[EN DISCUSSIÓ] creuar i encreuar (i entrecreuar)
La distribució dels significats que fa el DIEC2 entre creuar i encreuar i entre creuar-se i encreuar-se no és paral·lela: en el cas del pronominal s’estableix una sinonímia que no s’estableix amb cap dels altres significats del verb transitiu:
creuar
1 1 v. tr. [LC] Travessar (una via, un camp, un riu, la mar, l’aire), passant d’un costat a l’altre.
1 2 v. tr. [LC] [TRA] Navegar en totes direccions (dins un espai determinat de mar) per protegir el comerç, bloquejar una costa, etc.
2 intr. pron. [LC] Encreuar-se. La noia es creuà amb la vella. Les fileres d’arbres es creuen obliquament formant un triangle.
encreuar
1 1 v. tr. [LC] Disposar (dues coses) formant creu l’una amb l’altra. Han encreuat dos llistons per indicar que el pas està barrat. Encreuar les cames l’una sobre l’altra.
1 2 [DE] encreuar els focs [o encreuar els tirs] Dirigir-los des de llocs distints a un mateix punt.
2 1 intr. pron. [LC] Dues vies, trobar-se en un punt del seu recorregut i travessar l’una l’altra. Els dos camins s’encreuen a can Gomis.
2 2 intr. pron. [LC] Un automòbil, un tren, un missatger, etc., trobar-se en un punt determinat del recorregut amb un altre que va en sentit contrari. El Talgo de París i l’exprés de Barcelona s’encreuaran a l’estació de Girona. Encreuar-se dos correus.
3 tr. [DE] Lluitar (amb les espases).
4 tr. [IT] Passar (els fils d’ordit) per la creu.
5 tr. [BI] Acoblar (individus de races diferents o d’espècies afins). Vaig encreuar coloms blancs amb coloms negres. Un gos encreuat de llop. Encreuar dues races de gossos. Encreuar una raça amb una altra.
El fet que dues persones puguin creuar-se o encreuar-se, però, en canvi, no puguem creuar o encreuar dues coses sembla poc intuïtiu. La gran quantitat de significats derivats que sorgeixen de creuar o encreuar, en contextos molt diversos i en un gran nombre de termes, fa que l’assignació d’un verb o l’altre sigui discutible. En els textos escrits, s’observa que hi ha una certa tendència a usar creuar només per als significats que li són exclusius (travessar), i usar encreuar per a tota la resta. Però hi ha força casos que, aparentment, escapen d’aquesta distribució. Vegem-ne uns quants:
mots encreuats: Entreteniment consistent a col·locar convenientment dins una quadrícula, horitzontalment i verticalment, encreuant-se, els mots corresponents a unes definicions que en donen la clau. [DIEC2]
mot creuat: Acrònim [DIEC2]
El mot creuat, en tant que acrònim, és a dir, en tant que mot format per l’encreuament d’altres mots, per què és creuat i no encreuat? Per distingir-lo dels mots encreuats?
disseny creuat: Disseny experimental en què uns mateixos participants d’un assaig clínic són sotmesos a dues o més intervencions en períodes successius. [Neoloteca]
Com es deriva de creuar aquest significat? I per què no disseny encreuat?
trasplantament creuat o trasplantament encreuat: Trasplantament simultani de dos receptors en què l’òrgan que rep cadascun dels receptors prové d’un donant de l’entorn familiar de l’altre receptor.
El cas del trasplantament també sembla més proper a encreuar que no pas a creuar, però aquí es donen per bones totes dues opcions.
cop creuat: Cop que imprimeix una trajectòria obliqua a la pilota, la bola, el volant o el disc. [Cercaterm]
Aquest cas, que tampoc es veu clar que derivi dels significats recollits al diccionari per a creuar —o bé tant es pot fer derivar de creuar com d’encreuar—, contrasta amb el cas del reflex encreuat o creuat (aquí sí, fets sinònims), on també hi ha una mena de “resposta obliqua”:
reflex creuat o reflex encreuat: Reflex en què la resposta es produeix al costat oposat del que rep l’estímul.
