Skip to main content

Els detectius del passat

Investigadors del SERP al Museu d'Arqueologia de Catalunya.
D’esquerra a dreta, Montserrat Sanz, Joan Daura, Josep Maria Fullola (director del SERP) i Juan Morales, al Museu d’Arqueologia de Catalunya.

El maig del 2005 dos investigadors de la Universitat de Barcelona, Joan Daura i Montserrat Sanz, van revelar un descobriment fonamental per al coneixement del període prehistòric del nostre país. En un estudi publicat conjuntament amb altres investigadors al Journal of Human Evolution, van identificar una mandíbula de la cova del Gegant (Sitges) que demostraria definitivament la presència de neandertals al litoral català. «50.000 anys sota terra i cinquanta anys en un calaix», va declarar llavors Josep Maria Fullola, director del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP), de la UB, al diari El País. Fullola feia referència al fet que la mandíbula s’havia trobat en un calaix de l’Arxiu Històric Municipal de Sitges, on havia passat inadvertida mig segle.

Fullola: «Som arqueòlegs, però també tenim coneixements d’altres disciplines, com la botànica, l’antropologia o la paleontologia»

De les troballes del SERP, aquesta és una de les més rellevants des del punt de vista científic i social, però no l’única. Al llarg de les darreres dues dècades, els investigadors vinculats a aquest grup de recerca han contribuït decisivament a consolidar els fonaments prehistòrics del nostre territori. L’activitat d’aquest equip de la Facultat de Geografia i Història té a més una dimensió internacional, com ho demostren els projectes dels professors ICREA João Zilhão i Inés Domingo.

Els orígens

Josep Maria Fullola va guanyar la càtedra de Prehistòria de la UB l’any 1985, la mateixa que havien ocupat prèviament Pere Bosch Gimpera o Lluís Pericot, entre d’altres. «S’havia de fer equip, impulsar excavacions, però, sobretot, formar investigadors com a arqueòlegs», explica Fullola. Aquest va ser el punt de partida del SERP el 1986. La posterior consolidació del professorat de Prehistòria de la UB —un 80 % del qual forma part del seminari—, juntament amb l’existència d’un flux constant de becaris predoctorals i postdoctorals i l’atracció de talent internacional, han estat les claus que expliquen el creixement. «Avui en dia gestionem la direcció de quatre projectes atorgats pel Ministeri de Ciència i Innovació, sis programes d’excavacions de la Generalitat, dos projectes de recerca a Portugal i una Consolidator Grant del Consell Europeu de Recerca (ERC) de més de dos milions d’euros», enumera Fullola.

Del Llevant peninsular a l’Austràlia aborigen

Aquest últim projecte a què es refereix el director del SERP està liderat per la investigadora ICREA Inés Domingo, que el 2018 va iniciar el repte de documentar l’art rupestre llevantí, declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO. «Concretament, ens hem centrat en tres aspectes: el protagonisme de l’art llevantí en el naixement de l’art narratiu a la prehistòria, els problemes de conservació que experimenten aquestes pintures, analitzant si les intervencions que s’han fet per ara funcionen, i l’estudi de les tècniques d’art prehistòric», explica Domingo. Aquesta recerca s’alimenta de troballes de nous jaciments llevantins fetes pel seu equip en la darrera dècada, i que han tingut un gran ressò mediàtic a escala nacional i internacional, com els de la Ferranda i la Voltassa (Vilafranca), a la província de Castelló.

Inés Domingo va publicar el 2019, en col·laboració amb altres arqueòlegs, una mostra excepcional d’art paleolític protagonitzada per aus i éssers humans: una pedra calcària d’uns trenta centímetres de longitud descoberta a les excavacions de l’Hort de la Boquera, al Priorat, dirigides pels membres del SERP Pilar García Argüelles i Jordi Nadal. «Els temes que estan representats són molt singulars, ja que hi apareixen persones i aus, un fet molt estrany i que mostra les llavors de l’art narratiu. Això és el que la fa única, no només a l’Estat, sinó també a escala europea».

