Puntuació |

Definició

Els signes de puntuació són un component de la llengua escrita que té per objectiu prioritari establir lligams de significació que d’altra manera podrien no ser captats o que serien, per al lector, molt més difícils de copsar. Els signes de puntuació, doncs, estan al servei de la comprensió dels textos.

Coma

S’utilitza la coma, entre altres usos, per delimitar incisos que estan vinculats directament al contingut del text. Però, per als casos en què aquests incisos no estan tan vinculats al text s’aconsella fer servir guions llargs o parèntesis.

Exemple: El TFG, que ha estat subvencionat pel Departament d’Història, es presentarà la setmana vinent.

Punt i coma

Entre dues oracions estretament relacionades, s’usa el punt i coma quan la segona duu un connector o una locució entre comes o va seguit d’una coma.

Exemple: Veiem com l’educació té un paper més important per fonamentar i fer possible que es compleixin o no les competències que permeten viure amb dignitat en l’actual societat de la informació; per tant, també s’obre una possibilitat, com mai havia tingut l’educació, de convertir-se en una eina de lluita contra l’exclusió social.

Dos punts

Marquen una pausa més gran que la coma i més petita que el punt. Els dos punts solen subordinar el segment que es troba a la dreta al segment de l’esquerra. Serveixen per introduir una explicació, conseqüència, generalització, enumeració o una citació.

Exemple: A la Cooperativa de Sant Jordi es poden trobar llibres de tota mena: manuals, llibres de text, diccionaris, novel·les, etc. (enumeració)

Punt

Marca una pausa gran. S’utilitzen per finalitzar una oració amb sentit complet, en les enumeracions, etc.

Exemple: La Comissió va arribar als acords següents:

Es convalidaran els títols obtinguts abans de 1985.
Es valorarà el certificat J en tots els cursos.

Parèntesis

Signes dobles (un d’obertura i un altre de tancament) que inclouen un incís, una informació complementària, una sigla, una remissió, etc.

Exemple: Per accedir a la Facultat de Filologia, els alumnes amb estudis estrangers han de fer les PAU (proves d’accés a la universitat) que per a ells organitza la UNED (Universitat Nacional d’Educació a Distància).

Guió llarg

Ratlla horitzontal volada. Els usos més freqüents d’aquest signe són per incorporar incisos i llistes d’enumeracions, entre d’altres. Aquests incisos es diferencien dels que apareixen entre parèntesis ja que tenen una major vinculació amb el text. Per incorporar el guió llarg, es reprodueix en Word prement les tecles Control + Alt + signe menys del teclat numèric.

Exemple: El pes de la simplificació dels llenguatges d’especialitat de la Universitat —un dels objectius prioritaris del Servei— ens forçava a decantar-nos per un model de llengua.

Cometes baixes

Signes gràfics representats per parèntesis angulars dobles d’obertura i tancament. S’utilitzen a les citacions textuals, els títols de col·loquis, congressos, seminaris, conferències, etc.; en les referències bibliogràfiques, per marcar el títol de part d’una obra, i en usos irònics, dobles sentits.

Exemple: El congrés internacional «Turisme sostenible a la Mediterrània. La participació de la societat civil» va aplegar un gran nombre de persones.

Cometes simples

Signes gràfics representats per un apòstrof invertit per obrir i un apòstrof per tancar. Els usos més habituals d’aquest signe és emmarcar traduccions, indicar els títols d’obres inserits en un títol i marcar paraules :que haurien d’anar en cursiva en un títol que ja va en cursiva.

Exemple: Edició crítica i estudi de la ‘Doctrina Pueril’ de Ramon Llull, tesi doctoral de Joan Santanach.

Punts suspensius

Tres punts seguits que s’escriuen units sense cap espai en blanc al mot precedent. Es poden fer servir per indicar l’omissió d’elements en enumeracions (en textos formals es prefereix l’ús d’etc.) o omissió de text (entre claudàtors).

En el cas de les enumeracions, però, cal recordar que en els documents de caràcter administratiu, tècnic i científic és preferible fer servir l’abreviatura etc., que no pot anar seguida dels punts suspensius.

Exemple: Es reforçaran amb un segon administratiu les secretaries d’alguns departaments: Espanyol, Anglès, Romàniques, etc.

Interrogació i exclamació

En català només és necessari escriure el signe d’interrogació o exclamació de tancament, menys quan l’oració ocupa més d’una línia, que es pot posar a l’inici de frase.

