Diccionari del llibre manuscrit
L’estudi del llibre manuscrit es fonamenta, principalment, en dues disciplines: la codicologia, que s’encarrega de l’estudi arqueològic dels còdexs, i la paleografia, que s’encarrega de l’estudi de les escriptures i signes gràfics. Totes dues disciplines formen part de diversos graus, màsters i postgraus de la Universitat de Barcelona, que aborden l’estudi del llibre manuscrit des de diferents àmbits: història, filologia, història de l’art, biblioteconomia, etc.
El Diccionari del llibre manuscrit, de M. Josepa Arnall, conté 1.630 fitxes terminològiques especialment rellevants des del punt de vista de la codicologia i la paleografia. L’objectiu d’aquesta obra és oferir una visió general de la terminologia relacionada amb el llibre manuscrit i, especialment, oferir la terminologia catalana adequada per a les nocions que s’hi tracten, acompanyada de les equivalències al castellà, el francès i l’italià, que són les llengües en què es troba bona part de la bibliografia relativa a aquestes matèries i en què s’ha basat aquesta obra.
Cada terme d’aquest diccionari conté una definició breu, a vegades complementada per notes i figures que ajuden a fer més precís el concepte definit. Moltes de les figures recollides són reproduccions de fragments de còdexs. En aquests casos, van numerades i es poden consultar a l’índex de figures per saber-ne l’origen.
El portal UBTERM permet la consulta de tot el contingut d’aquesta obra, inicialment publicada en paper, per tal que estigui disponible per a tots els estudiants i professionals que puguin necessitar resoldre un dubte terminològic, i molt especialment com a complement per als estudis de paleografia i codicologia de la UB.
