{"id":6476,"date":"2015-04-13T15:51:49","date_gmt":"2015-04-13T15:51:49","guid":{"rendered":"http:\/\/www.ub.edu\/tfg\/?page_id=6476"},"modified":"2020-04-27T08:40:05","modified_gmt":"2020-04-27T08:40:05","slug":"paragraf-idea","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.ub.edu\/tfg\/treball-escrit\/paragraf-idea\/","title":{"rendered":"Par\u00e0graf"},"content":{"rendered":"\n<center><pre class=\"wp-block-preformatted\"><!-- Compartit a trav\u00e9s \"UBtv | El portal de v\u00eddeo de la Universitat de Barcelona\" --> <script src=\"https:\/\/nws.nice264.com\/jwp8\/jwplayer.js\"><\/script><script src=\"https:\/\/nws.nice264.com\/jwp8\/jwplayer.html5.js\"><\/script><script type=\"text\/javascript\">jwplayer.key=\"1VEnztj5Ud95o3H8gnhSohnYGRXwa+tNJGO5sA==\";<\/script><div id=\"video-116465\">Carregant v\u00eddeo...<\/div><script type=\"text\/javascript\">jwplayer(\"video-116465\").setup({file: \"http:\/\/nws.nice264.com\/vod\/ubtv\/SS_16_9_540p_1000_MP32_ch\/089621e4a69173d400e3.mp4\",flashplayer: \"https:\/\/nws.nice264.com\/jwp8\/jwplayer.flash.swf\",primary: \"html5\",controls: \"true\",allowscriptaccess: \"always\",controlbar: \"bottom\",width: \"640\",height: \"360\",mute: false, margin:\"20\",volume: \"90\",image: \"http:\/\/cdn-s3-eu-s.nice264.com:80\/images\/0\/8\/089621e4a69173d400e3\/089621e4a69173d400e3_1583148172_16.jpg\",});<\/script><\/pre><\/center>\n\n<p>[vc_row full_width=&#8221;&#8221;][vc_column width=&#8221;1\/1&#8243;]<div class='wpb_text_column wpb_content_element '>\n\t\t\t<div class='wpb_wrapper'>\n\t\t\t\t<div class='panel panel-Gris'>\n\n\t\t\t\t\t<div class='panel-body'>Definici\u00f3<\/div>\n\n\t\t\t\t\t<div class='panel-footer'><p>Els par\u00e0grafs faciliten la llegibilitat del text, per\u00f2 s\u2019han d\u2019evitar errors en la seva forma i estructura. \u00c9s important que cada par\u00e0graf contingui una idea principal i controlar que no hi hagi desequilibris en l\u2019extensi\u00f3 dels par\u00e0grafs: extensos (par\u00e0grafs totxo) i breus (par\u00e0grafs d\u2019una \u00fanica frase).<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div><div class='wpb_text_column wpb_content_element '>\n\t\t\t<div class='wpb_wrapper'>\n\t\t\t\t<div class='panel panel-Vermell'>\n\n\t\t\t\t\t<div class='panel-body'>Activitat<\/div>\n\n\t\t\t\t\t<div class='panel-footer'><p><strong>En aquest text la distribuci\u00f3, el contingut o l&#8217;extensi\u00f3 dels par\u00e0grafs es podria millorar. Identifiqueu cada par\u00e0graf amb el descriptor que trobareu a continuaci\u00f3. Fixeu-vos en el primer exemple.<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>par\u00e0graf frase&nbsp; <\/strong><\/li>\n<li><strong>idea en dos fragments&nbsp; <\/strong><\/li>\n<li><strong>idea principal nova&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; <\/strong><\/li>\n<li><strong>no \u00e9s una idea nova&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; <\/strong><\/li>\n<li><strong>continuaci\u00f3 de la idea anterior&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; <\/strong><\/li>\n<li><strong>par\u00e0graf complex que es pot separar<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>El Carnaval i la seva regulaci\u00f3<strong><br \/><\/strong><\/p>\n<p>Algunes de les festivitats que recorden el Carnaval per\u00f2 que queden fora del calendari carnavalesc s\u00f3n la pr\u00e0ctica del xarivari i les anomenades festes de bojos.<\/p>\n<p><strong>(Exemple: Par\u00e0graf frase. Mai hi pot haver un par\u00e0graf que nom\u00e9s contingui una frase)<\/strong><\/p>\n<p>Durant el xarivari el grup de persones que hi participaven provocaven un gran rebombori fent sorolls estridents amb diversos objectes, cridant i cantant. No es tractava d\u2019una reuni\u00f3 espont\u00e0nia, sin\u00f3 que en general tenia lloc davant la finestra dels nuvis la nit de n\u00fapcies.