Exemple: Quin percentatge d’estudiants reclama els seus drets?

Activitat: coma

Justifiqueu els usos de les comes en els fragments en negreta.

La revolució tecnològica que va alterar els antics mitjans de producció de la societat industrial genera nous sistemes socials, econòmics i culturals, que expliquen l’aparició d’una nova societat de la informació que culmina amb la popularització d’Internet, [cas 2] en la nostra vida tant laboral com quotidiana. En aquesta nova societat el grau d’inclusió de les persones i la seva possibilitat de promoció social depenen del seu grau de comprensió, coneixement i ús de les TIC. [cas 3] Aquests canvis han fet variar el mercat laboral, fins al punt que, per poder-se promocionar en el món social, ja no és necessari acumular informació, sinó saber processar-la i destriar-la per fer-ne l’ús més adequat en cada situació. [cas 4]

Cas 5. Per tant, també s’obre una possibilitat, com mai havia tingut l’educació, de convertir-se en una eina de lluita contra l’exclusió social.

Cas 6. Nosaltres ens encarreguem de l’organització i vosaltres, de la difusió als mitjans de comunicació.

Cas 7. Les explicarem al final, les conclusions.

Cas 8. Els treballs de final de grau eren molt brillants, ja que els estudiants van dedicar-hi molt temps a fer-los.

Solució: coma

Solució del cas 2. Les oracions de relatiu explicatives han d’anar inserides entre comes.

Solució del cas 3. En les enumeracions, la coma delimita els membres d’una sèrie d’elements. No s’ha de posar coma davant els elements introduïts per les conjuncions i, ni, o.

Solució del cas 4. Les oracions coordinades que són adversatives (introduïdes amb però i sinó) acostumen a anar precedides de coma.

Cas 5. Per tant, també s’obre una possibilitat, com mai havia tingut l’educació, de convertir-se en una eina de lluita contra l’exclusió social.

Solució del cas 5. S’aconsella que els mots i locucions de relació, que apareixen en posició inicial, portin una coma al darrere.

Cas 6. Nosaltres ens encarreguem de l’organització i vosaltres, de la difusió als mitjans de comunicació.

Solució del cas 6. Quan s’omet el verb d’una oració, s’ha d’escriure una coma després del subjecte per indicar-ne l’absència.

Cas 7. Les explicarem al final, les conclusions.

Solució del cas 7. Quan un complement exigit pel verb es desplaça del seu lloc habitual a la frase, s’acostuma a delimitar amb una coma. Si l’oració fos Les conclusions les explicarem al final, no és obligatori posar-hi coma, perquè l’oració no té el complement que substituïm sol.

Cas 8. Els treballs de final de grau eren molt brillants, ja que els estudiants van dedicar-hi molt temps a fer-los.

Solució del cas 8. Les oracions circumstancials poden anar separades per una coma, especialment les causals (sobretot si estan introduïdes per ja que), les concessives o les oracions de participi.

Activitat: punt i coma

Justifiqueu l’ús del punt i coma en el fragment en negreta.

Tenia tres possibilitats diferents de temes d’estudi. Una era sobre l’evolució de la percepció de la llum de les càmeres fotogràfiques, les quals han anat evolucionant i canviant; l’altra era sobre les noves tendències en fotografia, com per exemple el timelapse o el focus stacking, i l’última, sobre la creació d’un nou programari d’edició de fotografies.

Solució: punt i coma

Solució

El punt i coma s’utilitza en sèries d’elements que ja contenen comes.

Activitat: dos punts

Justifiqueu l’ús dels dos punts dels casos següents:

Cas 1. Es dóna una desmonopolització del coneixement expert en tots els àmbits: polític, mèdic, econòmic i òbviament també educatiu.

Cas 2. Aubert et al. descriu: «Les ciències socials contemporànies descriuen com a les societats actuals les antigues relacions de poder basades en l’autoritat estan sent qüestionades en un procés que exigeix l’augment del diàleg en la presa de decisions que afecten les nostres vides com a individus i com a grups» (2008: 30).

Cas 3. La data d’entrega és demà. Si no és possible entregar-ho presencialment, s’accepten altres vies: per fax o per correu electrònic.

Cas 4. En aquesta segona fase el nostre objectiu ha de ser que tots els nens i nenes puguin adquirir les competències que els permetin la seva inclusió social amb els canvis als centres que això pugui implicar: transformar els centres, la seva organització, les metodologies, etc.

