El mot ió i els seus derivats (iònic, ionitzar, ionització, etc.) comencen per una i vocàlica i per això cal apostrofar-los (l’ió), però no s’ha d’apostrofar un mot femení com ionització (la ionització), ja que es tracta d’una i inicial àtona. Més informació a l’Optimot.
El terme meniscopatia està format per la paraula menisc i la forma sufixada -patia del grec páthos ’malaltia’. Per tant, és una paraula composta ben formada i és, a més, un tipus de formació molt habitual en el camp de la medicina (adenopatia, artropatia, cardiopatia, osteopatia, encefalopatia, etc.). Malgrat tot, no es troba recollida en les fonts lexicogràfiques de referència (DEMCAT, Cercaterm, etc.). Però el trobem documentat en textos mèdics per a diverses llengües (anglès, francès, castellà, etc.). En anglès, per exemple, el trobem documentat en diversos llibres i articles. És especialment remarcable l’article Meniscopathy - have the semi-lunar cartilages come full circle? de Paul Welfordicle, en què es justifica la denominació meniscopathy com a solució davant la dificultat per trobar altres denominacions de consens més descriptives.
El terme crononutrició és un compost format pel prefix crono- i la paraula nutrició. És un terme encunyat originàriament en francès pel doctor Alain Delabos que fa referència als ritmes biològics en l’alimentació. És, doncs, un calc de la forma francesa original.
El mot àlgia significa dolor d’un òrgan o d’una regió que no correspon a cap lesió anatòmica. El trobem en molts mots compostos com a forma sufixada, per exemple: cefalàlgia (relatiu al cap), lumbàlgia (relatiu a la regió lumbar), neuràlgia (relatiu als nervis). Així la denominació ciatàlgia està formada sobre l’adjectiu ciàtic, que fa referència al nervi ciàtic, i és el dolor produït per aquest nervi.
Ara bé, en català (i en altres llengües) ja tenim la paraula ciàtica per expressar aquest dolor. Vegem-ne la fitxa del DEMCAT:
Síndrome neurològica deguda a la compressió del nervi ciàtic o de les seves arrels. Consisteix en un dolor localitzat en el territori d’aquest nervi amb les característiques dels dolors de les arrels i troncs nerviosos, és a dir, que irradia en forma de banda al llarg de l’extremitat inferior, i que pot acompanyar-se de trastorns de la conducció del nervi: alteracions sensitives, motores o reflexes. Hom distingeix entre ciàtiques plexulars i trunculars per irritació del plexe lumbosacre o del tronc del nervi ciàtic, respectivament, i ciàtiques radiculars per compressió d’una arrel del nervi ciàtic. Les primeres són molt rares, són poliradiculars i sempre secundàries a la compressió extrínseca, generalment per neoplàsies intrapelvianes, ferides penetrants, injecció medicamentosa inadequada, etc.
- ciàtica, n f
- dolor ciàtic, n m, f sin. compl.
- gota ciàtica, n f sin. compl.
- malaltia de Cotugno, n f sin. compl.
- neuràlgia ciàtica, n f sin. compl.
- neuràlgia isquiàtica, n f sin. compl.
En aquesta mateixa entrada podem veure altres formes sinònimes, entre les quals no hi ha ciatàlgia. Com que és una forma creada per analogia amb altres termes del mateix camp de coneixement (neuràlgia, cefalàlgia, lumbàlgia, cervicàlgia, fibromiàlgia, mastàlgia, etc.), i altres llengües, com el castellà, el francès o el portuguès, l’accepten com a sinònim de ciàtica, es pot considerar una forma vàlida. Aquestes són algunes de les obres en altres llengües que recullen la formació amb -àlgia:
- En el Diccionario de términos médicos de la RANM: ciàtica, ciatalgia, dolor ciático, lumbociática, neuralgia ciática, neuritis ciática, síndrome ciático, síndrome lumbociático; desus.: enfermedad de Cotugno, isquialgia, mal de Cotugno, síndrome de Cotugno.
- Wikipedia (castellà): ciática, neuritis ciática, ciatalgia, lumbociática.
- Wikipedia (portuguès): ciatalgia, ciática
- En el Grand dictionnaire terminologique de l’OLF: sciatique, sciatalgie, algie sciatique, syndrome de Cotugno.
En canvi, no trobem aquesta formació en anglès (sciatica, sciatic neuritis, sciatic neuralgia, lumbar radiculopathy, Cotunnius’ disease, Cotugno’s disease). Sembla, doncs, que la formació ciatàlgia és present en diverses llengües romàniques, però no en l’anglès.
