{"id":6444,"date":"2015-04-13T12:05:43","date_gmt":"2015-04-13T12:05:43","guid":{"rendered":"http:\/\/www.ub.edu\/tfg\/?page_id=6444"},"modified":"2020-04-27T07:55:40","modified_gmt":"2020-04-27T07:55:40","slug":"precisio-lexica","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.ub.edu\/tfg\/treball-escrit\/precisio-lexica\/","title":{"rendered":"Precisi\u00f3 l\u00e8xica"},"content":{"rendered":"<p><center><\/p>\n<pre class=\"wp-block-preformatted\"><!-- Compartit a trav\u00e9s \"UBtv | El portal de v\u00eddeo de la Universitat de Barcelona\" --> <script src=\"https:\/\/nws.nice264.com\/jwp8\/jwplayer.js\"><\/script><script src=\"https:\/\/nws.nice264.com\/jwp8\/jwplayer.html5.js\"><\/script><script type=\"text\/javascript\">jwplayer.key=\"1VEnztj5Ud95o3H8gnhSohnYGRXwa+tNJGO5sA==\";<\/script>\n<div id=\"video-116466\">Carregant v\u00eddeo...<\/div>\n<script type=\"text\/javascript\">jwplayer(\"video-116466\").setup({file: \"http:\/\/nws.nice264.com\/vod\/ubtv\/SS_16_9_540p_1000_MP32_ch\/d6eb6a0ffd2c3b2e32f9.mp4\",flashplayer: \"https:\/\/nws.nice264.com\/jwp8\/jwplayer.flash.swf\",primary: \"html5\",controls: \"true\",allowscriptaccess: \"always\",controlbar: \"bottom\",width: \"640\",height: \"360\",mute: false, margin:\"20\",volume: \"90\",image: \"http:\/\/cdn-s3-eu-s.nice264.com:80\/images\/d\/6\/d6eb6a0ffd2c3b2e32f9\/d6eb6a0ffd2c3b2e32f9_1583148171_8.jpg\",});<\/script><\/pre>\n<p><\/center>[vc_row][vc_column width=&#8221;1\/1&#8243;]<div class='wpb_text_column wpb_content_element '>\n\t\t<div class='wpb_wrapper'>\n\t\t\t<div class='panel panel-Gris'>\n\n\t\t\t\t\t<div class='panel-body'>Definici\u00f3<\/div>\n\n\t\t\t\t\t<div class='panel-footer'><p>Les tres caracter\u00edstiques principals del llenguatge cient\u00edfic s\u00f3n:<\/p>\n<ul>\n<li><strong>la precisi\u00f3<\/strong><\/li>\n<li><strong>la neutralitat <\/strong><\/li>\n<li><strong>la funcionalitat<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p>La precisi\u00f3 l\u00e8xica fa refer\u00e8ncia a la selecci\u00f3 m\u00e9s adient de la paraula, que no cre\u00ef ambig\u00fcitat ni falses interpretacions, dins cada \u00e0mbit i context. Per tant, s\u2019han d\u2019evitar mots j\u00f2quer o comod\u00ed i s\u2019han d\u2019utilitzar paraules amb significat concret.<\/p>\n<p>La neutralitat intenta evitar matisos afectius per transmetre la informaci\u00f3 de manera objectiva i <a href=\"https:\/\/www.ub.edu\/tfg\/treball-escrit\/impersonalitat\/\">impersonal<\/a>.<\/p>\n<p>La funcionalitat est\u00e0 relacionada amb l\u2019economia de llenguatge, que es manifesta en la m\u00e0xima concisi\u00f3 dels termes i en la limitaci\u00f3 de les estructures sint\u00e0ctiques utilitzades.<\/p>\n\n\t\t\t\t\t<!--<p>-->\n\t\t\t\t\t\t<!--<button type='button' class='btn btn-primary' data-toggle='modal' data-target='.bs-example-modal-lg'>Cub<\/button>-->\n\t\t\t\t\t\t<div class='row'>\n\t\t\t\t\t\t  \n\t\t\t\t\t\t  <div class='col-md-3 col-md-offset-9 col-sm-4 col-sm-offset-8 hidden-xs'>\n\t\t\t\t\t\t<a href='#myModal' role='button' class='btn' data-toggle='modal' data-target='.bs-example-modal-lg'><img src='\/tfg\/wp-content\/uploads\/2015\/05\/logo_criteris.png'\/><\/a>\n\t\t\t\t\t\t<\/div><\/div>\n\t\t\t\t\t\t<div id='myModal' class='modal fade bs-example-modal-lg' tabindex='-1' role='dialog' aria-labelledby='ModalSolucio' aria-hidden='true'>\n\t\t\t\t\t\t\t<!