<\/p>\n<p>Posteriorment es va convertir en una forma de reacci\u00f3 contra aquells nuvis que trigaven m\u00e9s del normal a casar-se o contra aquells vidus ja d\u2019edat avan\u00e7ada que es casaven amb una noia del poble m\u00e9s jove i que, per tant, alteraven el mercat matrimonial. Sobre el xarivari es poden consultar diverses obres, entre elles el cap\u00edtol de Natalie Zemon Davis \u00abCencerrada, honor y comunidad en Lyon y Ginebra en el siglo XVII\u00bb. Les anomenades festes de bojos es van desenvolupar principalment en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019esgl\u00e9sia, on s\u2019escollia un rei de les burles, un senyor del desgovern i un nen bisbe. En aquest \u00faltim cas, un nen era disfressat de bisbe i posat davant l\u2019altar perqu\u00e8 fos bisbe durant un dia. Durant aquestes festes els escolans parodiaven els bisbes i la jerarquia eclesi\u00e0stica, s\u2019inclo\u00efen missatges deshonestos o paraules malsonants en els sermons o s\u2019encensava el temple amb males olors.<\/p>\n<p>De la mateixa manera que ho feia la festivitat de la festa de bojos el Carnaval combinava elements sacres amb elements c\u00f2mics.<\/p>\n<p>Durant el Carnaval s\u2019obrien fissures en les barreres socials. Les disfresses, aix\u00ed com el mateix ritual carnavalesc que representava el m\u00f3n al rev\u00e9s permetia, en certa manera, ser arist\u00f2crata, membre de l\u2019alta societat, per un dia.<\/p>\n<p>El Carnaval permetia obviar les lleis sumptu\u00e0ries i treure al carrer les millors robes. S\u2019utilitzava la vaixella bona i sovint s\u2019empraven els millors materials per guarnir les carrosses. \u00c9s dif\u00edcil definir si aquest tipus de pr\u00e0ctiques formaven part de la simple imitaci\u00f3 dels estrats socials alts o, si al contrari, aquest tipus de pr\u00e0ctiques amagaven una certa cr\u00edtica.<\/p>\n<p>Peter Burke classifica les pr\u00e0ctiques carnavalesques segons el tipus de transformacions que representaven. Es podia tractar d\u2019una transformaci\u00f3 f\u00edsica del m\u00f3n que implicava pr\u00e0ctiques com caminar cap per avall, representacions de ciutats al cel i amb el sol i la lluna a terra o de peixos volant pel cel en lloc de nedar al mar, els animals jugaven un paper important dins el Carnaval, de manera que un altre tipus de transformaci\u00f3 era aquella que alterava les relacions entre els homes i els animals.<\/p>\n<p>Alguns exemples d\u2019aquestes representacions podien ser bous devorant un carnisser, peixos menjant-se el pescador o llebres portant el ca\u00e7ador lligat, per citar alguns exemples. Per \u00faltim, podia tenir lloc una alteraci\u00f3 de la relaci\u00f3 entre les mateixes persones, es podia jugar amb l\u2019edat, adoptar la vestimenta i el rol del sexe contrari o jugar amb els elements d\u2019estatus socials.<\/p>\n<p>Tot i que aquestes pr\u00e0ctiques estaven molt esteses, ja abans de la Reforma sorgiren detractors que criticaven una alteraci\u00f3 de l\u2019ordre natural i establert de les coses a trav\u00e9s d\u2019aquests elements subversius. Aquest \u00e9s un tema que ser\u00e0 tractat d\u2019una manera m\u00e9s profunda en l\u2019\u00faltim apartat d\u2019aquest treball, dedicat a la repressi\u00f3 i control del Carnaval i la cultura popular.