Encara caldria afegir la variant entrecreuar, que el DIEC2 fa sinònim d’encreuar, tot i que sembla que en general s’usa per a encreuaments múltiples (encara que no de manera sistemàtica):
encreuament: Unió de material genètic d’individus diferents per a obtenir variabilitat genètica. [DIEC2]
però
entrecreuament: Intercanvi de material genètic entre cromosomes homòlegs durant el paquitè, que té com a conseqüència la recombinació dels gens que hi estan implicats. [DEMCAT]
En aquest cas, com que el DIEC2 fa sinònims encreuament i entrecreuament, no hi ha un conflicte; en tot cas, incoherència.
Si volem cenyir-nos a la proposta normativa, es fa difícil fer recomanacions sobre l’ús d’aquests verbs, perquè hi ha massa casos que no encaixen en cap generalització possible i no en traiem l’entrellat.
I què hi diuen altres obres?
Què hi diu el DLCL? Per al Diccionari de la llengua catalana: ab la correspondencia castellana y llatina (DLCL) de Pere Labèrnia (consultable a la BDLex), només hi ha un creuar que vol dir ‘senyar-se’; la resta són el castellanisme crusar i el derivat encreuar, que els fa sinònims (sense distingir usos transitius i pronominals), llevat de quan crusar significa ‘travessar’:
Les fitxes de Fabra per als verbs creuar i encreuar, revelen que va haver-hi també un intent de fer-los sinònims, però al final se’n va desdir, com mostra el text ratllat de la part esquerra de la fitxa 316.
Què trobem al CICA? El Corpus informatitzat del català antic (CICA) no conté cap entrada amb encreuar ni derivats. De creuar hi trobem un sentit del segle XVII que no acabem d’entendre:
Memòria dels gastos fets per Pere Thomàs en la creuament de l’arròs de Pere Rúbio, los quals són los següents: Primo per anar lo ministre a creuar lo dit arròs ý altres gastos es feren en la cort: 18 sous
i també l’expressió creuar la cara:
Ý aquest dia, a prima nit, creuaren la cara a na Dionisia, muller de Martínez lo Cego, al carrer de la Xerea.
Al DCVB es fan dos articles, un per a creuar i un altre per a encreuar, sense remissions, però amb moltes accepcions sinònimes:
| CREUAR v. tr. | ENCREUAR v. tr. |
| || 1. ant. Senyalar d’una creu; cast. santiguar. Mal venturós no deu cercar ventura, | crehuar se deu lo front com lo hi nomenen, Ausiàs March xxxi. Especialment: a) Posar la insígnia de la creu damunt la roba; cast. cruzar.—b) refl. Prendre la creu, allistar-se a una croada; cast. cruzarse. | |
| || 2. Posar en forma de creu; cast. cruzar. Creuar-se de braços: posar-se amb els braços entravessats, en creu; cast. cruzarse de brazos;—fig., posar-se inactiu, deixar de treballar o de fer el que abans es feia. Decantà el cap, aclucà els ulls, s’hi creuà de braços i es despedí, Pons Com an. 146. Y’ls mons en l’espay se creuaren de braços, Guimerà Poes. 141. | I. || 1. Posar en forma de creu; cast. cruzar. Per què estau vós de aqueixa manera en los brassos encreuats?, Lacavalleria Gazoph. Caient a bocins aqueixa adorable creu, féu plantar-n’hi una de nova feta de dos abets encreuats, Verdaguer Exc. 85. Les dones s’asseien encreuant les cames, Ruyra Pinya, i, 48. Encreuar-se de braços: posar-se mans aplegades, sense fer res. En Manel y la Pepeta, aparellats encara, s’encreuaren de brassos, Pons Auca 66. a) refl. Trobar-se dues coses i travessar-se formant com una creu. Aquests dos camins se encreuen, Lacavalleria Gazoph. |