--<div class='modal-dialog modal-lg'>--><div class='modal-dialog' style='width:1012px;'>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<div class='modal-content'>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<div class='modal-header'>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<button type='button' class='close' data-dismiss='modal' aria-label='Close'><span aria-hidden='true'>&times;<\/span><\/button>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<h4 class='modal-title' id='gridSystemModalLabel'>Criteris<\/h4>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<iframe src='http:\/\/www.ub.edu\/cub\/criteri.php?id=151' style='zoom:0.60' frameborder='0' height='1250' width='99.6%' allowfullscreen><\/iframe>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t<\/div>\n\t\t\t<\/div><div class='wpb_text_column wpb_content_element '>\n\t\t\t<div class='wpb_wrapper'>\n\t\t\t\t<div class='panel panel-Vermell'>\n\n\t\t\t\t\t<div class='panel-body'>Activitat 1<\/div>\n\n\t\t\t\t\t<div class='panel-footer'><p><strong>El fragment seg\u00fcent cont\u00e9 un l\u00e8xic poc prec\u00eds. Canvieu els mots remarcats i substitu\u00efu-los per les opcions seg\u00fcents que haureu d\u2019adaptar al context.<\/strong><\/p>\n<p><strong><em>a<\/em>) tenir <em>b<\/em>) desenvolupar <em>c<\/em>) construir <em>d<\/em>) inserir-se<\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Aquesta investigaci\u00f3 es <strong>realitza<\/strong> dins el camp de l\u2019antropologia del g\u00e8nere. Els treballs d\u2019A. Ram\u00edrez sobre la migraci\u00f3 marroquina a Espanya i de L. Abu-Lughod sobre la societat bedu\u00efna entre L\u00edbia i Egipte han estat dos referents en aquest \u00e0mbit. Tots dos plantegen la problem\u00e0tica de l\u2019islam i les relacions de g\u00e8nere desiguals producte d\u2019una ideologia patriarcal o estructura social basada en la divisi\u00f3 de g\u00e8nere. L\u2019obra de David G. Mandelbaum planteja la relaci\u00f3 de la reclusi\u00f3 femenina amb l\u2019honor mascul\u00ed, i a partir d\u2019aqu\u00ed els rols de g\u00e8nere i les pautes per al comportament femen\u00ed.<\/p>\n<p>S\u2019ha de fer refer\u00e8ncia al paper que <strong>realitzen<\/strong> els mitjans de comunicaci\u00f3 sobre l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica per <strong>realitzar<\/strong> i alimentar la idea orientalista que es t\u00e9 respecte a la dona pakistanesa i a la musulmana en general. El tipus de not\u00edcia i els discursos que <strong>realitzen<\/strong> els mitjans de comunicaci\u00f3 sobre les dones pakistaneses les presenten com a v\u00edctimes de la viol\u00e8ncia dels homes, de la seva fam\u00edlia, de l\u2019islam i de la societat en qu\u00e8 viuen que les atrapa.<\/p>\n<p class=\"small\">FONT: <span style=\"font-variant: small-caps;\">Tercero Depares<\/span>, Alejandra. Aproximaci\u00f3 al proc\u00e9s migratori d\u2019un grup de dones pakistaneses del Raval [en l\u00ednia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2013. <a href=\"http:\/\/diposit.ub.edu\/dspace\/handle\/2445\/49445\">http:\/\/diposit.ub.edu\/dspace\/handle\/2445\/49445<\/a>.<\/p>\n<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div><div class='wpb_text_column wpb_content_element'>\n\t\t\t<div class='wpb_wrapper'>\n\t\t\t\t<div class='panel panel-Verd clickable'>\n\n\t\t\t\t<div class='panel-body collapsed' data-toggle='collapse' data-target='#demo-582097895' aria-expanded='false'>Soluci\u00f3 1<\/div>\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t<div id='demo-582097895' class='panel-footer collapse'><p>Aquesta investigaci\u00f3 <strong>s\u2019insereix<\/strong> dins el camp de l\u2019antropologia del g\u00e8nere. Els treballs d\u2019A. Ram\u00edrez sobre la migraci\u00f3 marroquina a Espanya i de L. Abu-Lughod sobre la societat bedu\u00efna entre L\u00edbia i Egipte han estat dos referents en aquest \u00e0mbit. Tots dos plantegen la problem\u00e0tica de l\u2019islam i les relacions de g\u00e8nere desiguals producte d\u2019una ideologia patriarcal o estructura social basada en la divisi\u00f3 de g\u00e8nere. L\u2019obra de David G. Mandelbaum planteja la relaci\u00f3 de la reclusi\u00f3 femenina amb l\u2019honor mascul\u00ed, i a partir d\u2019aqu\u00ed els rols de g\u00e8nere i les pautes per al comportament femen\u00ed.