<\/p>\n<p>La viol\u00e8ncia i els actes irracionals omplien els carrers de les ciutats, es proferien inj\u00faries contra els transe\u00fcnts i aquests sovint eren agredits amb bufetes d\u2019animals plenes d\u2019aigua. Els animals tamb\u00e9 eren v\u00edctimes de la viol\u00e8ncia descontrolada del Carnaval ja que sovint eren perseguits pels carrers mentre se\u2019ls llen\u00e7ava objectes. Gossos i gats eren mantejats per grups de persones al carrer i quan se\u2019ls deixava lliures sovint era amb la cua lligada a algun objecte pesant i soroll\u00f3s com masses, ossos, bufetes plenes d\u2019aigua i diversos objectes de fusta o metall. Llen\u00e7ar objectes per les finestres cap a la via p\u00fablica era una altra de les pr\u00e0ctiques caracter\u00edstiques. Es llen\u00e7ava aigua amb cubells, farina, les restes del menjar, aliments en males condicions com fruita i ous i, fins i tot, es produ\u00efen apedrecs. En alguns casos les noies aprofitaven els ous podrits o els buidaven per omplir-los d\u2019algun l\u00edquid pudent i els llen\u00e7aven des dels balcons als nois que passaven pel carrer. La pr\u00e0ctica tradicional era que els nois que havien estat v\u00edctimes d\u2019aquest atac responguessin igualment amb ous, per\u00f2 aquest cop plens d\u2019aigua o d\u2019aigua perfumada. Aquest \u00e9s nom\u00e9s un exemple d\u2019un tipus de pr\u00e0ctica que permetia a nois i noies relacionar-se entre si, potser amb certes connotacions sexuals, d\u2019una manera oberta que resultava impensable en un altre per\u00edode de l\u2019any. El carrer es convertia en un gran escenari on qualsevol podia ser agredit i alhora ser agressor. Es propiciaven insults i inj\u00faries entre els vianants, aix\u00ed com tamb\u00e9 es fustigaven i copejaven entre si.<\/p>\n<p class=\"small\">FONT: <span style=\"font-variant: small-caps;\">S\u00e1nchez Escribano<\/span>, Maria. El Carnaval i la seva regulaci\u00f3. Una manifestaci\u00f3 de la cultura popular dels segles <span style=\"font-variant: small-caps;\">xvi<\/span> i <span style=\"font-variant: small-caps;\">xvii<\/span> [en l\u00ednia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2013. <a href=\"http:\/\/diposit.ub.edu\/dspace\/handle\/2445\/49721\">http:\/\/diposit.ub.edu\/dspace\/handle\/2445\/49721<\/a>.<\/p>\n<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div><div class='wpb_text_column wpb_content_element'>\n\t\t\t<div class='wpb_wrapper'>\n\t\t\t\t<div class='panel panel-Verd clickable'>\n\n\t\t\t\t<div class='panel-body collapsed' data-toggle='collapse' data-target='#demo-995611137' aria-expanded='false'>Soluci\u00f3<\/div>\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t<div id='demo-995611137' class='panel-footer collapse'><p>El carnaval i la seva regulaci\u00f3<strong><br \/><\/strong><\/p>\n<p>Algunes de les festivitats que recorden el Carnaval per\u00f2 que queden fora del calendari carnavalesc s\u00f3n la pr\u00e0ctica del xarivari i les anomenades festes de bojos.<\/p>\n<p><strong>(Par\u00e0graf frase. Mai hi pot haver un par\u00e0graf que nom\u00e9s contingui una frase)<\/strong><\/p>\n<p>Durant el xarivari el grup de persones que hi participaven provocaven un gran rebombori fent sorolls estridents amb diversos objectes, cridant i cantant. No es tractava d\u2019una reuni\u00f3 espont\u00e0nia, sin\u00f3 que en general tenia lloc davant la finestra dels nuvis la nit de n\u00fapcies.<\/p>\n<p><strong>(El desenvolupament de la idea d\u2019aquest par\u00e0graf continua al par\u00e0graf seg\u00fcent)<\/strong><\/p>\n<p>Posteriorment es va convertir en una forma de reacci\u00f3 contra aquells nuvis que trigaven m\u00e9s del normal a casar-se o contra aquells vidus ja d\u2019edat avan\u00e7ada que es casaven amb una noia del poble m\u00e9s jove i que, per tant, alteraven el mercat matrimonial. Sobre el xarivari es poden consultar diverses obres, entre elles el cap\u00edtol de Natalie Zemon Davis \u00abCencerrada, honor y comunidad en Lyon y Ginebra en el