Solució: dos punts

Solució del cas 1. Els dos punts introdueixen una enumeració.

Solució del cas 2. Els dos punts introdueixen una citació.

Solució del cas 3. Els dos punts introdueixen una explicació, conseqüència o generalització del fragment que els precedeix.

Solució del cas 4. Els dos punts introdueixen una informació, un aclariment de l’explicació anterior.

Activitat: punt

Justifiqueu l’ús del punt dels casos en negreta següents:

Cas 1. Demà faré l’exposició oral del treball de final de grau. M’hauré de llegir els 10 consells de l’oral del TFG.

Cas 2. Feia olor de vida. D’alegria. D’amor.

Cas 3. Aspectes de llenguatge no verbal que cal tenir en compte en les comunicacions orals:

— Mostreu-vos serens i sense nervis per transmetre a l’auditori un discurs rigorós i eficaç.

— Feu servir gestos receptius, que expressin i demostrin seguretat i facilitin o completin la comprensió de l’exposició.

— Capteu i mantingueu l’atenció del públic a través de la mirada.

— Parleu amb un ritme variat, una velocitat adequada, una pronunciació clara, un volum de la veu adaptat a les dimensions de la sala i al nombre d’assistents.

Solució: punt

Solució del cas 1. El punt s’utilitza al final d’una oració amb sentit complet i que no està enllaçada sintàcticament amb cap altra.

Solució del cas 2. Per evitar equivocacions s’aconsella usar el punt en frases curtes. La coma en aquest cas també es podria usar, per raons estilístiques.

Solució del cas 3. La puntuació final de cadascun dels membres depèn de la seva complexitat i del seu grau d’interdependència. Si són frases completes, com en aquest cas, s’aconsella que es posi punt o punt i coma. Si són enumeracions d’unitats menors (sintagmes nominals) es recomana que s’escriguin amb minúscula inicial (exemple a). Tot i que si van a ratlla seguida, se separen amb comes (exemple b).

Exemple a)

Aspectes de llenguatge no verbal que cal tenir en compte en les comunicacions orals:

— seguretat

— gestualitat

— mirada

— veu

Exemple b)

Els aspectes de llenguatge no verbal que cal tenir en compte en les comunicacions orals són: seguretat, gestualitat, mirada i veu.

Activitat: punt, coma i punt i coma

Justifiqueu l’ús del punt, coma i punt i coma dels casos següents:

Ja durant la primera fase de la societat de la informació es fa latent l’existència d’una fractura digital, ja que no totes les persones poden accedir al desenvolupament de capacitats i ús de les TIC de la mateixa manera. Aquestes desigualtats socials vénen donades per desigualtats educatives i creen el que es va anomenar la societat dels dos terços. […][cas 1] L’altre terç restant el formen les persones excloses d’aquestes capacitats, que es troben en situacions d’atur, [cas 2] molt precàries o inclús delictives. […] Veiem com l’educació té un paper, inclús més important per fonamentar i fer possible que es compleixin o no les competències que permeten viure amb dignitat en l’actual societat de la informació; per tant, també s’obre una possibilitat, [cas 3] com mai havia tingut l’educació, de convertir-se en una eina de lluita contra l’exclusió social.

FONT: Bär Kwast, Brenda. Cap a una política educativa dialògica. La gestió a les comunitats d’aprenentatge [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2014. http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/57953.

Solució: punt, coma i punt i coma

Solució del cas 1. El punt expressa l’acabament d’una oració, ja que l’oració té sentit complet i és gramaticalment independent.

Solució del cas 2. Les oracions relatives explicatives es marquen amb comes. Això no passa amb les oracions relatives especificatives, en què no s’hi posa coma.

Solució del cas 3. Quan dues oracions estan relacionades, s’utilitza el punt i coma quan la segona porta un connector o locució seguit d’una coma. També és correcte posar-hi un punt.

Activitat: parèntesis

Justifiqueu l’ús dels parèntesis dels casos següents:

Cas 1. Amb Rosetta Stone de la UB podràs adquirir una llicència que et donarà dret a estudiar totes les llengües (castellà, anglès, rus, suec, etc.) i tots els nivells (A1, A2, B1, B2, C1 i C2) que ofereix cada modalitat.

Cas 2. La Secretaria d’Universitats i Recerca (SUR) ha participat en un congrés internacional d’ocupació i orientació professional per a universitaris.