<\/p>\n<p>S\u2019ha de fer una refer\u00e8ncia al paper que <strong>tenen<\/strong> els mitjans de comunicaci\u00f3 sobre l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica per <strong>construir<\/strong> i alimentar la idea orientalista que es t\u00e9 respecte a la dona pakistanesa i a la musulmana en general. El tipus de not\u00edcia i els discursos que <strong>desenvolupen<\/strong> els mitjans de comunicaci\u00f3 sobre les dones pakistaneses les presenten com a v\u00edctimes de la viol\u00e8ncia dels homes, de la seva fam\u00edlia, de l\u2019islam i de la societat en qu\u00e8 viuen que les atrapa.<\/p>\n\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t<\/div><div class='wpb_text_column wpb_content_element '>\n\t\t\t<div class='wpb_wrapper'>\n\t\t\t\t<div class='panel panel-Vermell'>\n\n\t\t\t\t\t<div class='panel-body'>Activitat 2<\/div>\n\n\t\t\t\t\t<div class='panel-footer'><p><strong>El fragment seg\u00fcent cont\u00e9 un l\u00e8xic poc prec\u00eds. Canvieu els mots remarcats i substitu\u00efu-los per les opcions seg\u00fcents que haureu d\u2019adaptar al context.<\/strong><\/p>\n<p><strong><em>a<\/em>) completar <em>b<\/em>) recerca<\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>El proc\u00e9s de <strong>realitzaci\u00f3<\/strong> s\u2019ha portat a terme mitjan\u00e7ant la metodologia pr\u00f2pia de l\u2019antropologia, el treball de camp, optant per entrevistes en profunditat i observaci\u00f3 participant.<\/p>\n<p>Tamb\u00e9 s\u2019han <strong>realitzat<\/strong> 11 entrevistes en profunditat amb enregistrament, procurant tenir en compte diferents perfils. Amb els perfils seg\u00fcents i la seva categoritzaci\u00f3 s\u2019intenta simplificar una realitat que \u00e9s molt m\u00e9s complexa, i hem de ser conscients que existeixen infinits matisos que diferencien cada uns dels informants.<\/p>\n<p class=\"small\">FONT: <span style=\"font-variant: small-caps;\">Noguera Ferrando<\/span>, Aina. Les matances del porc a Mallorca. Aproximaci\u00f3 antropol\u00f2gica al discurs actual dels matancers i pagesos [en l\u00ednia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2013. <a href=\"http:\/\/diposit.ub.edu\/dspace\/handle\/2445\/49428\">http:\/\/diposit.ub.edu\/dspace\/handle\/2445\/49428<\/a>.<\/p>\n<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div><div class='wpb_text_column wpb_content_element'>\n\t\t\t<div class='wpb_wrapper'>\n\t\t\t\t<div class='panel panel-Verd clickable'>\n\n\t\t\t\t<div class='panel-body collapsed' data-toggle='collapse' data-target='#demo-1197655339' aria-expanded='false'>Soluci\u00f3 2<\/div>\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t<div id='demo-1197655339' class='panel-footer collapse'><p>El proc\u00e9s de <strong>recerca<\/strong> s\u2019ha portat a terme mitjan\u00e7ant la metodologia pr\u00f2pia de l\u2019antropologia, el treball de camp, optant per entrevistes en profunditat i observaci\u00f3 participant.