siglo XVII\u00bb. Les anomenades festes de bojos es van desenvolupar principalment en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019esgl\u00e9sia, on s\u2019escollia un rei de les burles, un senyor del desgovern i un nen bisbe. En aquest \u00faltim cas, un nen era disfressat de bisbe i posat davant l\u2019altar perqu\u00e8 fos bisbe durant un dia. Durant aquestes festes els escolans parodiaven els bisbes i la jerarquia eclesi\u00e0stica, s\u2019inclo\u00efen missatges deshonestos o paraules malsonants en els sermons o s\u2019encensava el temple amb males olors.<\/p>\n<p><strong>(El par\u00e0graf \u00e9s una continuaci\u00f3 de l\u2019anterior i cont\u00e9 una idea principal nova, la qual hauria d\u2019apar\u00e8ixer en un par\u00e0graf nou. Hi ha oracions massa extenses que es poden millorar amb l\u2019\u00fas dels signes de puntuaci\u00f3)<\/strong><\/p>\n<p>De la mateixa manera que ho feia la festivitat de la festa de bojos el Carnaval combinava elements sacres amb elements c\u00f2mics.<\/p>\n<p><strong>(Els par\u00e0grafs formats per una sola frase no s\u2019aconsellen. A m\u00e9s, no \u00e9s una idea nova; per tant, ha d\u2019anar amb l\u2019anterior perqu\u00e8 continua l\u2019explicaci\u00f3)<\/strong><\/p>\n<p>Durant el Carnaval s\u2019obrien fissures en les barreres socials. Les disfresses, aix\u00ed com el mateix ritual carnavalesc que representava el m\u00f3n al rev\u00e9s permetia, en certa manera, ser arist\u00f2crata, membre de l\u2019alta societat, per un dia.<\/p>\n<p>El Carnaval permetia obviar les lleis sumptu\u00e0ries i treure al carrer les millors robes. S\u2019utilitzava la vaixella bona i sovint s\u2019empraven els millors materials per guarnir les carrosses. \u00c9s dif\u00edcil definir si aquest tipus de pr\u00e0ctiques formaven part de la simple imitaci\u00f3 dels estrats socials alts o, si al contrari, aquest tipus de pr\u00e0ctiques amagaven una certa cr\u00edtica.<\/p>\n<p><strong>(El par\u00e0graf nom\u00e9s desenvolupa la idea principal del par\u00e0graf anterior. Aix\u00f2 significa que els dos par\u00e0grafs han d\u2019anar junts)<\/strong><\/p>\n<p>Peter Burke classifica les pr\u00e0ctiques carnavalesques segons el tipus de transformacions que representaven. Es podia tractar d\u2019una transformaci\u00f3 f\u00edsica del m\u00f3n que implicava pr\u00e0ctiques com caminar cap per avall, representacions de ciutats al cel i amb el sol i la lluna a terra o de peixos volant pel cel en lloc de nedar al mar, els animals jugaven un paper important dins el Carnaval, de manera que un altre tipus de transformaci\u00f3 era aquella que alterava les relacions entre els homes i els animals.<\/p>\n<p><strong>(Frases massa complexes, errors en la puntuaci\u00f3)<\/strong><\/p>\n<p>Alguns exemples d\u2019aquestes representacions podien ser bous devorant un carnisser, peixos menjant-se el pescador o llebres portant el ca\u00e7ador lligat, per citar alguns exemples. Per \u00faltim, podia tenir lloc una alteraci\u00f3 de la relaci\u00f3 entre les pr\u00f2pies persones, es podia jugar amb l\u2019edat, adoptar la vestimenta i el rol del sexe contrari o jugar amb els elements d\u2019estatus socials.<\/p>\n<p><strong>(Al comen\u00e7ament s\u2019exemplifica el contingut d\u2019una idea del par\u00e0graf anterior. Aix\u00f2 ha d\u2019anar amb el contingut de l\u2019altre par\u00e0graf. Despr\u00e9s trobem un exemple diferent. Com que es tracta d\u2019un par\u00e0graf complex, podem separar-lo en dos par\u00e0grafs)<\/strong><\/p>\n<p>Tot i que aquestes pr\u00e0ctiques estaven molt esteses, ja abans de la Reforma sorgiren detractors que criticaven una alteraci\u00f3 de l\u2019ordre natural i establert de les coses a trav\u00e9s d\u2019aquests elements subversius. Aquest \u00e9s un tema que ser\u00e0 tractat d\u2019una manera m\u00e9s profunda en l\u2019\u00faltim apartat d\u2019aquest treball, dedicat a la repressi\u00f3 i control del Carnaval i la cultura popular.