Unirun, com s’ha de pronunciar?

El nom Unirun està format pel segment uni-, obtingut per truncació del mot universitat, i el mot anglès run. El fet que un dels constituents sigui un estrangerisme pot generar dubtes sobre la pronúncia del mot: cal pronunciar [run] o [ran]?

Generalment, els manlleus —adaptats gràficament o no— solen arrossegar la pronúncia original adaptada a la fonètica catalana. Per exemple, futbol és una adaptació gràfica del mot anglès football que parteix de la pronúncia original adaptada al català. En altres casos, es manté tant la pronúncia original aproximada com la grafia original, com ara en foie-gras. D’acord amb aquesta tendència general d’aproximar-se a la pronúncia original dels manlleus, es pot defensar la pronúncia amb a: [uniran].

Ara bé, també cal tenir en compte que el nom Unirun s’ha creat des del català i com a nom propi d’una cursa organitzada per universitats catalanes. El fet que l’origen sigui local i que es tracti d’un nom equiparable a una marca (i, per tant, no traduïble), fa justificable una pronúncia on la forma gràfica s’imposa sobre la pronúncia original en anglès. De fet, la pronúncia amb u ([unirun]) li dona una caràcter molt més clar de marca, on el segment run és el record d’un mot anglès que suggereix la idea de cursa, més que no pas un constituent pròpiament dit.

Així doncs, es pot considerar que la pronúncia [unirun] remarca el caràcter de nom de marca creat des del català, en què la grafia i la pronúncia són plenament catalanes.