Skip to main content

Radiografiant els misteris del cervell humà

Tres investigadores de l'Institut de Neurociències de la UB.
D’esquerra a dreta, Raquel Sánchez Valle, Carme Junqué i Mercè Masana, de l’Institut de Neurociències de la UB, a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut.

L’Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona (UBNeuro) es va presentar en societat el setembre del 2016, amb la voluntat de crear sinergies en la recerca que es fa a tota la UB al voltant del sistema nerviós. No obstant això, l’origen real remet a l’Institut de Recerca en Cervell, Cognició i Conducta (IR3C), creat l’any 2009 a la Facultat de Psicologia. «La Universitat de Barcelona disposava de molt potencial en l’àmbit de les neurociències, però estava diluït en diferents grups que no treballaven sota un mateix paraigua», explica Jordi Alberch, catedràtic de la UB i director de l’UBNeuro.

Alberch: «Tenim el repte més important del món: entendre el cervell humà i intentar curar-ne les patologies. És l’estructura més complexa que existeix»

Quatre anys després de la seva fundació, o «refundació», tal com apunta Alberch, l’Institut de Neurociències s’ha convertit en l’ens més important de l’Estat en el seu àmbit i en un dels pocs instituts del món que radiografia el cervell des de diferents vessants. Agrupa 476 investigadors de les facultats de Psicologia, Biologia, Medicina i Ciències de la Salut, i Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, i comprèn les disciplines de la neurobiologia, la neurofarmacologia, la fisiopatologia, la neurologia, la psiquiatria, la psicologia clínica i les neurociències cognitives.

«Tenim el repte més important del món: entendre el cervell humà i intentar curar-ne les patologies. És l’estructura més complexa que existeix», afirma Alberch. «Som dels únics al món que ho englobem tot, des de la part més genètica i molecular fins a la clínica. Molts dels nostres investigadors formen part dels tres hospitals universitaris de la UB: l’Hospital Clínic, l’Hospital de Bellvitge i l’Hospital Sant Joan de Déu. Aquest és el nostre segell diferencial», afegeix Alberch.

La neuroimatge i el cervell

Una de les investigadores que formen part de l’UBNeuro és Carme Junqué. Catedràtica i directora del Grup de Recerca en Neuropsicologia de la Universitat de Barcelona, Junqué ha centrat la seva recerca en el tractament dels desordres degeneratius a través de la neuroimatge. «Investiguem amb ressonància magnètica l’estructura i les funcions cerebrals, tant en el procés d’envelliment com en les malalties degeneratives», explica.

Entre les principals aportacions de la seva línia de recerca, destaca la definició de «totes les característiques cerebrals de les alteracions cognitives de la malaltia de Parkinson». «Amb la ressonància magnètica hem identificat fenotips, els estadiatges premotors i els trastorns de la conducta durant el son REM [fase del son en la qual hi ha una relaxació màxima que s’acompanya de moviments ràpids dels ulls i de l’aparició dels somnis]», explica Junqué.

També han aconseguit diferenciar el Parkinson idiopàtic d’altres parkinsonismes gràcies a la capacitat diagnòstica a escala individual dels patrons de connectivitat en ressonància. «Per això, fem servir tècniques modernes de teoria de grafs i sistemes d’aprenentatge automàtic», destaca la catedràtica.

Tecnologia per lluitar contra les malalties degeneratives

Mercè Masana, professora lectora del Departament de Biomedicina de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut de Neurociències, lidera un projecte FET Open de la Unió Europea que es troba en fase inicial. Consisteix a desenvolupar una tecnologia no invasiva per tractar malalties degeneratives. «L’objectiu és modular circuits cerebrals utilitzant fitocroms de manera no invasiva amb làser. És la primera vegada que aquesta tecnologia s’utilitza in vivo en models d’experimentació per estimular circuits cerebrals i veure com canvia l’activitat neuronal i modular del cervell», explica. Això pot ser molt útil en malalties com la de Huntington o l’Alzheimer.

Aquesta investigadora s’ha especialitzat en la implementació de dues tècniques dins del laboratori. La primera és l’optogenètica, que consisteix a modular els circuits cerebrals de forma molt selectiva amb llum en la malaltia de Huntington. La segona és una tècnica per analitzar activitat neuronal in vitro mitjançant imatges de calci, desenvolupada conjuntament amb físics de la Universitat de Barcelona. «Totes dues tenen com a objectiu entendre les deficiències neuronals de les malalties degeneratives per després modular-les i millorar-ne simptomatologia», explica Masana.