<\/p>\n<p><strong>(El contingut d\u2019aquest par\u00e0graf no pot apar\u00e8ixer en un par\u00e0graf individual, ja que el contingut segueix la idea anterior, no hi ha informaci\u00f3 nova)<\/strong><\/p>\n<p>La viol\u00e8ncia i els actes irracionals omplien els carrers de les ciutats, es proferien inj\u00faries contra els transe\u00fcnts i aquests sovint eren agredits amb bufetes d\u2019animals plenes d\u2019aigua. Els animals tamb\u00e9 eren v\u00edctimes de la viol\u00e8ncia descontrolada del Carnaval ja que sovint eren perseguits pels carrers mentre se\u2019ls llen\u00e7ava objectes. Gossos i gats eren mantejats per grups de persones al carrer i quan se\u2019ls deixava lliures sovint era amb la cua lligada a algun objecte pesant i soroll\u00f3s com masses, ossos, bufetes plenes d\u2019aigua i diversos objectes de fusta o metall. Llen\u00e7ar objectes per les finestres cap a la via p\u00fablica era una altra de les pr\u00e0ctiques caracter\u00edstiques. Es llen\u00e7ava aigua amb cubells, farina, les restes del menjar, aliments en males condicions com fruita i ous i, fins i tot, es produ\u00efen apedrecs. En alguns casos les noies aprofitaven els ous podrits o els buidaven per omplir-los d\u2019algun l\u00edquid pudent i els llen\u00e7aven des dels balcons als nois que passaven pel carrer. La pr\u00e0ctica tradicional era que els nois que havien estat v\u00edctimes d\u2019aquest atac responguessin igualment amb ous, per\u00f2 aquest cop plens d\u2019aigua o d\u2019aigua perfumada. Aquest \u00e9s nom\u00e9s un exemple d\u2019un tipus de pr\u00e0ctica que permetia a nois i noies relacionar-se entre si, potser amb certes connotacions sexuals, d\u2019una manera oberta que resultava impensable en un altre per\u00edode de l\u2019any. El carrer es convertia en un gran escenari on qualsevol podia ser agredit i alhora ser agressor. Es propiciaven insults i inj\u00faries entre els vianants, aix\u00ed com tamb\u00e9 es fustigaven i copejaven entre si.<\/p>\n<p><strong>(Aquest par\u00e0graf cont\u00e9 dues idees principals. Per tant, s\u2019hauria de dividir en dos)<\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Text refet seguint els criteris anteriors<\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>El carnaval i la seva regulaci\u00f3<strong><br \/><\/strong><\/p>\n<p>Algunes de les festivitats que recorden el Carnaval per\u00f2 que queden fora del calendari carnavalesc s\u00f3n la pr\u00e0ctica del xarivari i les anomenades festes de bojos. Durant el xarivari el grup de persones que hi participaven provocaven un gran rebombori fent sorolls estridents amb diversos objectes, cridant i cantant. No es tractava d\u2019una reuni\u00f3 espont\u00e0nia, sin\u00f3 que en general tenia lloc davant la finestra dels nuvis la nit de n\u00fapcies. Posteriorment es va convertir en una forma de reacci\u00f3 contra aquells nuvis que trigaven m\u00e9s del normal a casar-se o contra aquells vidus ja d\u2019edat avan\u00e7ada que es casaven amb una noia del poble m\u00e9s jove i que, per tant, alteraven el mercat matrimonial. Sobre el xarivari es poden consultar diverses obres, entre elles el cap\u00edtol de Natalie Zemon Davis \u00abCencerrada, honor y comunidad en Lyon y Ginebra en el siglo XVII\u00bb.