<\/p>\n<p>Tamb\u00e9 s\u2019han <strong>completat<\/strong> 11 entrevistes en profunditat amb enregistrament, procurant tenir en compte diferents perfils. Amb els perfils seg\u00fcents i la seva categoritzaci\u00f3 s\u2019intenta simplificar una realitat que \u00e9s molt m\u00e9s complexa, i hem de ser conscients que existeixen infinits matisos que diferencien cada uns dels informants.<\/p>\n\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t<\/div><div class='wpb_text_column wpb_content_element '>\n\t\t\t<div class='wpb_wrapper'>\n\t\t\t\t<div class='panel panel-Vermell'>\n\n\t\t\t\t\t<div class='panel-body'>Activitat 3<\/div>\n\n\t\t\t\t\t<div class='panel-footer'><p><strong>El fragment seg\u00fcent cont\u00e9 un l\u00e8xic poc prec\u00eds. Canvieu els mots remarcats i substitu\u00efu-los per les opcions seg\u00fcents que haureu d\u2019adaptar al context.<\/strong><\/p>\n<p><strong><em>a<\/em><\/strong><strong>) publicar <em>b<\/em>) afectar <em>c<\/em>) presentar <em>d<\/em>) imposar<\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>&nbsp;<\/strong>Segons un informe anterior a aquest, <strong>realitzat<\/strong> l\u2019any 2001, l\u2019OMS troba les causes, o si m\u00e9s no els desencadenants potencials, de dites problem\u00e0tiques.<\/p>\n<p>La cura afectuosa, atenta i estable dels infants es pot veure <strong>realitzada<\/strong> de forma negativa per l\u2019impacte de la crisi econ\u00f2mica i financera, i les conseg\u00fcents pol\u00edtiques d\u2019austeritat <strong>realitzades<\/strong> pels governs, en la salut de la ciutadania.<\/p>\n<p>Dos estudis for\u00e7a recents, <strong>realitzats<\/strong> en revistes cient\u00edfiques de gran credibilitat internacional, s\u2019encarreguen de fer visible diferents dades sobre l\u2019augment d\u2019un 20 % de la depressi\u00f3 i l\u2019increment d\u2019un 8 % dels su\u00efcidis des de l\u2019inici de la crisi l\u2019any 2007 (Navarro, 2013).<\/p>\n<p class=\"small\">FONT: <span style=\"font-variant: small-caps;\">Marqu\u00e9s Marqu\u00e9s<\/span>, Paula. Sa Ludoteca d\u2019es Mercadal. Un projecte participatiu entre fam\u00edlies i infants [en l\u00ednia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2013. <a href=\"http:\/\/diposit.ub.edu\/dspace\/handle\/2445\/53727\">http:\/\/diposit.ub.edu\/dspace\/handle\/2445\/53727<\/a>.<\/p>\n<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div><div class='wpb_text_column wpb_content_element'>\n\t\t\t<div class='wpb_wrapper'>\n\t\t\t\t<div class='panel panel-Verd clickable'>\n\n\t\t\t\t<div class='panel-body collapsed' data-toggle='collapse' data-target='#demo-1080293093' aria-expanded='false'>Soluci\u00f3 3<\/div>\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t<div id='demo-1080293093' class='panel-footer collapse'><p>Segons un informe anterior a aquest, <strong>presentat<\/strong> l\u2019any 2001, l\u2019OMS troba les causes, o si m\u00e9s no els desencadenants potencials, de dites problem\u00e0tiques.<\/p>\n<p>La cura afectuosa, atenta i estable dels infants es pot veure <strong>afectada<\/strong> de forma negativa per l\u2019impacte de la crisi econ\u00f2mica i financera, i les conseg\u00fcents pol\u00edtiques d\u2019austeritat <strong>imposades<\/strong> pels governs, en la salut de la ciutadania.<\/p>\n<p>Dos estudis for\u00e7a recents, <strong>publicats<\/strong> en revistes cient\u00edfiques de gran credibilitat internacional, s\u2019encarreguen de fer visible diferents dades sobre l\u2019augment d\u2019un 20 % de la depressi\u00f3 i l\u2019increment d\u2019un 8 % dels su\u00efcidis des de l\u2019inici de la crisi l\u2019any 2007 (Navarro, 2013).