Els tipus de lletra s\u00f3n recursos tipogr\u00e0fics de tipus convencional que serveixen per caracteritzar un mot o un grup de mots per motiu de la seva naturalesa, de la seva funci\u00f3 o de la posici\u00f3 que ocupen en una frase o en un text.<\/p>\n
La lletra rodona \u00e9s la que es fa servir en la composici\u00f3 de textos en qu\u00e8 no es vol donar cap \u00e8mfasi especial. Actualment s\u2019utilitzen, a m\u00e9s de la lletra rodona<\/a>, la maj\u00fascula<\/a>, la cursiva<\/a>, la negreta<\/a> i la versaleta<\/a> per tal de facilitar la interpretaci\u00f3 d\u2019un text. L\u2019\u00fas de les cometes, els diversos cossos de lletra i altres recursos tipogr\u00e0fics contribueixen tamb\u00e9 a la interpretaci\u00f3 textual.<\/p>\n <\/p>\n Rodona<\/strong><\/p>\n Lletra de forma circular i dreta, utilitzada de manera habitual en la composici\u00f3 de textos.<\/p>\n Exemple: En l\u2019\u00faltim n\u00famero de Llengua i \u00fas<\/em> se\u2019n fa una an\u00e0lisi detallada.<\/p>\n <\/p>\n Maj\u00fascula<\/strong><\/p>\n L\u2019\u00fas de la maj\u00fascula pot ser degut a la posici\u00f3 de la paraula dins el text (comen\u00e7ament de par\u00e0graf o despr\u00e9s d\u2019un punt o altre signe de puntuaci\u00f3 que requereixi l\u2019\u00fas de maj\u00fascula). Tamb\u00e9 hi ha la maj\u00fascula que s’utilitza per assenyalar un nom propi de persona, organisme, publicacions, llocs, etc. A banda d’aix\u00f2, la maj\u00fascula s’utilitza per expressar les sigles i en alguns s\u00edmbols.<\/p>\n Exemple: Tal com proposa el Consell Social de la UB […]. (maj\u00fascula per marcar el nom propi d\u2019un organisme)<\/p>\n <\/p>\n Cursiva<\/strong><\/p>\n Lletra d\u2019impremta inclinada a la dreta que serveix per destacar una lletra, una paraula, una frase o un fragment. Tamb\u00e9 s\u2019escriuen en cursiva els t\u00edtols de les obres de creaci\u00f3, les paraules metaling\u00fc\u00edstiques, els estrangerismes, les paraules que pertanyen a un registre m\u00e9s col\u00b7loquial, els encap\u00e7alament de taules, les lletres d’ordre per introduir enumeracions (a<\/em>, b<\/em>, c<\/em>), els peus d\u2019il\u00b7lustracions i els noms cient\u00edfics.<\/p>\n Exemple: Aquest xicot s\u2019enrotlla<\/em> com una persiana. (\u00das d\u2019una paraula col\u00b7loquial)<\/p>\n <\/p>\n Negreta<\/strong><\/p>\n Lletra amb el tra\u00e7 m\u00e9s gruixut. S\u2019utilitza per remarcar els t\u00edtols dels cap\u00edtols, apartats, etc., d\u2019un document i per remarcar paraules (encara que es recomana fer-ho en cursiva).<\/p>\n Exemple: 1. El platonisme i el quefer matem\u00e0tic<\/strong><\/p>\n \u00c9s ben sabut de tothom que els grecs tenien ben clar […]. (Distinci\u00f3 del t\u00edtol d\u2019un apartat)<\/p>\n <\/p>\n Versaleta<\/strong><\/p>\n Lletra maj\u00fascula per\u00f2 amb una al\u00e7ada semblant a la min\u00fascula. S\u2019utilitza en les designacions de segles i numeraci\u00f3 romana de parts d\u2019obres, els cognoms dels autors o noms d\u2019organismes en refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques (bibliografia\u00a0 i refer\u00e8ncies a peu de p\u00e0gina) i els t\u00edtols de les obres a l’interior del text.<\/p>\n Per fer la versaleta:<\/p>\n Exemple: Tesis i treballs. Aspectes formals\u00a0<\/span>(t\u00edtol d’un obra que se cita dins de la mateixa obra)<\/p>\n\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\n
<\/a>\n\t\t\t\t\t\t<\/div><\/div>\n\t\t\t\t\t\t