Conjunt de les dotze constel·lacions per les quals es mou el Sol quan segueix el seu camí sobre l’eclíptica. La precessió dels equinoccis, descoberta per Hiparc en el segle II aC, ha canviat la posició de l’equinocci vernal, que s’ha desplaçat de la seva posició original en la constel·lació d’Àries (per això aquest equinocci rep també el nom de punt d’Àries, com també el punt Libra designa l’equinocci de tardor) a la constel·lació dels Peixos. A més, el Sol ressegueix actualment 13 constel·lacions (i no pas 12). Tots aquests factors fan que en l’actualitat les dates de l’horòscop estiguin desplaçades de l’ordre d’un mes respecte a la seva situació original establerta fa més de 2000 anys. Per exemple, el Sol va travessar els Peixos, i no Àries, entre el 21 de març i el 19 d’abril de 2000.
Representació dels signes o constel·lacions que recorre el sol al llarg de l’any i que sovint trobem associada amb els calendaris dels llibres litúrgics.
Regió irregular que cobreix aproximadament un 20 % de l’esfera celeste ocupada pel pla de la Via Làctia. En aquesta regió l’absorció deguda a la pols interestel·lar és tan gran que bloqueja la visió de l’Univers extragalàctic en l’òptic.
Regió de l’interior de les estrelles en què el material està en constant moviment convectiu. En el Sol, aquesta regió s’estén des de la superfície fins a una profunditat d’uns 200.000 km.