| || 3. Travessar passant d’un costat a l’altre; cast. cruzar. Los primers colps que es venten no són en fals, | a estellicons les llances creuen l’espai, Canigó viii. Los pobles segueixen ses banderes, creuant per ells lo món, Maura Aygof. 189. La Humanitat, ab lo mitj-riure d’Eva | creua’l verger florit, Llorente Versos, i, 63. Especialment: a) Navegar un vaixell en totes direccions per un tros de mar, sia per bloquejar la costa, sia per vigilar-la, etc. | |
| || 4. refl. Trobar-se pel camí amb qualcú que va en direcció contrària; cast. cruzarse. l al baixar de l’altura tot corprès, | creuar-me amb les tenebres que s’hi alcen, Maragall Obres, i, 53. | || 2. refl. Passar dues persones, vehicles, animals, etc., un en direcció contrària de l’altre i coincidint en un punt determinat de llur trajecte; cast. cruzarse. Un senyor petit… que s’encreuava ab mi molt sovint, baxant ell y pujant jo les escaletes, Oller Llapis ploma, 58. S’encreuaren en silenci dues mirades pietoses, Oller Pil. Pr. 339. |
| || 5. refl. Convergir, trobar-se dues ratlles, dos camins, etc., que segueixen direccions distintes. | || 3. Fer una creu damunt una cosa. Encreuar una terra: llaurar-la en dos sentits, un perpendicular a l’altre (Conca de Tremp). a) Jugar a encreuar: joc de nenes, que consisteix a fer córrer amb els dits dues agulles de cap i procurar que una vagi a col·locar-se damunt una altra (Empordà). |
| || 6. fig. Interferir-se dos mots en llur evolució, de manera que un d’ells influeix per analogia en la modificació de l’altre; cast. cruzarse. | || 4. fig. Barrejar dues races o espècies d’animals per l’ajuntament de pare i mare diferents; cast. cruzar. «El meu gos és encreuat de llop». |
| || 7. Dirigir-se mútuament (paraules, ullades, compliments, etc.); cast. cruzar. Es creuharen sas miradas, s’enrogí la Pepeta, Pons Auca 37. Els guardes creuaren una mirada, Víct. Cat., Ombr. 37. | II. Posar a la creu; cast. crucificar. Surt del temple la processó…, per la pietosa vila passa Jesús encreuat, Ramis Clar. 95. |
| || 8. Creuar la cara a qualcú: pegar-li a la cara (val.). | Fon.: əŋkɾəwá (or., men.); aŋkɾewá (occ.); eŋkɾewáɾ (val.); əŋkɾəvá (mall.). |
| || 9. Creuar un llop: travessar-lo amb un bastó des del ses a la boca per fer-lo morir entre turments (La Jonquera). | Var. form.: encroar. |
| Fon.: kɾəwá (or., bal.); kɾewá (occ.); kɾewáɾ (val.). | Sinòn.: creuar, encreuellar. |
| Etim.: derivat de creu. | Etim.: derivat de creu. |
En el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (DECLC), dins l’entrada creu es diu:
Croar cat. ja S. XIII: en el sentit de “marcar amb ferro roent una creu’ […] de la marca feta en un arbre: «les autzines e ‘ls autres arbres que ara són croades o hom hi croarà, o senyarà», mss., 1306 (RLR VII, 51; també cit. en l’ImJLC, amb alguna lleu var.); l’afrontació entre Morella i Cervera del M. passava «a una rocha de tosqua croada, que és ora del camí» […]; croar-se ‘senyar-se, fer-se el senyal de la creu’ en Ausiàs (NCL XIV, 2); això mateix grafiat cruar en JRoig […] .
Que aquest mot pugui figurar en Ausiàs March (cita de l’Alcover-Moll) em sembla tant més increïble que aquest mot no està documentat enlloc en tal forma fins al S. XIX, ni en els diccs. (Belv., 1803, com a antiq. per “persignar’, nota que li lleva Lab. 1839, remetent a per-signar); creuar apareix escr. Renaix.: «per res necessitava del jurament que feya, posant—se ’ls polzes creuats devant la boca», MVayreda (Puny., S 81, 136,4 110); ús val. a Monòver, cito de Canyissaes, p. 107, a XALAR; l’acc. “travessar-’ és popular especialment en val.: «el Carrer de Dalt kréwa tot lo poble», Sumacàrcer ( 1962), «la Rambla és el gran bar- ranc que leréwa el poble», Crevillent (1963), coses que certament no sentiríem enlloc del Principat.