<\/p>\n\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t<\/div><div class='wpb_text_column wpb_content_element '>\n\t\t\t<div class='wpb_wrapper'>\n\t\t\t\t<div class='panel panel-Vermell'>\n\n\t\t\t\t\t<div class='panel-body'>Activitat 4<\/div>\n\n\t\t\t\t\t<div class='panel-footer'><p><strong>El fragment seg\u00fcent cont\u00e9 un l\u00e8xic poc prec\u00eds. Canvieu els mots remarcats i substitu\u00efu-los per les opcions seg\u00fcents que haureu d\u2019adaptar al context.<\/strong><\/p>\n<p><strong><em>a<\/em><\/strong><strong>) construir <em>b<\/em>) elaborar <em>c<\/em>) proposar <em>d<\/em>) desenvolupar <em>e<\/em>) organitzar <em>f<\/em>) basar<\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Com ja s\u2019ha apuntat en la introducci\u00f3, la proposta did\u00e0ctica que t\u00e9 com a objectiu aquest treball s\u2019ha <strong>realitzat<\/strong> dins del marc te\u00f2ric de l\u2019enfocament comunicatiu. El model s\u2019ha <strong>realitzat<\/strong> en la ling\u00fc\u00edstica textual que, a partir dels anys setanta, <strong>realitza<\/strong> un canvi d\u2019orientaci\u00f3 respecte als m\u00e8todes tradicionals d\u2019ensenyament de segones lleng\u00fces, en posar el focus d\u2019inter\u00e8s sobre l\u2019\u00fas real de la llengua i les necessitats comunicatives dels aprenents. Resumint les paraules de Maria Josep Cuenca (2000: 39-40), a grans trets, l\u2019enfocament comunicatiu es caracteritza, en primer lloc, perqu\u00e8 el seu objectiu final no \u00e9s <strong>realitzar<\/strong> la compet\u00e8ncia gramatical del parlant, sin\u00f3 la seva compet\u00e8ncia comunicativa. Aquesta compet\u00e8ncia suma a la compet\u00e8ncia gramatical una de pragm\u00e0tica, imprescindible per interactuar de forma efectiva en situacions comunicatives reals i concretes.<\/p>\n<p>En segon lloc, es caracteritza perqu\u00e8 les funcions comunicatives s\u00f3n les que passen a <strong>realitzar<\/strong> el <em>syllabus<\/em>, de manera que desplacen de l\u2019eix central de la programaci\u00f3 els continguts gramaticals, que s\u2019hi integren en funci\u00f3 de la relaci\u00f3 que tinguin amb les funcions comunicatives. En tercer lloc, perqu\u00e8 es d\u00f3na m\u00e9s import\u00e0ncia al fet d\u2019entendre o de fer-se entendre que a la correcci\u00f3, i els errors es consideren part del proc\u00e9s d\u2019aprenentatge. En quart lloc, perqu\u00e8 es d\u00f3na la mateixa import\u00e0ncia a les habilitats receptives que a les productives i s\u2019imposa la necessitat de partir dels coneixements previs dels alumnes, mitjan\u00e7ant els quals es <strong>realitzaran<\/strong> nous esquemes de coneixement. I, finalment, perqu\u00e8 el professor passa de ser un corrector a ser un guia, que estimula l\u2019alumne i el proveeix d\u2019informaci\u00f3 significativa perqu\u00e8 la integri en el coneixement que ja ha assolit.<\/p>\n<p class=\"small\">FONT: <span style=\"font-variant: small-caps;\">P\u00e9rez Guarro<\/span>, Jordi. Proposta did\u00e0ctica per presentar el contrast entre el passat perifr\u00e0stic i el perfet en el nivell b\u00e0sic de catal\u00e0 com a L2 [en l\u00ednia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2013. <a href=\"http:\/\/diposit.ub.edu\/dspace\/handle\/2445\/48832\">http:\/\/diposit.ub.edu\/dspace\/handle\/2445\/48832<\/a>.