La recerca clínica

Des d’un vessant clínic i translacional, en contacte amb els pacients, la recerca de Raquel Sánchez Valle també se centra en les malalties neurodegeneratives. Cap del Servei de Neurologia de l’Hospital Clínic, on també és líder del Grup de Recerca sobre la Malaltia d’Alzheimer i altres Trastorns Cognitius, Sánchez Valle detalla que la seva recerca aborda «malalties que provoquen deteriorament cognitiu, com la d’Alzheimer, la demència frontotemporal, la demència amb cossos de Lewy i les malalties priòniques i, especialment, aquelles que tenen un component genètic i afecten gent per sota dels seixanta anys». Una altra branca d’activitat d’aquest grup són les col·laboracions amb empreses farmacèutiques per comprovar la utilitat de determinats fàrmacs en el tractament d’aquestes malalties.

«Som un centre de referència a Espanya que té una recerca especialitzada tant en la part observacional com en la d’assajos clínics en demències genèticament determinades. Hem demostrat que hi ha canvis de neuroimatge molt precoços, perquè hi ha àrees que no només tenen atròfia, sinó que els canvis són bifàsics, en l’Alzheimer genètic», assenyala l’experta, que és també investigadora de la Universitat de Barcelona i de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS). «En malalties priòniques hem desenvolupat marcadors d’imatge i neuroquímics, i en malalties més habituals com l’Alzheimer esporàdic, hem validat marcadors bioquímics que ajuden al diagnòstic i pronòstic d’aquestes malalties», conclou Sánchez Valle.

Jordi Alberch és el director de l'Institut de Neurociències de la UB.

Jordi Alberch és catedràtic de la Universitat de Barcelona i director de l’Institut de Neurociències.

El valor de l’Institut de Neurociències

El fet que UBNeuro agrupi investigadors que desenvolupen recerca en l’àmbit de les neurociències des de perspectives diferents afavoreix les sinergies, la transversalitat i la multidisciplinarietat. Junqué, Sánchez Valle i Masana coincideixen a destacar que un dels avantatges que ha suposat l’aparició de l’Institut de Neurociències ha estat l’augment de la visibilitat.

Segons Carme Junqué, la creació de l’UBNeuro ha comportat una contribució econòmica important a l’ampliació o estabilització dels equips, tant a través dels cofinançaments com de la posada en marxa de beques pont per enllaçar la recerca de màster amb la de doctorat. «La visibilitat que ens aporta l’Institut és essencial per poder conèixer la feina d’altres grups», finalitza Junqué.

«Quan vaig arribar al meu grup, vaig trobar a faltar visibilitat i un entorn competitiu en l’àmbit de les neurociències. L’Institut ha permès fer més visibles totes les línies de recerca que es desenvolupen a la UB», apunta Mercè Masana.

Per la seva banda, Raquel Sánchez Valle també valora positivament l’UBNeuro pel fet de ser «una plataforma d’atracció de talent» i de contacte amb altres investigadors de la UB que desenvolupen recerques semblants.

Suport als joves investigadors

Els primers quatre anys des de la seva refundació han estat immillorables per a l’Institut de Neurociències. Ha aconseguit l’acreditació María de Maeztu, distinció del Ministeri de Ciència i Innovació que reconeix aquells instituts amb programes de recerca altament competitius i que li garanteix un finançament de dos milions d’euros en quatre anys. Disposa de 282 projectes de recerca actius, dos investigadors amb Advanced Grants del Consell Europeu de Recerca (ERC), deu patents registrades i quatre spin-offs nascudes al si del centre.

Jordi Alberch és ambiciós: «A més de mantenir la línia de treball excel·lent, crec que el nostre principal objectiu és optimitzar la captació que fem de talent jove, millorar la nostra transferència de tecnologia i la nostra exposició en l’àmbit internacional. Hem de ser capaços d’oferir tot el suport i recursos necessaris als joves investigadors: són la clau del creixement futur de l’Institut i, per extensió, de la Universitat de Barcelona».

Mercè Masana, professora lectora del Departament de Biomedicina de la Universitat de Barcelona, lidera un projecte FET Open de la Unió Europea.
Raquel Sánchez Valle és cap del Servei de Neurologia de l’Hospital Clínic.
Carme Junqué és catedràtica i directora del Grup de Recerca en Neuropsicologia de la Universitat de Barcelona.