Tipus de lletra

Comentari

Els títols de les obres de creació s’escriuen en cursiva. La lletra cursiva també s’utilitza per escriure els estrangerismes i per a paraules que pertanyen a un registre més col·loquial.

L’interès per estudiar el lindy hop va sorgir quan vaig conèixer la història de la Milda. Ella és una noia lituana que estudia fotografia a Londres però el tercer any de carrera l’ha passat a Parma (Itàlia). Allà fou on ens vàrem trobar i de seguida em va explicar la seva història com a ballarina de lindy hop, la seva gran passió. Va ser durant la seva adolescència a Lituània quan va veure per primer cop com ballaven lindy hop en una pel·lícula dels anys quaranta, Hellzapoppin. Un cop a Londres va seguir ballant i formant-se a altres llocs fent workshops o tallers, el més important celebrat a Suècia, Herräng. […]

Uns altres esdeveniments força coneguts són les anomenades jams que es fan a sales de ball, amb música en directe. Poden ser adreçades a principiants, anomenats begginers, ser temàtiques, combinades amb altres activitats, etc. Després d’una entrada inicial al camp com a observadora vaig comprovar que el panorama swingero en aquells moments era molt heterogeni i complicat d’entendre en la seva totalitat.

Comentari

Els noms propis s’escriuen amb majúscula, però cal consultar al CUB cada cas, perquè l’article del topònim l’Hospital va amb minúscula. D’altra banda, les sigles també s’han d’escriure amb majúscula. En canvi, és convenient utilitzar la versaleta per als segles. Els títols de les obres i/o documents han d’anar en cursiva.

La ciutat de l’Hospitalet havia inicial el seu camí d’ajuntaments democràtics, l’any 1979, amb la constitució d’un govern de coalició dins l’anomenat Pacte de Progrés, uns acords que impulsats pel PSC (PSC-PSOE), el PSUC i als quals s’hi va afegir CiU, pretenien governar els nous ajuntament amb unes polítiques radicalment diferents de les que, fins aquell moment, s’havien produït als municipis catalans. […]

La dinàmica negociadora del futur govern de coalició es va desenvolupar basant-se en un primer acord de declaració d’intencions polítiques i, posteriorment, un segon acord de concreció programàtica i de repartiment del cartipàs. Contràriament al que ha succeït a les posteriors legislatures, l’equip de govern no es va dotar en aquesta legislatura d’un Pla d’acció municipal (PAM) sinó que es va treballar prenent com a base el document 21 Projectes per al segle xxi aprovat el mes de febrer del 1999, és a dir, quatre mesos abans dels comicis.

Comentari

• Els noms propis s’escriuen amb majúscula.
• Quant al tipus de lletra, la lletra rodona és la que s’utilitza en la composició del text.

És de sentit comú saber que un dret sense garanties és poc més que un dret en el paper. Calen garanties que assegurin el compliment dels drets i, sobretot, que quan aquests puguin ser vulnerats els subjectes puguin accedir a la tutela judicial necessària per restablir-los. En aquest sentit, un dels teòrics que més ha aportat a aquesta anàlisi ha estat el jurista italià Luigi Ferrajoli, a través del plantejament teòric del garantisme jurídic i la conceptualització del sistema de garanties de drets.

Ferrajoli defineix els drets subjectius com les expectatives positives (o de prestacions) o negatives (de no lesions) atribuïdes a un subjecte per una norma jurídica a la qual li correspon una obligació. Al mateix temps, defineix les garanties com els deures o prohibicions corresponents als drets (garanties primàries o legals) i obligacions d’aplicar sancions o de declarar la nul·litat de les violacions a les garanties primàries (garanties secundàries o institucionals).

Comentari

En aquests casos, les paraules s’escriuen en cursiva per dos motius. El primer perquè són paraules utilitzades en sentit metalingüístic. El segon perquè són mots d’altres llengües i, per tant, estrangerismes (els últims exemples). A més, els segles s’han d’escriure en versaleta.

Un dels motius per entendre el traspàs de mots d’una llengua a una altra és el domini que les nacions i els estats han tingut al llarg de la història sobre determinats territoris. L’occità, que va ser una llengua i una cultura molt influent fins a principis del segle xiii, va exportar fora de les seves fronteres terminologia religiosa, literària i de la vida cortesana: és el cas de mots com capellà, hostal, rima, trobador o balada. A finals del segle xviii el francès va aportar a les llengües del seu entorn una gran quantitat de gal·licismes, per exemple els mots com fusell, blonda, bucle o bijuteria. Al seu torn, el castellà durant els segles xvii i xviii també va donar al francès paraules com ara algarade, camarade o casque.

Comentari

La negreta és un tipus de lletra que es fa servir per remarcar paraules del text, de la mateixa manera que la cursiva. No obstant això, el CUB destaca que és més recomanable fer-ho en cursiva, tot i que la negreta funciona força bé en textos didàctics/acadèmics, en els quals es remarquen algunes qüestions. Si l’incís entre parèntesis es troba després d’un punt, s’aconsella que la primera paraula s’escrigui en majúscula.