El nostre verb croar-se es va especialitzar des d’antic en el sentit d”empendre o adherir-se a una croada, fer-se croat’ […]
Hi ha d’altra banda croat, com a nom de certa moneda, del qual Alart recull ja un testimoni ross. l’any 1334 i altres cinc més entre aquest any i 1387 […]
Amb prefix en-: encreuar es digué primerament encroar: «quees girà, los brassos encrobats sobre-l pits», Desclot […] Muntaner porta «encroà ses mans e abraçà la santa creu». Avui amb -eu-: «encrehuat de brassos», Pons i Massaveu (Colla del Carrer II, 14).
La distinció sinonímica entre creuar ‘travessar’ i encreuar ‘posar en creu’ ha existit sempre en potència, o amb caràcter parcial, però solament des de l’obra de Fabra ha quedat fixada en forma definitiva en la llengua literària; i hi ha usos dialectals i antics que no s’hi adapten bé: a pagesos del Maresme he sentit a dir encreuar per ’travessar’ («la Feixa dels Cigrons encreua els sots de l’Aram i de Canyamars», Horsavinyà, 1931); tanmateix també encreuar-se i derivats són populars per a la idea d”ajuntar-se’, ‘contluir’ i semblants: «l’encreuament de les dues rases» per l’aiguabarreig dels dos rierols’ anoto a Llanera de Solsonès (1964); Les Encreua(d)es, partida rústica a l’Horta de Gandia (Font d’En Carròs, 1962); encreuat a Callosa d’En Sarrià (Salvà I, 144; veg. la cita sobre palmina PALMA).
Una altra forma encara, amb sufix més complicat, és eucreuellar, valenciana 1 rossellonesa: «encreollar les mans: ensortijar las manos, enlazar los dedos unos con otros», «eucrehuellada: uñeta», Sanelo (f01122v; I71v); rams enkreweláts a la Vall de Guadalest (Benimantell, en les parades de tords i en el trenat dels bucs d’abellatge) (1963); en el Rosselló, el sento reduït fonèticament a en,/amiga (Cabestany, 1960, detalls a propòsit de LLACA).
Un antic diminutiu ”’CRUCÍCULA sembla haver-se format, ja en llatí vulgar, per designar la creuera de camins, d’ací it. crociccbio íd., amb canvi de gènere, i oc. ant. crozz’lba «voüte à nervures croisées», crozz’llrar «croiser (un tissu)», i altres formes gal·lo-romàniques en FEW II, 1376b. D’ací en català Cruïlla, Cruïlles, que degué existir en català preliterari jutjant per la seva abundant aparició en l’onomàstica, com a nom de poblacions grans i llinatges ben coneguts (cf. Balari, Oríg., 682). […]
L’ús actual de la llengua literària no es posà en circulació fins al DOrt., 1917; tot seguit tingué èxit i la consagraren bons escriptors en frases ben encunyades: «us atreuran més les frondes que no pas la Venus de marbre en la cruïlla de camins», Josep Carner (1925), «allí fou on els va sorpendre l’amor, una nit —-— dormien — i els seus cossos havien relliscat –— els braços del Bajalta damunt dels pits d’ella; anem a dir que llurs ànimes s’acostaven de feia temps per camins que claven a la cruïlla d’aquell dolç despertar», Coromines (Prometeu, 1934. cap. XI. S 2. 0. 189).
Com a mot viu en català antic sols es troba cruïllada: «e quant él fou en una cruylada de camins, ell veé passar molts cavallers e peons, hòmens e femnes», S. XV, Recull d’Eximplis e Mir., Ag. II, 256 (que Careta recomanà com a substitut del cast. encrucijada, p. 470, i així ho adoptaren de primer alguns lexicò« grafs, com Vogel); la correspondència de cruillada s’ha mantingut en algun punt del català de transició a l’aragonès: la krueiláda és el nom d’una trifurcació de tres camins dins la vila de Roda d’Isàvena (1957); existeix també com a NL en altres bandes del domini i Balari i Best-Bass. n’assenyalen testimonis, escrits Cruzi(l)lada en docs. de 1128 i 1148: tots dos es refereixen a un poblet de Segarra que apareix com a Ça Cruillada […]
Escriu un comentari