Una altra dada que podem tenir en compte és l’ús del terme ciatàlgia en comparació amb ciàtica, segons les dades que es poden extreure de l’eina Ngram viewer (més informació sobre aquesta eina al Retrucs) per al castellà i el francès (ja que l’eina no inclou ni el català ni el portuguès). Les dades indiquen que:
- tant en castellà com en francès, la forma més usada és ciática i sciatique, respectivament.
- la forma amb -àlgia comença a usar-se en totes dues llengües cap als anys 20 del segle passat, però en castellà està documentada en una obra traduïda del 1867.
Així, doncs, podem concloure que no es tracta d’un anglicisme i que la denominació ciatàlgia, tot i haver estat relativament poc usada, té més de cent anys.
Es tracta del terme tiobios (no pas tiobies), compost pel prefix tio- (forma prefixada del mot grec theĩon, que significa ‘sofre’) i bios, cultisme del grec que trobem recollit al GDLC:
bios
Partició sil·làbica: bi_os
Etimologia: del gr. bíos ‘vida’masculí
- biologia Tot allò que és viu en conjunt, tant animal com vegetal, la natura viva.
- factor bios bioquímica Complex de substàncies vitamíniques que actuen com a factor de creixement en el metabolisme de vegetals i d’animals.
El terme nutriepigenètica és un compost format per la forma prefixada nutri- i el mot epigenètica. L’epigenètica, tal com es pot veure a la Neoloteca (o al Cercaterm), és una «branca de la genètica que estudia els canvis hereditaris d’expressió gènica que no comporten una modificació en la seqüència del DNA». D’acord amb el que s’explica en l’article Nutriepigenètica i obesitat: panoràmica i dissenys experimentals (UIB), la nutriepigenètica, tal com es deriva de la mateixa formació del mot, és l’estudi dels factors nutricionals que produeixen canvis d’expressió gènica que no comporten modificació en la seqüència del DNA. Hem de considerar, per tant, que és un mot ben format que s’adiu amb el concepte que vol expressar.
La forma liquidacionista, que podem trobar en contextos del tipus Els partits majoritaris havien optat per una política liquidacionista, encara que no estigui recollida en cap diccionari, és un derivat ben format a partir del substantiu liquidació, com passa amb noms com ara abolicionista, accionista, acordionista, nutricionista, etc.
El terme rectification ratio (o efficiency of rectification) fa referència al càlcul del rendiment d’un rectificador (dispositiu que converteix corrent altern en continu).
En castellà es documenten diverses denominacions per referir-se a aquest concepte: rendimiento de rectificación, eficiència de rectificación, relación de rectificación, razón de rectificación, etc. En català hi ha menys documentació i moltes d’aquestes propostes no estan recollides en cap text.
Atesa la poca informació recollida, el més prudent és mantenir una denominació catalana que no s’aparti gaire de l’anglesa, de manera que, si més no, permeti identificar el concepte fàcilment. Si en el text original apareix la denominació anglesa rectification ratio, la denominació catalana més recomanable és ràtio de rectificació, ja que ràtio i rectificació tenen significats, recollits en el mateix DIEC, compatibles amb el que es vol expressar aquí.
L’adjectiu artigràfic és un derivat del nom artigrafia que, d’acord amb la documentació trobada, fa referència als textos que tracten d’art, cosa que concorda amb la formació del mot: arti- + -grafia (forma sufixada del gr. -graphía, derivat del mot gráphein, ‘escriure’). Trobem aquest terme definit en el llibre Conceptualismo(s) poéticos, políticos y periféricos de Pilar Parcerisas: «[…] Joaquim Dols definió la "artigrafia" como una especialidad ideológico-intelectiva centrada en el estudio del área de datos, realizaciones y manifestaciones llamadas artísticas, sea abordándolas desde un plano crítico, tratadístico, historicista, ensayístico, etc.». També el trobem en el text L’escultura catalana durant la guerra civil. El cas de Pere Jou: «És fàcil comprendre com la situació generada des de l’inici de la Guerra Civil trasbalsà absolutament la situació del món de la creació artística a casa nostra. Aquest és un tema poc tractat per la nostra artigrafia, que s’ha ocupat més, encara que també tímidament, d’explicar de quina manera va rebrotar l’art català després del conflicte, obviant el fet que molts creadors que visqueren la guerra en la seva maduresa, i que per aquest motiu no foren mobilitzats, seguiren en actiu durant aquells anys. La creació, el mercat, la crítica o les exposicions continuaren en actiu, encara que amb un pols arítmic.».