<\/p>\n<p>Les anomenades festes de bojos es van desenvolupar principalment en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019esgl\u00e9sia, on s\u2019escollia un rei de les burles, un senyor del desgovern i un nen bisbe. En aquest \u00faltim cas, un nen era disfressat de bisbe i posat davant l\u2019altar perqu\u00e8 fos bisbe durant un dia. Durant aquestes festes els escolans parodiaven els bisbes i la jerarquia eclesi\u00e0stica, s\u2019inclo\u00efen missatges deshonestos o paraules malsonants en els sermons o s\u2019encensava el temple amb males olors. De la mateixa manera que ho feia la festivitat de la festa de bojos el Carnaval combinava elements sacres amb elements c\u00f2mics.<\/p>\n<p>Durant el Carnaval s\u2019obrien fissures en les barreres socials. Les disfresses, aix\u00ed com el mateix ritual carnavalesc que representava el m\u00f3n al rev\u00e9s permetia, en certa manera, ser arist\u00f2crata, membre de l\u2019alta societat, per un dia. El Carnaval permetia obviar les lleis sumptu\u00e0ries i treure al carrer les millors robes. S\u2019utilitzava la vaixella bona i sovint s\u2019empraven els millors materials per guarnir les carrosses. \u00c9s dif\u00edcil definir si aquest tipus de pr\u00e0ctiques formaven part de la simple imitaci\u00f3 dels estrats socials alts o, si al contrari, aquest tipus de pr\u00e0ctiques amagaven una certa cr\u00edtica.<\/p>\n<p>Peter Burke classifica les pr\u00e0ctiques carnavalesques segons el tipus de transformacions que representaven. Es podia tractar d\u2019una transformaci\u00f3 f\u00edsica del m\u00f3n que implicava pr\u00e0ctiques com caminar cap per avall, representacions de ciutats al cel i amb el sol i la lluna a terra o de peixos volant pel cel en lloc de nedar al mar. Els animals jugaven un paper important dins el Carnaval, de manera que un altre tipus de transformaci\u00f3 era aquella que alterava les relacions entre els homes i els animals. Alguns exemples d\u2019aquestes representacions podien ser bous devorant un carnisser, peixos menjant-se el pescador o llebres portant el ca\u00e7ador lligat, per citar alguns exemples.<\/p>\n<p>Per \u00faltim, podia tenir lloc una alteraci\u00f3 de la relaci\u00f3 entre les mateixes persones, es podia jugar amb l\u2019edat, adoptar la vestimenta i el rol del sexe contrari o jugar amb els elements d\u2019estatus socials. Tot i que aquestes pr\u00e0ctiques estaven molt esteses, ja abans de la Reforma sorgiren detractors que criticaven una alteraci\u00f3 de l\u2019ordre natural i establert de les coses a trav\u00e9s d\u2019aquests elements subversius. Aquest \u00e9s un tema que ser\u00e0 tractat d\u2019una manera m\u00e9s profunda en l\u2019\u00faltim apartat d\u2019aquest treball, dedicat a la repressi\u00f3 i control del Carnaval i la cultura popular.<\/p>\n<p>La viol\u00e8ncia i els actes irracionals omplien els carrers de les ciutats, es proferien inj\u00faries contra els transe\u00fcnts i aquests sovint eren agredits amb bufetes d\u2019animals plenes d\u2019aigua. Els animals tamb\u00e9 eren v\u00edctimes de la viol\u00e8ncia descontrolada del Carnaval ja que sovint eren perseguits pels carrers mentre se\u2019ls llen\u00e7ava objectes. Gossos i gats eren mantejats per grups de persones al carrer i quan se\u2019ls deixava lliures sovint era amb la cua lligada a algun objecte pesant i soroll\u00f3s com masses, ossos, bufetes plenes d\u2019aigua i diversos objectes de fusta o metall.