El poder de direcció empresarial té com a límits els drets fonamentals dels treballadors. En aquest sentit, i segons la jurisprudència del TC en l’SRC 96/2012, de 7 de maig; l’STC 14/2006, de 28 de gener, i l’STC 89/2006, de 27 de març, els empresaris han d’avaluar la constitucionalitat de qualsevol mesura adoptada. Per tant qualsevol mesura haurà de complir les condicions següents:

• Ha de ser susceptible d’aconseguir l’objectiu que l’empresari s’ha fixat. (Judici d’idoneïtat)
• Ha de ser necessària, en el sentit que acrediti que no existeix cap altra mesura per adoptar que sigui igual d’eficient. (Judici de necessitat)
• Ha d’aportar més beneficis que prejudicis. (Judici de proporcionalitat en sentit estricte)

Solució del cas 1. Els noms i adjectius que formen els sobrenoms, renoms i pseudònims s’escriuen amb majúscula inicial. Però els articles i les preposicions, si en porten, s’escriuen amb minúscula.

El 1258 Jaume I el Conqueridor va signar el tractat de Corbeil.

Solució del cas 2. Per regla general, s’escriuen amb majúscula inicial i en singular (els Hannover, els Grimaldi, etc.), però el nom d’algunes dinasties s’ha pluralitzat: els Àustries, els Borbons, els Capets, etc.).

Volen fer un referèndum per decidir entre una república o continuar amb els Borbons.

Solució del cas 3. S’escriuen amb minúscula inicial.

Ahir ens va visitar l’alcalde de Vandellòs.

Solució del cas 4. S’escriuen amb minúscula inicial excepte si formen part del nom d’una entitat formalment constituïda. En el cas de les designacions d’entitats juridicoadministratives i religioses, l’adjectiu que acompanya el nom s’escriu sempre amb minúscula.

Les universitats de Catalunya col·laboraran en la recerca biomèdica.

A la Unió Europea hi ha vint-i-vuit estats.

Ahir es van publicar les darreres dades sobre l’atur a l’Estat espanyol.

Solució del cas 5. S’escriuen amb minúscula inicial excepte si formen part d’un òrgan formalment constituït.

El metge suec va visitar el Departament de Ciències Clíniques de la UB.

Els estudiants de les facultats de Química i Farmàcia poden participar en aquest sorteig.

Solució del cas 6. Els elements que formen part de les denominacions dels grups de recerca i afins s’escriuen amb majúscula inicial, fins i tot si no tenen un descriptor genèric del tipus grup, grup de recerca, observatori, etc.

El professor va fer un estudi molt interessant quan treballava al Grup d’Investigació en Lingüística Computacional.

Solució del cas 7. S’escriuen sempre amb minúscula inicial. En les denominacions d’assignatures, màsters, doctorats i cursos de postgrau s’escriuen sempre amb majúscula inicial els substantius i els adjectius que les formen.

Era un bon estudiant i van donar-li una beca perquè pogués fer un màster.

Aquesta senyora és professora titular de la càtedra d’Història de la Farmàcia.

Solució del cas 8. S’escriuen amb majúscula inicial les denominacions exactes que corresponen a designacions d’activitats oficialment instituïdes o amb una individualitat clara en la vida social. Les denominacions genèriques s’escriuen amb minúscula inicial.

La setmana vinent se celebrarà el Simposi de Física Nuclear.

El jutge va participar en una jornada sobre dret.

Solució del cas 9. S’escriuen amb minúscula inicial excepte els noms propis que formin part de la denominació.

Isaac Newton va descobrir la llei de la gravetat.

L’estudiant va aprendre la fórmula de Taylor.

Solució del cas 10. Només s’escriu amb majúscula la inicial del primer element i els noms de persona que inclogui. En canvi, les formes catalanitzades s’escriuen amb minúscula.

A Catalunya, el pi negre (Pinus uncinata) només és abundant a nou comarques.

El lluç i el bacallà són peixos de l’ordre dels gadiformes.

Solució del cas 11. Els noms i adjectius que componen el títol d’un document oficial s’escriuen amb minúscula inicial, exceptuant la inicial del mot que designa la classe de document i dels noms propis que formen part del títol. Se segueix la mateixa norma quan es tracta de denominacions de tramitacions que corresponen al títol d’un document oficial. S’escriuen amb minúscula inicial les denominacions genèriques corresponents.

La Normativa reguladora de la UB prohibeix fumar a classe.

Solució del cas 12. S’escriuen amb majúscula inicial tots els elements que en componen el nom, llevat dels articles interiors i de les preposicions.

La Llei 2/2014 es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Solució del cas 13. Només s’escriu amb majúscula la lletra inicial del títol (i les establertes per altres regles).

Las Meninas, de Velázquez, és el meu quadre preferit.

Solució del cas 14. S’escriuen amb minúscula.

La Generalitat de Catalunya és una institució que neix a l’edat mitjana.

Solució del cas 15. S’escriuen amb majúscula.

A l’examen hi havia dues preguntes de la Revolució Industrial.

Solució del cas 16. S’escriuen amb minúscula. Excepte la Renaixença i el Renaixement.

El romanticisme a Catalunya va començar més tard que a Alemanya.

Solució del cas 17. S’escriuen amb majúscula inicial tots els elements, tret dels articles i de les preposicions, que componen la forma establerta d’una comarca, un municipi, un agregat, una entitat local menor o un barri.

Els meus avis van fer el viatge de nuvis a les Illes Balears.

Solució del cas 18. S’escriu sempre amb minúscula la designació genèrica que acompanya el nom d’una demarcació o d’una divisió territorial.

Reus és a la província de Tarragona.

Solució del cas 19. S’escriuen amb minúscula sempre que sigui una designació genèrica.

Al delta de l’Ebre hi ha molts mosquits.

El vaixell va navegar pel mar Atlàntic durant quatre dies.