Diccionari d’astronomia

© Autoria: Josep M. Solanes
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2004)

Primera edició (en línia): 2004
Segona edició (en línia): 2020

Han participat en l’elaboració d’aquesta obra:

Com a especialista

Josep M. Solanes (Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB)

Com a lingüistes (Serveis Lingüístics)

Àngels Egea (tècnica responsable de terminologia)
Anna Grau (tècnica lingüística)

Tasques diverses de suport

Isabel Obradós (col·laboradora externa dels Serveis Lingüístics)
Sara Tudurí (estudiant en pràctiques del grau de Traducció i Interpretació de la UPF)

L’especialista és responsable de la selecció terminològica i de la redacció de les definicions. Les lingüistes són responsables de l’assessorament metodològic, de la revisió lingüística i de l’edició de l’obra.

Avís legal

Tots els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a la llicència Reconeixement 3.0 (CC BY 3.0) de Creative Commons si no s’indica el contrari. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció, sempre que se’n citi el titular dels drets. La llicència completa es pot consultar a creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

Aquest diccionari recull els termes bàsics d’astronomia i els presenta indexats per la denominació catalana seguida de la correspondència al castellà i a l’anglès, definició i, si escau, notes. Les llengües seleccionades són les més habituals en la docència d’aquesta matèria o en la bibliografia que hi va associada.

Per interpretar correctament les informacions que conté aquest vocabulari, podeu consultar l’Ajuda. Si trobeu cap error o ens voleu fer alguna observació, podeu fer-nos-ho saber mitjançant el formulari de suggeriments.

[contact-form-7 404 "No s'ha trobat"]

Resultats trobats per a obra Astronomia (867)

canal d'efusió Astronomia

canal d'efusió

Astronomia
  • ca
    canal d'efusió m
  • es
    canal de efusión m
  • en
    outflow channel n
  • Accident de la superfície de Mart que sembla el resultat d'una inundació catastròfica ocorreguda fa uns tres mil milions d'anys i que evidencia l'existència de grans quantitats d'aigua líquida en el passat remot del planeta. Es troben únicament a les regions equatorials.

canal de desguàs Astronomia

canal de desguàs

Astronomia
  • ca
    canal de desguàs m
  • es
    canal de desagüe m
  • en
    runoff channel n
  • Accident de la superfície de Mart que sembla ser un sistema fluvial, amb rius i afluents interconnectats, i que evidencia l'existència de grans quantitats d'aigua líquida en el passat remot del planeta, fa uns quatre mil milions d'anys, quan l'atmosfera de Mart era més densa i la superfície, més calenta. Es troben únicament a les terres altes de l’hemisferi sud marcià.

candela estàndard Astronomia

candela estàndard

Astronomia
  • ca
    candela estàndard f
  • es
    candela estándar f
  • en
    standard candle n
  • Qualsevol objecte astronòmic, d'aspecte fàcilment identificable i de lluminositat coneguda, que pugui utilitzar-se en l'estimació de distàncies. En són un bon exemple les supernoves de tipus I, que assoleixen sempre una lluminositat màxima molt semblant, amb valors propers als d’una galàxia sencera. Per aquesta raó, les supernoves s’utilitzen per determinar la distància a galàxies molt llunyanes.

captura d'heli Astronomia

captura d'heli

Astronomia
  • ca
    captura d'heli f
  • es
    captura de helio f
  • en
    helium capture n
  • Mecanisme pel qual es formen elements químics pesants per mitjà de la captura d'un nucli d'heli. Per exemple, el carboni pot formar elements més pesants fusionant-se amb altres nuclis de carboni, però és més probable que ho faci capturant nuclis d'heli, ja que aquest procés requereix menys energia.

captura de neutrons Astronomia

captura de neutrons

Astronomia
  • ca
    captura de neutrons f
  • ca
    captura neutrònica f
  • es
    captura de neutrones f
  • es
    captura neutrónica f
  • en
    neutron capture n
  • Mecanisme primari pel qual es formen els nuclis atòmics dels elements químics més pesants que el ferro dins les estrelles. Consisteix en l'addició de neutrons als nuclis atòmics, que acaben transformant-se en protons mitjançant la desintegració β.

càrrega de color Astronomia

càrrega de color

Astronomia
  • ca
    càrrega de color f
  • ca
    color m
  • es
    carga de color f
  • es
    color m
  • en
    color charge n
  • en
    color n
  • En la cromodinàmica quàntica, fa referència figurativament a una determinada propietat dels quarks que pot assolir tres valors o colors, anomenats per convenció: vermell, verd i blau. Els quarks de colors diferents s'atreuen, mentre que els del mateix color es repel·leixen per la força nuclear forta. La càrrega de color no té cap relació amb la radiació electromagnètica ni amb la percepció del color per part dels humans.

cefeida Astronomia

cefeida

Astronomia
  • ca
    cefeida f
  • es
    cefeida f
  • en
    Cepheid n
  • Estrella variable la lluminositat de la qual canvia d'una manera característica: augmenta bruscament i després disminueix lentament. El període d'una cefeida està relacionat amb la seva lluminositat i, per aquesta raó, determinar-lo permet obtenir una estimació de la distància de l’estrella. N’hi ha de dos tipus: les cefeides de tipus I, riques en metalls, i les cefeides de tipus II, pobres en metalls.

cicle CNO Astronomia

cicle CNO

Astronomia
  • ca
    cicle CNO m
  • ca
    cicle de Bethe-Weizsäcker m
  • es
    ciclo CNO m
  • es
    ciclo de Bethe-Weizsäcker m
  • en
    CNO cycle n
  • en
    Bethe-Weizsäcker cycle n
  • Mètode predominant de combustió de l'hidrogen a l'interior d'estrelles amb masses més grans que la del Sol, per a les quals la temperatura central excedeix els setze milions de Kelvin. Aquest mecanisme, que comprèn una sèrie de reaccions termonuclears en les quals un nucli de carboni va absorbint protons (nuclis d’hidrogen) fins a emetre finalment un nucli d’heli, va ser descobert independentment per Hans Bethe i Carl von Weizsäcker. Vegeu també cadena protó-protó.