Skip to main content
Paranimf

Un inici de curs encoratjador

«Som molt més que la suma d’individualitats. Som una comunitat forta que hem de guanyar en cohesió, en projecte comú i decisió»

«La Universitat és signe de vida, ara encara més». Amb aquest missatge encoratjador el rector Joan Guàrdia va inaugurar aquest dilluns, 27 de setembre, el curs 2021-2022, en un acte solemne que es va fer al Paranimf de l’Edifici Històric. La mateixa actitud positiva havia animat abans la lliçó d’inici de curs: «De Catalunya a Califòrnia: la digitalització com a exemple de globalització efectiva», de l’empresària Anna Navarro, exalumna de la Universitat i tot un referent en el món de la tecnologia i la globalització.

Anna Navarro: «La llengua és l’eina més determinant a l’hora de globalitzar àmpliament un producte»

L’acte, que també es va poder seguir a través d’UBtv, responia així a les dificultats i els desafiaments que s’han hagut d’afrontar en l’últim any i mig, i que en els minuts inicials es van recordar amb un vídeo dedicat a les persones de la comunitat universitària que han perdut la vida a causa de la pandèmia. En la cerimònia hi van intervenir la secretària general, Marina Solé, que va presentar la memòria del curs acadèmic 2020-2021; el president del Consell Social de la UB, Joan Corominas, i la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, a més del rector Joan Guàrdia i d’Anna Navarro.

En el primer acte d’inauguració del curs que presideix com a rector, Joan Guàrdia es va preguntar com serà aquest any que ara comença, marcat pel retorn de la presencialitat. El rector en va destacar tres idees principals: en primer lloc, la confiança definitiva en el coneixement i la ciència com a guia per a una societat moderna; en segon lloc, que s’afrontin els problemes que tenim d’una manera directa i transparent, i finalment, va recordar que la UB és un projecte col·lectiu: «No som la suma d’individualitats, som molt més que això. Som una comunitat forta que hem de guanyar en cohesió, en projecte comú i decisió». «Per fer-ho possible —va afegir—, cadascú ha de posar una part del seu esforç i del seu treball». I en aquest punt, va remarcar aquells objectius a què pot contribuir cada col·lectiu de la comunitat universitària (alumnat, PAS i PDI), i la mateixa institució, per fer millor la Universitat aquest curs.

El rector va acabar la seva intervenció demanant la complicitat del Govern: «Que se’ns faci confiança. La UB vol ser la universitat de la ciutat i del país, amb voluntat internacional, i per fer-ho necessitem el suport del Govern de la Generalitat», va reclamar. «La UB, i la resta d’universitats, som solidàries amb tots els àmbits d’inversió pública, però fa massa temps que estem desateses», va lamentar. «L’aposta pel sistema universitari català, i en especial per la UB, és una aposta segura. No fer-ho així seria d’una irresponsabilitat absoluta en la construcció del futur», va concloure.

«No deixeu que us aturin. Un no és un sí en un altre lloc»

L’actual vicepresidenta del Departament de Producte, Mercat Internacional i Globalització de Procore Technologies, Anna Navarro Descals ―coneguda professionalment com a Anna N. Schlegel―, va dedicar la lliçó inaugural a explicar la seva experiència com a dona en un món globalitzat, «extremament competitiu», en què sempre ha estat vinculada a un mercat emergent com és el de la tecnologia. Llicenciada en Filologia Anglesa i Alemanya per la UB, va relatar que de ben jove es va traslladar a Califòrnia per crear la seva pròpia empresa de traduccions: The San Francisco Translation Company. «El primer any, no vaig rebre ni un sol client», va recordar, però aquella primera experiència emprenedora li va permetre fer el salt a Cisco Systems. Després vindrien Xerox, VeriSign, VMware, Google i NetApp, la companyia d’emmagatzematge de dades líder al món, on va ocupar el càrrec de vicepresidenta durant dotze anys.

I què té a veure la llengua amb la tecnologia? «Moltíssim. La llengua és l’eina més determinant a l’hora de globalitzar àmpliament un producte», va defensar. «Una de les meves dèries és que les companyies respectin les llengües d’arreu del món, per minoritàries que siguin», va afirmar. Curiosament, aquesta filosofia es contraposa amb la globalització de les llengües, en què sembla que cada cop més s’imposen les mateixes, com ara l’anglès, el xinès o l’espanyol: «Jo en defujo, d’això, i no per caprici, sinó perquè és el que em diu l’experiència». «La llengua —va continuar— fa singular un territori, i cada territori té les seves peculiaritats. Per tant, detectar-les acabarà sent bàsic per aconseguir la bona acollida del producte». També va afegir que cal un bon equip de globalització per ajudar a desenvolupar, traduir, adaptar i promoure productes als mercats internacionals. «Els globalitzadors fan girar el món!» va afirmar.

