Skip to main content
Carpeta tancada

Carpeta tancada

La comunitat UB destaca els aspectes més positius i les necessitats de millora del curs 2021-2022 amb la mirada posada en el setembre

Amb l’arribada del mes d’agost, la Universitat de Barcelona tancarà oficialment la carpeta del curs 2021-2022. Malgrat que la sensació d’inèrcia pot semblar inevitable —sessions de benvinguda, semestres, exàmens i activitats que s’encadenen en el temps anualment—, per a la comunitat UB cada curs és diferent i únic. L’eix del 2021-2022 ha estat la recuperació de la vida universitària. Personal docent i investigador, estudiants i personal d’administració i serveis coincideixen a destacar la tornada a la presencialitat com la fita més important.

La comunitat UB destaca els aspectes més positius i les necessitats de millora del curs 2021-2022 amb la mirada posada en el setembre

«El fet de poder tornar a veure’ns les cares ha estat vital tant per a nosaltres, els professors, com per als alumnes. Havíem trobat a faltar un contacte més directe amb els estudiants. Hem recuperat dinàmiques prèvies i hem tornat a encetar projectes d’innovació docent que requerien presencialitat. Els alumnes, per la seva banda, han pogut experimentar al 100 % el que significa ser universitari», afirma Raúl Ramos, vicerector de Política d’Internacionalització i catedràtic de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB.

Per a Mariona Tomàs, professora agregada de Ciència Política de la Facultat de Dret, «el curs ha estat molt positiu pel fet de poder fer totes les classes presencials». «L’últim tram, ja sense mascareta, va ser especialment satisfactori», afirma. Una opinió que comparteix Imad Benhessou, que ha cursat primer del Medicina al Campus Clínic: «Aquest any ha estat enriquidor i molt especial. He après moltíssim i he pogut conèixer molta gent, una experiència que en línia no hauria estat la mateixa».

A nivell acadèmic, la pandèmia no ha tingut un impacte negatiu en l’accés a la Universitat. Segons les dades estadístiques de la Universitat de Barcelona, l’interès per cursar un grau universitari no només s’ha mantingut, sinó que s’ha incrementat. Així ho constata Antoni Forés, director de l’Àrea de Suport Academicodocent: «Per al curs 2022-2023, la UB és, un any més, la universitat catalana més sol·licitada en primera opció. Concretament, ha estat escollida com a primera opció per 18.802 estudiants, xifra que suposa un increment del 5,59 % respecte a l’any passat».

El rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, comparteix la satisfacció per la recuperació d’una «certa normalitat», però adverteix que la pandèmia ha canviat els usos i hàbits de la Universitat de Barcelona: «Estem encara en una situació de vigilància sanitària i ens hem hagut d’acostumar a noves tipologies de treball, docència i espais compartits».

Objectius assolits?

Durant el curs 2021-2022, han passat per les aules de la Universitat de Barcelona 41.403 alumnes de grau, 5.318 de màster i 5.007 de doctorat, dels quals més de 14.500 han viscut la seva primera experiència a la UB. Noves cares, noves experiències, nous somnis. L’exigència de la comunitat UB per intentar estar a l’altura de les expectatives és màxima.

Es tracta d’un objectiu íntimament vinculat a una de les demandes constants del sistema universitari català durant els últims anys: la necessitat d’un finançament just. «Un altre aspecte molt destacable d’aquest curs ha estat l’augment del pressupost de la Generalitat de Catalunya», reconeix el rector, que puntualitza que aquest increment ha estat en partides finalistes. «Hem pogut resoldre temes com ara el Pla d’inversions universitàries, en què la UB ha fet una inversió notable, però encara necessitem resoldre aspectes estructurals del pressupost en partides no finalistes», comenta Guàrdia.

L’estabilització del personal d’administració i serveis de la UB ha estat una altra de les prioritats d’aquest curs. «En el Consell de Govern de la UB s’ha escoltat per primer cop l’expressió “moment històric”», comenta el rector per indicar la transcendència de la mesura. «El nombre de places convocades i la reducció dràstica de la temporalitat són dues grans notícies per a la institució», afirma.

No obstant, Guàrdia reconeix que hi ha marge de millora en alguns aspectes, com en el rejoveniment de la plantilla del personal docent i investigador. «Hem fet alguns passos en aquesta línia, per exemple, amb l’augment de sou del professorat associat, amb la convocatòria de places de promoció per estabilitzar el professorat associat acreditat o amb els processos de regularització dels Ramón y Cajal, entre altres mesures», destaca el rector.

L’esforç de la comunitat universitària per abordar els reptes es valora amb matisos diferents segons el col·lectiu a què es pertanyi. Així, Benhessou aporta la visió fresca de l’estudiant que acaba d’iniciar el seu periple universitari: «El que més destaco és haver coincidit amb gent oberta, amable i intel·ligent, de la qual he après moltes coses», diu. Del professorat en destaca l’especialització i la «transmissió correcta dels coneixements». No obstant, com a àrees de millora, indica que normalment hi ha poc personal administratiu, cosa que «dificulta resoldre correctament les incidències que es produeixen durant el curs».

Cap a una revolució digital

És un fet que les noves tecnologies han penetrat en totes les dimensions de la universitat. La pandèmia ha accelerat un procés irreversible: la digitalització de l’educació universitària. El vicerector de Transformació Digital, Xavier Triadó, reconeix que la universitat, capdavantera en molts aspectes, encara no ha sabut reflectir correctament aquest canvi. «La pandèmia ha obert unes possibilitats que encara no hem aprofitat: la convivència entre la presencialitat i la virtualitat per afegir valor, no perquè una modalitat substitueixi altra», diu Triadó. «Amb la covid —afirma—, hem après que hi ha altres maneres de fer les coses, amb més eficiència i amb la mateixa intensitat. La tendència de futur, en institucions com la nostra, serà combinar la presencialitat amb la preparació i reflexió d’aquesta presencialitat, és a dir, menys hores de classe presencial i més treball preparatori telemàtic, per exemple».

