Skip to main content
Botigues tancades

Economia en pandèmia

Investigadors de la UB exposen com pot evolucionar la situació econòmica en diversos sectors després de la COVID-19.

La COVID-19 ha provocat una crisi econòmica que ha afectat de manera desigual els diferents sectors productius de la nostra societat. A continuació, exposem quines han estat les principals conseqüències econòmiques de la pandèmia que estem vivint i com pot evolucionar el nostre context econòmic.

L’any passat, la despesa en turisme a Catalunya va baixar més d’un 80 %.

La situació derivada de la COVID-19 planteja noves qüestions encara per explorar des de l’economia. Per començar, la conjuntura actual «no té l’origen en un desequilibri macroeconòmic, com succeeix en la gran majoria de crisis, sinó en les restriccions sobre l’activitat productiva i la mobilitat», explica el professor de la Facultat d’Economia i Empresa Miguel Ángel Santolino. A més, a diferència de pandèmies anteriors, els principals efectes de la COVID-19 en l’economia no els han causat els estralls en la salut de la població, com ara el nombre de malalts o de defuncions, sinó les mesures adoptades per reduir el nombre de contagis. «Això és així perquè, a diferència d’altres pandèmies, la incidència de la COVID-19 sobre la població en edat de treballar ha estat reduïda», explica el catedràtic Josep Lluís Carrion, del Grup de Recerca d’Anàlisi Quantitativa Regional (AQR-Lab) de la UB.

Tot plegat, fa difícil les prediccions, però és evident que la COVID-19 ha afectat l’activitat productiva d’una manera desigual en els diferents sectors. Alguns han vist reduïda pràcticament a zero la seva activitat, mentre que d’altres han pogut continuar endavant incorporant els canvis necessaris.

Turisme, comerç i finances

El gran impacte sobre el turisme queda reflectit en les xifres. L’any passat, la despesa en turisme a Catalunya va baixar més d’un 80 %, segons dades de la Generalitat de Catalunya. El catedràtic Jordi Suriñach explica com es quantifica, en un estudi de l’AQR-Lab, l’impacte econòmic de la COVID-19 en el sector turístic català: la disminució de la facturació oscil·la entre 14.380 i 17.998 milions d’euros i la pèrdua de llocs de treball va de 101.939 a 137.027.

Els professors Jordi Arcos-Pumarola i Oriol Anguera-Torrell, del CETT-UB, centre adscrit a la Universitat de Barcelona especialitzat en turisme, hoteleria i gastronomia, reflexionen sobre les opcions de recuperació després de la pandèmia i remarquen la importància de la innovació tecnològica: «La tecnologia, que ja feia anys que estava transformant el sector, continua sent ara una aliada per oferir seguretat, per exemple amb la probable implantació generalitzada d’entrades i sortides sense contacte». Segons els experts, «la COVID-19 provocarà una nova revolució digital en el sector, i molts d’aquests canvis tecnològics hauran arribat per quedar-se». De cara al turisme post-COVID, afirmen que «hi ha una oportunitat clara per promoure una nova estructuració del sector que tingui en compte els debats anteriors a la pandèmia per cercar un millor encaix entre el sector turístic, el territori i la ciutadania».

Un altre sector molt afectat per la pandèmia ha estat el comerç. La professora Montserrat Pareja, del Departament d’Economia, apunta algunes tendències que la crisi ha accelerat, com ara la preferència pel comerç de proximitat: «Ja existia el quilòmetre zero i altres moviments precursors, però la pandèmia ha determinat que hi hagi més conscienciació». Paral·lelament, hi ha hagut una acceleració del comerç en línia, que ha facilitat «un augment de la presa de consciència sobre el que comprem i d’on prové», lligat a una major preocupació per la sostenibilitat. Pareja també explica que la pandèmia ha reforçat que els grans centres comercials «esdevinguin no només llocs on es pot anar a comprar, sinó també centres d’oci, a l’estil americà». Pel que fa al petit comerç, hi ha hagut «un nombre de tancaments considerable, cosa que ens ha fet més conscients de la importància del comerç en l’entorn urbà».


Investigadors UB
D’esquerra a dreta, els investigadors de la Facultat d’Economia i Empresa Jordi Suriñach, Jaume Valls, Daniel Albalate i Montserrat Guillén.


La disminució de desplaçaments de les persones «ha afectat especialment tots els sectors econòmics que viuen de la interacció i la presencialitat, com poden ser els centres comercials», explica l’expert en mobilitat urbana Daniel Albalate. I a això cal afegir un segon aspecte, relacionat amb la manera com ens movem. Hi ha més presència «de les formes individuals de desplaçament (cotxes, motos, bicicletes, patinets, caminar, etc.), que són vistes com a més segures». Com a resultat, «els centres comercials a l’aire lliure, amb una accessibilitat eficient amb aquestes formes de desplaçament individuals (amb aparcament disponible o ben integrats a les ciutats) resulten més atractius en el context actual».

En altres sectors, la pandèmia ha significat canvis en la manera de treballar, però han tirat endavant amb la comercialització de nous productes. És el cas del sector financer i de les assegurances. «Les companyies asseguradores han experimentat una reducció en la comercialització de noves pòlisses, però el sector s’hi ha adaptat apostant per la transformació digital i creant nous productes, cobertures i serveis», explica Miguel Ángel Santolino. La catedràtica de la Facultat d’Economia i Empresa Montserrat Guillén afirma que «el sector financer viu amb optimisme l’etapa d’expansió que hi haurà, amb plena capacitat de finançament de nous projectes, tot apostant per la sostenibilitat, a la qual cada cop es dona més valor». Pel que fa al sector assegurador, «existeix una nova demanda d’assegurances al mercat per cobrir els riscos de noves pandèmies en el futur: per exemple, assegurar tancaments temporals de negocis, pèrdua inesperada de beneficis o interrupcions de subministrament».

Des d’un punt de vista global de gestió de les empreses, les companyies dels diferents sectors veuen «intensificar i accelerar temes que ja eren clau», apunta Jaume Valls, catedràtic d’Organització d’Empreses. I destaca concretament aspectes com la innovació, la flexibilitat (en un context de redisseny de les cadenes de subministrament), la digitalització, la col·laboració publicoprivada (que ha vist reforçada la seva importància), i un lideratge empresarial que reforci «una visió cooperativa, la gestió en xarxa i els enfocaments holístics».

En un proper reportatge veurem com afecten els canvis a les persones que treballen en aquestes empreses. Parlarem sobre com la COVID-19 ha modificat el mercat de treball i les conseqüències socials que això ha comportat.

Investigadors CETT
Restaurant tancat
Nou model econòmic