El 2020, la revista Analytics Insight va escollir Navarro com la dona més influent del món en l’àmbit de la tecnologia. Però per a l’empresària, instal·lada a Silicon Valley des de fa prop de tres dècades, arribar fins on ha arribat no ha estat fàcil. Professional incansable, va reivindicar en el seu discurs «la cultura de l’esforç i la formació». La seva experiència l’ha portat a crear cinc ONG, una de les quals, Women in Localization, és una entitat que dona suport a les dones en el món laboral. «Quan m’anava introduint en l’entorn professional, no hi veia altres dones», va explicar. «Encara avui, a Silicon Valley, les dones en el camp de l’enginyeria estan representades per sota del 20 %», va lamentar. «És un camí difícil, però hem obert una escletxa perquè les nenes d’avui tinguin més oportunitats», va assegurar.

Navarro va dedicar la part final de la seva intervenció «als pares i als mestres». «És fonamental que deixem que els nostres fills decideixin el seu propi camí. Cal que els deixem parlar, els escoltem i, també, que siguem mentors, perquè tots necessitem ajuda si volem arribar lluny», els va interpel·lar. I va adreçar unes paraules finals als estudiants: «Endavant, sempre endavant. No deixeu que us aturin. Un no és un sí en un altre lloc».

«El sistema universitari ha de tenir més llibertat i ha de permetre la diferenciació i l’especialització»

Després de la lliçó inaugural, es van lliurar les medalles de la Universitat de Barcelona a tot el personal docent i investigador i d’administració i serveis jubilat el curs passat, així com les distincions a la qualitat docent del Consell Social de l’edició 2021. El president del Consell Social de la UB, Joan Corominas, va celebrar que la Universitat de Barcelona hagi continuat millorant i excel·lint en tots els àmbits «malgrat les dificultats». Corominas es va centrar en el paper de la universitat en el conjunt de la societat, sobretot respecte al pla de recuperació impulsat per la Unió Europea: «La nostra participació més rellevant ha de ser l’acompanyament en la transformació dels sectors institucionals, productius i de serveis; els hem d’oferir el nostre coneixement tant en tecnologia i innovació com en la formació dels seus professionals».

Una altra qüestió a què es va referir Corominas va ser l’Avantprojecte de llei orgànica del sistema universitari. Va defensar que «la participació externa hauria de tenir un pes decisiu en el govern estratègic de les universitats». Aquesta proposta, segons el president del Consell Social, no és contradictòria amb la necessitat de reforçar l’autonomia institucional, al contrari: «El sistema universitari ha de tenir més llibertat que l’existent en la reglamentació actual, i ha de permetre i admetre la diferenciació i l’especialització». Corominas va acabar el seu parlament reclamant una millora del finançament universitari i desitjant als estudiants una estada profitosa a la UB en el curs en què es recupera la presencialitat.

«Volem situar Catalunya en els estàndards dels països més avançats en coneixement»

Va tancar el cicle d’intervencions la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis. En el seu discurs, va defensar el paper de les universitats com «un espai que ha de propiciar la llibertat, el pensament plural i el respecte pels drets humans». En referència a les polítiques del nou Departament que encapçala, va subratllar que «cal reforçar el sistema universitari i de recerca vertebrant i cohesionant el país a través del coneixement, i impulsant polítiques de transferència i d’innovació per situar Catalunya en els estàndards dels països més avançats». En aquest sentit, va anunciar que el Pla de Govern aprovat aquesta mateixa setmana situa com un dels objectius enfortir i modernitzar el sistema universitari català, dotant-lo d’un finançament sòlid que ajudi a consolidar el model català de recerca. Finalment, Geis va refermar la seva aposta per una «universitat compromesa, crítica i lliure, oberta al món, que també defensi la llengua catalana com a pròpia».

En l’acte es va presentar el vídeo Nous reptes. Curs 2021-2022:

https://www.youtube.com/watch?v=3qhrDljEINY

Contingut relacionat:

Diàleg «Globalització i democràcies del coneixement: el paper de la universitat», a càrrec de l’empresària Anna Navarro; la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, i la professora del Departament d’Economia de la UB Judit Vall (15 de setembre de 2021)

En aquest podcast, parlem amb el rector Joan Guàrdia, que ens explica per què van apostar per Anna Navarro Schlegel per impartir la lliçó d’inici de curs, i us resumim el bo i millor de l’acte.

El Paranimf va acollir el primer acte d’inauguració de curs que presideix el rector Joan Guàrdia.
La lliçó inaugural, titulada «De Catalunya a Califòrnia: la digitalització com a exemple de globalització efectiva», va ser a càrrec de l’empresària i exalumna de la UB Anna Navarro.
La secretària general, Marina Solé, va presentar la memòria del curs acadèmic 2020-2021.
Durant l’acte es van lliurar les medalles de la UB a tot el personal docent i investigador i d’administració i serveis jubilat el curs passat.
També es va fer entrega de les distincions a la qualitat docent del Consell Social de l’edició 2021.
La consellera Gemma Geis i el rector Joan Guàrdia.
El president del Consell Social de la UB, Joan Corominas, durant la seva intervenció.