paralogia? (en genètica)

En el camp de la genètica, el terme paralogia (i paràleg) està en relació conceptual amb homologia, ortologia i analogia (i els corresponents homòlegs, ortòlegs i anàlegs). En el quadre següent (Thomas Shafee – Own work, CC BY-SA 4.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=70715956) s’expliquen gràficament aquests conceptes.

El terme paralogia coincideix formalment amb un terme de medicina (poc usat actualment), que fa referència a un trastorn mental que es manifesta en un llenguatge incoherent. Tal com s’explica en el Oxford English Dictionary (OED), l’etimologia dels dos termes és diferent. En el sentit de trastorn de la parla (sense 1), el terme prové del llatí paralogus o dels formants grecs para– i logos, amb el significat previst de la combinació d’aquests formants. En el sentit usat en genètica, que està en relació amb els conceptes d’homologia, analogia i ortologia, (sense 2 i sense 3 de l’OED), es tracta d’un mot format amb el prefix para– i el sufixoide –logia obtingut per truncació d’homologia.

Etymology: In sense 1 < post-classical Latin paralogus fallacious (a1200, 1609 in British sources) or its etymon ancient Greek παράλογος beyond calculation, unexpected, in Hellenistic Greek also beyond reason, unreasonable (< παρα- para- prefix1 + λόγος reason: see Logos n.) + -y suffix3; compare Hellenistic Greek παραλογία false form (in grammar). In senses 2 and 3 probably independently < para- prefix1 + -logy comb. form, after homology n.

Així, doncs, es tracta de termes formalment idèntics però d’etimologia diferent.

En català, el terme paràleg es documenta al CiT dins l’obra Bioquímica, de Lubert Stryer, Jeremy M. Berg i John L. Tymoczko (Reverté, 2007). El context en què apareix el terme es pot veure si es fa la consulta dins de l’obra. I també es documenta al Cercaterm.