<\/p>\n<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div><div class='wpb_text_column wpb_content_element'>\n\t\t\t<div class='wpb_wrapper'>\n\t\t\t\t<div class='panel panel-Verd clickable'>\n\n\t\t\t\t<div class='panel-body collapsed' data-toggle='collapse' data-target='#demo-1189778205' aria-expanded='false'>Soluci\u00f3 4<\/div>\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t<div id='demo-1189778205' class='panel-footer collapse'><p>Com ja s\u2019ha apuntat en la introducci\u00f3, la proposta did\u00e0ctica que t\u00e9 com a objectiu aquest treball s\u2019ha <strong>elaborat<\/strong> dins del marc te\u00f2ric de l\u2019enfocament comunicatiu. El model s\u2019ha <strong>basat<\/strong> en la ling\u00fc\u00edstica textual que, a partir dels anys setanta, <strong>proposa<\/strong> un canvi d\u2019orientaci\u00f3 respecte als m\u00e8todes tradicionals d\u2019ensenyament de segones lleng\u00fces, en posar el focus d\u2019inter\u00e8s sobre l\u2019\u00fas real de la llengua i les necessitats comunicatives dels aprenents. Resumint les paraules de Maria Josep Cuenca (2000: 39-40), a grans trets, l\u2019enfocament comunicatiu es caracteritza, en primer lloc, perqu\u00e8 el seu objectiu final no \u00e9s <strong>desenvolupar<\/strong> la compet\u00e8ncia gramatical del parlant, sin\u00f3 la seva compet\u00e8ncia comunicativa. Aquesta compet\u00e8ncia suma a la compet\u00e8ncia gramatical una de pragm\u00e0tica, imprescindible per interactuar de forma efectiva en situacions comunicatives reals i concretes.<\/p>\n<p>En segon lloc, es caracteritza perqu\u00e8 les funcions comunicatives s\u00f3n les que passen a <strong>organitzar<\/strong> el <em>syllabus<\/em>, de manera que desplacen de l\u2019eix central de la programaci\u00f3 els continguts gramaticals, que s\u2019hi integren en funci\u00f3 de la relaci\u00f3 que tinguin amb les funcions comunicatives. En tercer lloc, perqu\u00e8 es d\u00f3na m\u00e9s import\u00e0ncia al fet d\u2019entendre o de fer-se entendre que a la correcci\u00f3, i els errors es consideren part del proc\u00e9s d\u2019aprenentatge. En quart lloc, perqu\u00e8 es d\u00f3na la mateixa import\u00e0ncia a les habilitats receptives que a les productives i s\u2019imposa la necessitat de partir dels coneixements previs dels alumnes, mitjan\u00e7ant els quals es <strong>construiran<\/strong> nous esquemes de coneixement. I, finalment, perqu\u00e8 el professor passa de ser un corrector a ser un guia, que estimula l\u2019alumne i el proveeix d\u2019informaci\u00f3 significativa perqu\u00e8 la integri en el coneixement que ja ha assolit.<\/p>\n\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>[\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Carregant v\u00eddeo&#8230; [vc_row][vc_column width=&#8221;1\/1&#8243;][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"parent":6086,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","template":"page-fullwidth.php","meta":{"_mi_skip_tracking":false},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/tfg\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/6444"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/tfg\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/tfg\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/tfg\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/tfg\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6444"}],"version-history":[{"count":24,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/tfg\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/6444\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7763,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/tfg\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/6444\/revisions\/7763"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/tfg\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/6086"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/tfg\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6444"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}