en el cas que la locució estigui formada per dos noms amb flexió pròpia dels sintagmes lliures, com és el cas d’institut escola, l’únic dubte que pot haver-hi és sobre el tipus de flexió: només en el primer element o en tots dos. Això dependrà de si la relació entre els dos noms és de coordinació (com a comte rei) i, per tant, flexionen tots dos elements (instituts escoles) o bé si la relació és de subordinació (com en vagó restaurant) i, per tant, només flexiona el segon element (instituts escola).

    Un institut escola és un centre educatiu en què s’imparteixen classes des de l’etapa infantil fins al final de la secundària (obligatòria o no), és a dir, dels 3 als 16 o 18 anys. També es documenta la denominació escola institut. Això sembla indicar que es tracta d’una forma coordinada i que, per tant, cal fer la flexió en tots dos elements (instituts escoles), però als textos indexats a Internet es constata una gran vacil·lació entre fer flexionar únicament el primer element (instituts escola i també escoles institut) o tots dos (instituts escoles).

    S’observa que els parlants, en les estructures nom + nom, tenen tendència a flexionar només el primer element, independentment de la relació semàntica que hi hagi entre els dos elements. Per exemple, en el cas de faldilla pantaló, en què el Diccionari.cat explicita la forma plural faldilles pantaló, Joan Abril, en el seu Diccionari pràctic de qüestions gramaticals, considera que la forma plural és faldilles pantalons, perquè és un compost coordinat; o bé el cas de biblioteca museu, que Joan Abril també esmenta com a exemple de compost coordinat que ha de fer el plural biblioteques museus, tot i que a Internet no en trobem cap, però sí que trobem biblioteques museu.

    En canvi, si els dos substantius són noms de professions, càrrecs, etc., referits a persones o altres noms amb flexió de gènere, és molt més fàcil que, si hi ha una relació de coordinació, es flexionin tots dos elements: caçadors recol·lectors, bibliotecaris documentalistes, guies intèrprets, alcaldes presidents, comtes reis, secretaris tresorers, etc.

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • química del clic, química clic, química de clic?

    Terme català procedent de l’anglès click chemistry, terme encunyat pel químic Karl Barry Sharpless el 2001 per fer referència a un tipus de síntesi de compostos químics ràpida que consisteix en l’acoblament d’unitats mitjançant enllaços del tipus C—X—C, on X és un àtom d’un element diferent del carboni. 

    Segons la Viquipèdia en català, la denominació està inspirada en el nom de mecanismes com els de la sivella de clic.

    Tant la Viquipèdia com l’Enciclopèdia.cat (dins l’article sobre Karl Barry Sharpless) parlen de la química del clic. Però en diferents textos indexats a Internet, també es documenta la forma sense article: química de clic, més paral·lela a la denominació de sivella de clic.

    En el Diccionario crítico de dudas inglés-español de Fernanado A. Navarro, en la versió electrònica consultable al portal Cosnautas, es proposa la denominació castellana química modular. I esmenta altres sinònims en anglès: link chemistry, self-click chemistry, dynamic combinatorial chemistry, speed matching combined chemistry. 

    La denominació química modular no s’ha documentat en català per ara. Un especialista de la UB consultat considera que aquesta denominació s’allunya de l’analogia del terme original en anglès, i que cal tenir en compte que la modularitat no és l’únic requisit que li cal a una determinada reacció per poder-la considerar de tipus clic. Aquest mateix especialista es decanta per la solució química de clic (sense article), ja que la denominació amb article (química del clic) podria fer pensar en el clic com a objecte d’estudi, que no és necessàriament el cas.

  • camp elèctric polsat o polsant?

    L’expressió catalana correcta és camp elèctric polsant. L’adjectiu polsant està recollit en les obres lexicogràfiques catalanes, com ara el DIEC:

     polsant adj. [FIF] Que produeix pulsacions. adj. [FIF] Que varia periòdicament però sense canviar de signe, s’aplica a una magnitud física.

    També el trobem formant part de termes recollits al Cercaterm, com ara electroforesi de camp polsant i imant polsant. En altres obres rellevants, com ara el Compendi de nomenclatura de química analítica (regles de 1997), hi trobem termes com ara pirolitzador de mode polsant, desorció de camp amb làser polsant, font de làser polsant. En cap d’aquestes obres hi ha usada la forma polsat. És probable que aquesta forma sigui un calc de l’anglès pulsed, que apareix en els equivalents de la major part d’aquests termes (pulsed field gel electrophoresis, pulsed magnet, pulsed laser field desorption, etc.).

    • Escriu un comentari

      Els camps obligatoris estan marcats *


      (1) El responsable del tractament de les vostres dades és la Secretaria General de la Universitat de Barcelona.
      (2) La finalitat del tractament és dur a terme la gestió de consultes lingüístiques i terminològiques.
      (3) La base jurídica del tractament és el compliment d´una missió realitzada en interès públic.
      (4) Els destinataris de les dades són la mateixa universitat i, si n´hi ha, els encarregats del tractament. No es preveu la cessió de dades a tercers, tret que sigui obligació legal.
      (5) Teniu dret a accedir a les vostres dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-vos al seu tractament, i sol·licitar-ne la limitació del tractament, en determinades circumstàncies.
      (6) També podeu consultar la informació addicional dels tractaments esmentats a Politica privacitat.

  • topar?

    El verb topar, tal com el recull el DIEC2 i altres diccionaris, no té cap significat relacionat amb posar límits o topalls. Quan s’usa amb aquest significat, cal substituir-lo per altres expressions, com proposa l’Ésadir:

     No fem servir topar com a sinònim de limitardelimitarposar un topallposar un límitfixar un límitfixar un màxim, etc.

    El govern vol topar el preu del gas
    El govern vol limitar el preu del gas
    El govern vol posar un topall al preu del gas
    El govern vol fixar un preu màxim del gas

    El preu topat del gas / El gas topat
    El preu amb topall del gas / El gas amb topall
    El preu limitat del gas / El gas limitat