Solució: parèntesis

Solució del cas 1. Els parèntesis serveixen per introduir un aclariment o per proporcionar una informació complementària.

Solució del cas 2. Es tanquen entre parèntesis les formes desenvolupades de les sigles, i també les sigles darrere de la corresponent forma desenvolupada.

Activitat: guió llarg

Justifiqueu l’ús del guió llarg dels casos següents:

Cas 1. Com que les situacions de maltractament són múltiples, les conseqüències de cada situació poder ser molt variades, i depenen de diversos factors:

— L’edat i l’estat evolutiu de l’infant en el moment en el que es dóna la situació de desprotecció.

— El tipus de desprotecció que ha patit (maltractament físic, negligència, abús sexual, etc.).

— La freqüència, duració i severitat del maltractament.

— La relació amb l’adult que cometia el maltractament.

FONT: Galceran Chaves, Celeste. Adolescència i adopció: El Treball Social en la formació i en l’acompanyament i suport de les famílies adoptives davant l’etapa adolescent dels infants adoptats [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2014. http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/60460.

Cas 2. També és interessant considerar les desigualtats socials i la manca de mobilitat social que es posen de manifest des de la teoria educativa radical (Giroux i Flecha, 1994, 36) que entén l’escola actual com reproductora de la lògica de la dominació i de l’opressió dintre dels diversos mecanisme de l’ensenyament. Des d’aquesta perspectiva és interessant considerar que les escoles no són només emplaçaments d’ensenyament, sinó culturals i polítics —fet ignorat fins als anys 80. Aquests teòrics defensen que el coneixement que es treballa a l’escola és una representació particular de la cultura dominant, un discurs privilegiat que es constitueix mitjançant un procés selectiu d’èmfasis i exclusions.

Solució: guió llarg

Solució del cas 1. Els llistats d’enumeracions es poden introduir mitjançant guions, nombres, punts, etc. En cas d’utilitzar guions, s’ha de deixar un espai entre el signe i la paraula següent.

Solució del cas 2. El guió es pot utilitzar per introduir un incís, de manera que la informació està més vinculada amb el text que no pas si s’utilitzen els parèntesis. Si el guió de tancament d’un incís coincideix amb un punt, no s’ha d’incorporar.

Activitat: cometes baixes

Justifiqueu l’ús de les cometes baixes dels casos següents:

Cas 1. Aquests canvis han estat ratificats des dels estudis teòrics per diferents experts. Per exemple segons Aubert et al. (2008: 30) «Les ciències socials contemporànies descriuen com a les societats actuals les antigues relacions de poder basades en l’autoritat estan sent qüestionades en un procés que exigeix l’augment del diàleg en la presa de decisions que afecten les nostres vides com a individus i com a grups».

Cas 2. Aquest any el seminari de traducció de Barcelona s’anomena «Subversors de l’estàndard: quell merdé hurrible de la traducció».

Cas 3. Un ministre de Sud-àfrica ha estat destituït per «incapacitat».

Solució: cometes baixes

Solució del cas 1. Les cometes baixes s’utilitzen per remarcar les citacions textuals.

Solució del cas 2. Els col·loquis, congressos, jornades, simposis, seminaris, etc., que no incloguin el genèric en la denominació porten cometes baixes.

Solució del cas 3. Les cometes baixes també s’usen per marcar les paraules que apareixen amb un altre sentit que l’habitual (ironia o èmfasi).

Activitat: cometes simples

Justifiqueu l’ús de les cometes simples dels casos següents:

Cas 1. Una bajoca és, en català occidental, el que en català oriental es coneix com a ‘mongeta tendra’.

Cas 2. El títol del treball serà El punt de vista narratiu a ‘Estremida memòria’, de Jesús Moncada.

Solució: cometes simples

Solució del cas 1. Les cometes simples s’utilitzen per emmarcar traduccions d’un mot o frase.

Solució del cas 2. S’utilitzen les cometes simples per indicar els títols d’obres inserits en un títol.

Activitat: punts suspensius

Justifiqueu l’ús dels punts suspensius dels casos següents:

Cas 1. L’ Espai Rosetta Stone del Campus Virtual de la UB és punt de trobada per a tots els usuaris, on podran compartir experiències, resoldre dubtes i accedir a diversos materials d’aprenentatge (guies d’ús, àudios, continguts de les lliçons, tests…).