<\/p>\n<p>Llen\u00e7ar objectes per les finestres cap a la via p\u00fablica era una altra de les pr\u00e0ctiques caracter\u00edstiques. Es llen\u00e7ava aigua amb cubells, farina, les restes del menjar, aliments en males condicions com fruita i ous i, fins i tot, es produ\u00efen apedrecs. En alguns casos les noies aprofitaven els ous podrits o els buidaven per omplir-los d\u2019algun l\u00edquid pudent i els llen\u00e7aven des dels balcons als nois que passaven pel carrer. La pr\u00e0ctica tradicional era que els nois que havien estat v\u00edctimes d\u2019aquest atac responguessin igualment amb ous, per\u00f2 aquest cop plens d\u2019aigua o d\u2019aigua perfumada. Aquest \u00e9s nom\u00e9s un exemple d\u2019un tipus de pr\u00e0ctica que permetia a nois i noies relacionar-se entre si, potser amb certes connotacions sexuals, d\u2019una manera oberta que resultava impensable en un altre per\u00edode de l\u2019any. El carrer es convertia en un gran escenari on qualsevol podia ser agredit i alhora ser agressor. Es propiciaven insults i inj\u00faries entre els vianants, aix\u00ed com tamb\u00e9 es fustigaven i copejaven entre si.<\/p>\n\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t<\/div><div class='wpb_text_column wpb_content_element '>\n\t\t\t<div class='wpb_wrapper'>\n\t\t\t\t<div class='panel panel-Vermell'>\n\n\t\t\t\t\t<div class='panel-body'>Activitat 2<\/div>\n\n\t\t\t\t\t<div class='panel-footer'><p><strong>Els errors formals s\u00f3n aquells que fan refer\u00e8ncia al format i a l\u2019organitzaci\u00f3 del text. <\/strong><strong>Detecteu els errors formals de la construcci\u00f3 de par\u00e0grafs i proposeu-ne solucions.&nbsp;&nbsp; <\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>El treball que es presenta a continuaci\u00f3 \u00e9s alhora una petita recerca sobre el paper que tenen les compet\u00e8ncies emocionals en l\u2019exercici de la professi\u00f3 de l\u2019educador social i una proposta per millorar-les. Aquest treball parteix de l\u2019evid\u00e8ncia que per ser un bon professional de la intervenci\u00f3 socioeducativa no n\u2019hi ha prou amb els coneixements acad\u00e8mics, sin\u00f3 que calen tamb\u00e9 altres habilitats i compet\u00e8ncies com s\u00f3n les compet\u00e8ncies emocionals. Aquestes compet\u00e8ncies no nom\u00e9s resulten profitoses per al professional que les posa en joc, sin\u00f3 que els seus efectes positius tenen tamb\u00e9 repercussi\u00f3 en les persones amb qui treballa. Aix\u00ed doncs, la hip\u00f2tesi de partida en aquesta recerca \u00e9s que, si un educador social \u00e9s un bon referent de les compet\u00e8ncies emocionals, aquest podr\u00e0 gaudir molt m\u00e9s de la seva feina i tamb\u00e9 podr\u00e0 assolir amb molta m\u00e9s facilitat el seu objectiu professional: vetllar per l\u2019articulaci\u00f3 social i el desenvolupament personal i el benestar de les persones.<\/p>\n<p>A fi d\u2019indagar m\u00e9s coses sobre el tema esmentat, el que es presenta en les primeres p\u00e0gines d\u2019aquesta mem\u00f2ria \u00e9s una petita an\u00e0lisi del que s\u00f3n les emocions, quines compet\u00e8ncies poden ajudar a gestionar-les, per qu\u00e8 el seu domini pot resultar d\u2019especial inter\u00e8s per a l\u2019educador, com s\u2019estan treballant actualment en la formaci\u00f3 universit\u00e0ria, etc. Tot plegat permetr\u00e0 justificar la necessitat de fomentar l\u2019adquisici\u00f3 i desenvolupament de dites compet\u00e8ncies mitjan\u00e7ant l\u2019educaci\u00f3 emocional. En segon lloc, es fa una an\u00e0lisi del nivell de desenvolupament de les compet\u00e8ncies emocionals d\u2019un grup format per estudiants d\u2019educaci\u00f3 social i educadors en actiu, amb el prop\u00f2sit d\u2019acabar de justificar la necessitat detectada, i al mateix temps fonamentar les propostes que sorgeixen arran d\u2019aquest treball.<\/p>\n<p>Una de les propostes consisteix en el disseny d\u2019un conjunt d\u2019activitats autoaplicables que permeten treballar de manera aut\u00f2noma el desenvolupament de les compet\u00e8ncies emocionals.<\/p>\n<p>Aquestes activitats es fonamenten i s\u2019estructuren segons el model de compet\u00e8ncies emocionals del GROP.