un planeta és gran o és gros?

D’acord amb la definició del DIEC2 i altres diccionaris, l’adjectiu gros s’aplica a un objecte «que té un volum considerable, que ultrapassa el volum ordinari», mentre que l’adjectiu gran s’aplica a un objecte «de dimensions superficials, de capacitat, en quantitat, d’intensitat, considerables, que excedeixen la mida ordinària o usual». D’acord amb aquestes definicions un planeta o qualsevol altre cos celeste pot ser gros o gran segons si fem referència al seu volum (a l’espai que ocupa) o bé a les seves dimensions superficials, si és que per dimensions superficials podem entendre, per exemple, el seu diàmetre o la seva extensió.

Si seguim aquest criteri, totes dues expressions serien possibles i les trobem documentades en fonts fiables: al Cercaterm trobem l’adjectiu gran aplicat al planeta Júpiter, mentre que a l’Enciclopèdia.cat usen l’adjectiu gros.

No obstant això, en els textos acadèmics indexats a Google acadèmic hi ha un clar predomini de l’ús de gran en aquests contextos. Sovint s’atribueix la predominança de gran a la influència del castellà, que utilitza grande per a tots els casos. Hi ha la possibilitat, però, que la mateixa sinonímia parcial i límits vacil·lants entre els dos adjectius hagi aplanat el camí a gran.

Més enllà de les definicions i els exemples que apareixen als diccionaris, una consulta al Corpus textual informatitzat de la llengua catalana (CTILC) ens permet observar exemples que no encaixen amb el patró general de les definicions del diccionari, com ara taca grossa, on no hi ha volum i, en canvi, intuïtivament hi pot escaure tant un adjectiu com l’altre.

Probablement, les definicions dels diccionaris no poden condensar els usos vacil·lants d’aquests dos adjectius, i per tant no són la millor guia per resoldre casos no previstos, llevat d’expressions en què, especialment l’adjectiu gros, ha quedat fossilitzat o predomina clarament: dit gros, festa grossa, fer passar bou per bèstia grossa, etc.

En la terminologia científica, l’adjectiu gros s’usa en termes relacionats amb partícules minerals, com ara arena grossa, argila grossa, etc. En els noms comuns de la botànica i la zoologia hi ha un gran nombre de denominacions amb l’adjectiu gros, que s’expliquen probablement per l’origen popular de moltes d’aquestes denominacions i que han facilitat que se’n creïn de noves per analogia (com ara cigala grossa). Però també en aquest àmbit es recullen vacil·lacions, com en el cas de la corretjola gran (o grossa).

Més enllà de les recomanacions reiterades sobre la conveniència d’usar gros en comptes de gran per referir-se a objectes voluminosos, caldria fer una anàlisi molt més aprofundida de la distribució d’aquests dos adjectius que no es limiti a les expressions paradigmàtiques del tipus peix gros i sala gran; altrament, és molt difícil de saber si peix gran és una expressió també acceptable o bé incorrecta.