El terme lisozim és un compost format per liso-, del grec lýsis ‘dissolució’, i una forma abreujada del mot enzim, tal com s’explica al Diccionari Oxford). Per tant, ha de ser lisozim, i no pas lisozima. El terme es documenta al Cercaterm i a altres obres.
La denominació correcta en català és estalvi de pantalla, tal com es pot veure en aquesta fitxa del Cercaterm.
Historització és un derivat d’historitzar, format sobre la base nominal història i que, previsiblement, denota el procés de descriure alguna cosa des d’una perspectiva històrica, a diferència d’historiar, que vol dir «contar, escriure, la història (d’algú, de quelcom)». Així, tenim un derivat historiar, ja definit als diccionaris, i un nou derivat historitzar que s’ha creat per una necessitat denotativa nova: no es tracta d’escriure la història d’una cosa, sinó de convertir una cosa en història o de fer que una cosa que no té història en tingui. En el llibre L’Estat del medi ambient a Catalunya trobem un bon exemple d’ús d’historitzar: «S’ha dit que els paisatges actuals són l’expressió no tan sols de la història natural d’un territori, sinó també de la seva història social. González de Molina (1993) explicita que, per obtenir una comprensió ajustada de l’estructura i funcionament dels sistemes, s’ha d’ecologitzar la història i historitzar l’ecologia».
En els textos en anglès el símbol o l’abreviatura d’una monena s’escriu davant de la xifra i sense espai de separació, tal com s’explica a l’apartat Currencies del CUB.
L’adjectiu derivat d’escriptura és escriptural, i no pas escriptoral, tal com es pot veure al DIEC.
D’acord amb la documentació trobada, el compost implantopròtesi (en anglès implant prosthesis) fa referència a qualsevol pròtesi que utilitza implants dentals com a suport o sistema de subjecció. Tal com s’explica en l’article Terminology for Implant Prostheses de Harel Simon i Roy T. Yanase, la terminològia en aquest camp presenta molta variació denominativa i hi ha una certa confusió. D’acord amb la classificació i ordenació que fan els autors de l’article, la denominació pròtesi implantosuportada indica el tipus de suport que té la pròtesi (implant, únicament); les implantopròtesis poden tenir també un suport mixt (implantomucosuportada; implantodentosuportada).
La denominació clàusula terra està recollida al Cercaterm com a equivalent del terme castellà cláusula suelo.
En geografia s’usen els termes sinònims (o parcialment sinònims) joc d’escales o joc escalar per referir-se a l’articulació del territori a diferents nivells (escala local, escala regional, escala estatal, etc.). En la documentació en castellà apareix algun cop la denominació juego escalar, però és més abundant la denominació juego de escalas. En català, s’usa principalment la denominació joc d’escales, que podem trobar en textos com ara el llibre Les qüestions socialment vives i l’ensenyament de les ciències socials.
D’acord amb la nova normativa, s’escriuen amb guionet els compostos a la manera culta formats per dos o més adjectius amb la terminació -o llevat del darrer, sempre que no responguin a un concepte unitari (el tractat hispano-americà ‘d’Espanya amb Amèrica’; cf. els països hispanoamericans ‘d’Hispanoamèrica’). Així, doncs, en el cas de la Conferència Àrabo-Europea d’Educació Superior, cal escriure amb guionet el compost àrabo-europea, ja que no respon a un concepte unitari. De resultes, cal accentuar el primer element, àrabo-.
Els noms dels ajuts del Consell Europeu de Recerca (Advanced Grants, Consolidator Grants, Synergy Grants, Starting Grants i Proof of Concept), es troben documentats només en anglès al portal de recerca de la UE (Funding Schemes) encara que la pàgina canviï d’idioma. En el web de l’AGAUR també apareixen les diverses modalitats d’ajuts únicament en anglès. A la base de dades IATE no apareixen traduïts a cap de les principals llengües europees, per la qual cosa es dedueix que s’usen sempre amb el nom anglès independentment de la llengua del text.
S’observa també que es mantenen generalment amb majúscula inicial els dos elements de la denominació, cosa que indica que reben un tractament de nom propi no traduïble. Això fa innecessari l’ús de la cursiva.
Escriu un comentari