Cas 2. Ell va mostrar els consells per fer un Treball de Final de Grau, segons sembla…; però la poca atenció dels alumnes i la poca visibilitat del document, van fer que no entenguessin res.

Solució: punts suspensius

Solució del cas 1. En textos formals s’ha de fer servir etc. enlloc dels punts suspensius. En tot cas, però, els punts suspensius sempre són tres i eliminen el punt que hi pogués haver immediatament després. Van a continuació de l’enumeració i sense coma.

Solució del cas 2. Els punts suspensius no eliminen el punt i coma ni cap signes de puntuació, excepte el punt. Però cal no utilitzar-los en textos formals.

Activitat: interrogació i exclamació

Justifiqueu l’ús de la interrogació i exclamació dels casos següents:

Cas 1. Quin és el millor instrument per mesurar la creativitat en les produccions escrites?

Cas 2. Perquè, digueu-me: ¡¿qui havia de saber-ho sinó ella?!

Solució: interrogació i exclamació

Solució del cas 1. Una interrogació o exclamació es puntua d’acord amb les entonacions previstes i l’efecte que es vulgui produir al lector. Aquests signes eliminen el punt i no s’aconsellen gaire en un text formal.

Solució del cas 2. Un mot interrogatiu porta interrogació o exclamació o ambdues coses, segons la corba melòdica i pot posar-se a l’inici de la interrogació o exclamació –tot i que s’aconsella posar el signe només al final, excepte en oracions molt llargues–.

Activitat: puntuació global

Completeu els fragments següents amb els signes de puntuació que calgui.

Què entenem per neologisme? Segons el DIEC un neologisme és una unitat lèxica nova formalment o semànticament creada en una llengua per les pròpies regles de formació de mots o manllevada a una altra llengua. A l’hora d’enfocar aquesta comunicació partim doncs d’aquesta definició entenent per nova qualsevol forma que no surti als diccionaris de referència.

El marc en el qual ens mourem serà sempre el de la llengua catalana atès que aquesta és la llengua en la qual generalment es treballa als Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i els diccionaris de referència seran el Diccionari general de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans DIEC perquè és el diccionari normatiu i el Gran diccionari de la llengua catalana d’Enciclopèdia Catalana GDLC per la seva tradició lexicogràfica per l’acceptació social pel rigor en els continguts i pel fet d’incloure més nomenclatura sobretot de caràcter terminològic

FONT: Egea Puigventós, Àngels; Juncadella Fortuny, Marta. Els neologismes en un servei lingüístic: problemes i solucions [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1998. http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/50451.

Solució: puntuació global

Què entenem per neologisme? Segons el DIEC un neologisme és una [1] «unitat lèxica nova, formalment o semànticament, [2] creada en una llengua per les pròpies regles de formació de mots o manllevada a una altra llengua». A l’hora d’enfocar aquesta comunicació partim, doncs, [3] d’aquesta definició entenent per «nova» qualsevol forma que no surti als diccionaris de referència.

El marc en el qual ens mourem serà sempre el de la llengua catalana, atès que [4] aquesta és la llengua en la qual generalment es treballa als Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, i els diccionaris de referència seran el Diccionari general de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), [5] perquè és el diccionari normatiu, i el Gran diccionari de la llengua catalana d’Enciclopèdia Catalana (GDLC) [6], [7] per la seva tradició lexicogràfica, [8] per l’acceptació social, [9] pel rigor en els continguts [10] i pel fet d’incloure més nomenclatura (sobretot de caràcter terminològic). [11]

[1] Les cometes baixes s’utilitzen per remarcar les citacions textuals.

[2] Els incisos vinculats al contingut del text es delimiten amb comes. Els que no estan tan vinculats al text s’aconsella delimitar-los amb guions llargs o parèntesis.

[3] Alguns connectors i locucions, quan es troben a l’interior de la frase, es delimiten amb comes.

[4] i [5] Les oracions circumstancials poden anar separades per una coma, especialment les causals (sobretot si estan introduïdes per ja que), les concessives o les oracions de participi.

[6] Es tanquen entre parèntesis les formes desenvolupades de les sigles, i també les sigles darrere de la corresponent forma desenvolupada.

[7], [8], [9] i [10] En les enumeracions, la coma delimita els membres d’una sèrie d’elements. No s’ha de posar coma davant els elements introduïts per les conjuncions i, ni, o.

[11] Els parèntesis inclouen un incís o informació complementària del text.