<\/p>\n<p>Les activitats es presenten a trav\u00e9s d&#8217;un blog per tal que les persones interessades, i d&#8217;una manera especial les que han col\u00b7laborat responent el q\u00fcestionari de compet\u00e8ncies emocionals, puguin iniciar un cam\u00ed cap a l\u2019autoconeixement i de descobriment de l\u2019educaci\u00f3 emocional.<\/p>\n<p>La segona proposta que es despr\u00e8n del treball \u00e9s l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019un article de difusi\u00f3 basat en els resultats i conclusions de la recerca que s\u2019ha portat a terme.<\/p>\n<p class=\"small\">FONT: <span style=\"font-variant: small-caps;\">Marina Mart\u00ednez<\/span>, Yonaida. Les compet\u00e8ncies emocionals en els educadors\/es socials [en l\u00ednia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2013. <a href=\"http:\/\/diposit.ub.edu\/dspace\/handle\/2445\/47844\">http:\/\/diposit.ub.edu\/dspace\/handle\/2445\/47844<\/a>.<\/p>\n<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div><div class='wpb_text_column wpb_content_element'>\n\t\t\t<div class='wpb_wrapper'>\n\t\t\t\t<div class='panel panel-Verd clickable'>\n\n\t\t\t\t<div class='panel-body collapsed' data-toggle='collapse' data-target='#demo-2076279716' aria-expanded='false'>Soluci\u00f3 2<\/div>\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t<div id='demo-2076279716' class='panel-footer collapse'><p>En aquest text veiem una desproporci\u00f3 de la mida dels par\u00e0grafs, la qual cosa provoca que el contingut sigui poc ordenat i cohesionat. Conseg\u00fcentment, aix\u00f2 dificulta la comprensi\u00f3 del text.<\/p>\n<p>El primer i segon par\u00e0grafs s\u00f3n molt llargs i atape\u00efts i semblen presentar un conjunt d\u2019idees poc concises. Els darrers par\u00e0grafs, en canvi, presenten la situaci\u00f3 contr\u00e0ria: s\u00f3n par\u00e0grafs tan curts que sembla que no hi pugui haver arguments elaborats i cohesionats.<\/p>\n<p>Aquesta organitzaci\u00f3 del contingut de l\u2019escrit entorpeix la lectura i, conseg\u00fcentment, en dificulta la comprensi\u00f3. Aix\u00ed, perqu\u00e8 aquest text sigui m\u00e9s f\u00e0cil de llegir i comprendre, caldria presentar un nombre de par\u00e0grafs de mida semblant, organitzant les premisses o arguments del tema de manera ordenada.<\/p>\n\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>[\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Carregant v\u00eddeo&#8230; [vc_row full_width=&#8221;&#8221;][vc_column width=&#8221;1\/1&#8243;][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"parent":6086,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","template":"page-fullwidth.php","meta":{"_mi_skip_tracking":false},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/tfg\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/6476"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/tfg\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/tfg\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/tfg\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/tfg\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6476"}],"version-history":[{"count":18,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/tfg\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/6476\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7764,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/tfg\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/6476\/revisions\/7764"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ub.edu\/tfg\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/6086"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ub.edu\/tfg\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6476"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}