Segons un recent estudi fet en universitats irlandeses, el 44 % dels estudiants consideren que el seu format ideal de formació consistiria en recursos en línia i tutorials, mentre que el 56 % triaria discussions al campus, en classes presencials. Triadó creu que el sentiment de l’alumnat de la UB va en aquesta línia. Imad Benhessou pensa que les eines digitals són un bon recurs per complementar la docència, «però convindria que el seu ús s’ajustés al tipus d’assignatura i a la forma d’explicar de cada professor, per tal d’evitar excessos innecessaris». «Tot el que permeti afegir una vessant pràctica a les assignatures teòriques enriqueix la docència», afegeix.


Estudiants


Per la seva banda, Mariona Tomàs considera que un dels aprenentatges que deixa la covid i, per tant, la docència en línia és la necessitat de reforçar «la varietat en les activitats d’aprenentatge». «Virtualment, mantenir l’atenció dels alumnes és més difícil. Per tant, ens vam veure forçats a innovar per captar-la. Vaig intentar que treballessin les activitats prèviament, per després posar-les en comú amb el grup. Quan hem tornat a la presencialitat, he incorporat aquesta pràctica a l’aula. Ha estat una experiència positiva», afirma la professora de la Facultat de Dret. Al llibre Propuestas sobre la docencia del Derecho después de la pandemia. Ponencias de la Jornada sobre experiencias docentes en la Facultad de Derecho de la Universidad de Barcelona en tiempos de COVID-19, publicat per la Facultat de Dret, la professora Tomàs detalla algunes de les eines que va utilitzar per a la docència virtual.

«Aquest any, hem posat fonaments després d’analitzar l’estat de la digitalització de la UB. Hem emprès alguna acció, com la campanya de phishing ètic per detectar vulnerabilitats. I fins al desembre del 2023 posarem a l’abast de la comunitat universitària eines per millorar en competències digitals», destaca Triadó.

La universitat, davant la guerra

El 24 de febrer d’aquest any, Rússia va complir l’amenaça d’atacar Ucraïna i va iniciar un conflicte que dura fins a dia d’avui i que, segons dades de l’ACNUR, ha causat més de 5,6 milions de refugiats i més de 7,1 milions de desplaçats dins del país. Una emergència humanitària davant la qual la UB ha ofert una resposta sòlida: un programa de suport a la comunitat universitària ucraïnesa.

Un mes després de l’inici de les hostilitats, la UB va rebre els catedràtics Oleksandr Martynenko i Maryna Martynenko, fet que suposava el punt de partida d’una de les accions més destacades d’aquest programa: l’acollida temporal de personal docent i investigador d’Ucraïna. El vicerector Ramos explica que actualment la UB acull catorze professors d’aquell país: «Ràpidament i gràcies a la col·laboració i el suport de la Fundació Solidaritat UB, la Universitat de Barcelona va ser capaç de posar en marxa un programa d’acollida temporal per a PDI i també un curs de transició a la Universitat per a alumnes ucraïnesos. Malgrat la desgràcia, la valoració que fem d’aquestes accions és positiva». «El curs vinent podrem establir vincles amb les universitats d’Ucraïna d’una manera molt més sòlida, i sobretot cooperar remotament per ajudar els qui no han pogut sortir del país», conclou.

Treballant per la igualtat de gènere

Les polítiques d’igualtat han estat una de les grans protagonistes del curs 2021-2022. El 13 de maig, el Consell de Govern de la Universitat va aprovar el nou Protocol contra l’assetjament, i va reforçar així el compromís de la UB contra aquesta xacra. El nou document millora l’atenció jurídica i psicològica a les víctimes i simplifica el procediment de denúncia per fer-lo més eficient.

La vicerectora d’Igualtat i Gènere de la UB, Montserrat Puig, destaca també com a mesures implementades aquest curs l’inici de la diagnosi del Pla d’igualtat, la prova pilot de l’adaptació de lavabos a l’ús de copes menstruals o l’enquesta de detecció de necessitats de benestar i conciliació a les facultats.

De cara al curs 2022-2023, Puig estableix la incorporació dels ODS a la docència i la recerca i el foment del benestar emocional dels estudiants com a eixos clau.

Mirant al futur

De cara al curs 2022-2023, el rector estableix tres prioritats: «En primer lloc, començarem a fer realitat tots els projectes d’UniDigital, que ens permetran accelerar la digitalització. D’altra banda, serà el curs en què començarem a programar la inversió en mobiliari de la UB per pal·liar algunes mancances clares. I, en tercer lloc, destaco la implementació del nou decret dels ensenyaments universitaris, que és una gran oportunitat per regularitzar la nostra oferta i millorar la construcció dels plans d’estudis».

A l’últim, durant el darrer trimestre de l’any 2022, els esforços també se centraran a fomentar la participació de l’alumnat en el funcionament de la Universitat: «És un aspecte clau i estratègic. Cal que ens obrim i ens expliquem perquè els estudiants vulguin involucrar-se en la dinàmica de la seva universitat», conclou el rector.

Joan Guàrdia, rector de la Universitat de Barcelona.
Montserrat Puig, vicerectora d’Igualtat i Gènere de la UB.
Xavier Triadó, vicerector de Transformació Digital.
Rebuda dels catedràtics Oleksandr i Maryna Martynenko.
Mariona Tomàs, professora agregada de Ciència Política de la Facultat de Dret.
Imad Benhessou, estudiant de Medicina al Campus .