struvita o estruvita?

El nom d’aquest mineral prové del nom del geòleg Heinrich Christian Gottfried von Struve, tal com s’explica a la Viquipèdia (en anglès). D’acord amb les normes per a la denominació de noms de minerals de l’Associació Internacional de Mineralogia, cal respectar la grafia dels noms propis que formen part del nom de molts minerals. Així, del nom propi Struve s’obté el nom struvita, format per l’arrel struv + el sufix –ita, que denota mineral.

En obres de l’àmbit de la medicina, però, hi ha tradició d’usar el nom d’aquest mineral, que apareix en càlculs renals, adaptat al català amb e epentètica: estruvita.

Així, doncs, ens trobem que hi ha dues maneres d’adaptar al català el nom d’aquest mineral, una forma més general (que afegeix una e epentètica als noms començats amb s líquida) i una altra adaptació que s’ajusta a les normes internacionals de denominació dins la mineralogia, que respecta la grafia original del nom propi.

Aquesta doble grafia també està documentada en castellà, com es pot veure en l’article corresponent de la Viquipèdia (en castellà).

Així, doncs, en català també conviuen totes dues grafies i cal escollir la més adequada al context d’ús.