Més exòtic és l’altre projecte en el qual col·labora anualment: l’estudi etnoarqueològic de diverses poblacions d’aborígens australians que viuen a la Terra d’Arnhem i al parc nacional del Kakadu, al nord d’Austràlia, i de les pintures rupestres que encara fan: «El fet que la tradició de pintar art rupestre hagi arribat fins a l’actualitat en aquestes comunitats i que puguem parlar amb elles ens aporta informació molt valuosa per documentar-la. L’elaboració dels pigments, el lloc escollit per pintar o el simbolisme que representen són alguns aspectes que hem conegut més profundament», explica Inés Domingo.

Dibuixant la prehistòria a Catalunya

La cova del Gegant de Sitges, la cova Foradada de Calafell o la cova del Rinoceront de Castelldefels són alguns dels jaciments fonamentals que han aportat llum al període prehistòric dels neandertals a Catalunya. A tots tres s’hi han desenvolupat o s’hi desenvolupen projectes liderats per membres del SERP.

Joan Daura i Montserrat Sanz van començar a investigar les coves del Garraf l’any 2002. La mandíbula de neandertal de la cova del Gegant no és l’únic tresor que amagaven aquests indrets. L’any 2015 van presentar la mandíbula i l’húmer d’un infant de neandertal trobats també a la mateixa cova de Sitges (Garraf). Les restes, analitzades en un article científic publicat al Journal of Human Evolution, corresponien a un individu que va viure fa 55.000 anys al litoral barceloní. «La cova del Gegant, el jaciment amb més restes neandertals a Catalunya, ha omplert un buit geogràfic, en demostrar que els neandertals es movien per entorns costaners», apunta Joan Daura.

Sanz, per la seva banda, defensa que aquests treballs arqueològics han permès conèixer altres aspectes, com la vida animal: «La fauna freda, com els mamuts, està ben delimitada, però no succeïa el mateix amb la fauna anterior per manca de vestigis». Per això, assenyala com a fonamental des del punt de vista científic el descobriment d’una espècie de cèrvid de fa 90.000 a la cova del Rinoceront de Castelldefels.

L’investigador del SERP Juan Morales afirma que troballes com el collaret dels neandertals, descobert a la cova Foradada de Calafell el 2019, indiquen que «els neandertals tenien un comportament simbòlic i cultural molt més complex del que es pensa i demostren que no existien tantes diferències cognitives amb els Homo sapiens». A més, els ganivets i les puntes de llança trobats al mateix jaciment, i analitzades en un article a PLOS ONE, apunten la teoria que «neandertals i Homo sapiens, aquests últims arribats des del Pròxim Orient, van conviure durant un temps al mateix territori».

La investigadora del SERP Inés Domingo (dreta) ha fet estudis etnoarqueològics de pintures rupestres a Austràlia.

La investigadora del SERP Inés Domingo (dreta) ha fet estudis etnoarqueològics de pintures rupestres a Austràlia.

Les arrels d’una passió

Dedicar-se a un camp científic com el de l’arqueologia requereix dedicació i paciència. Els resultats no són immediats, però quan arriben són fonamentals per comprendre la història de l’esser humà. «Ser arqueòleg és vocacional. El meu avi m’ensenyava fòssils i des de ben petita vaig tenir una col·lecció de roques», afirma Sanz, mentre que Daura assenyala que és una combinació de «néixer i fer-se’n».

«En el meu cas va ser una suma de casualitats. Vaig estudiar història a la Universitat Rovira i Virgili i vaig entrar en contacte amb un grup de recerca que investigava a Atapuerca», explica Morales. «Jo —diu Inés Domingo— volia ser periodista i, per complir aquest somni, una de les maneres era entrar a Història. A la Universitat de València van demanar gent voluntària per anar a una excavació i allà em vaig oblidar del periodisme».

Una de les claus de l’èxit del SERP, segons Fullola, és «la formació dual» dels investigadors. «Som arqueòlegs, però també tenim coneixements d’altres disciplines, com la botànica, l’antropologia o la paleontologia», puntualitza el catedràtic de la UB. Morales hi coincideix: «L’arqueologia és una disciplina que actua com a punt d’unió de moltes branques del coneixement. Hi convergim historiadors amb biòlegs, geòlegs, físics, etc. Aquesta combinació genera nous descobriments que no arribarien si no es produís aquesta simbiosi».

La confluència de sabers que genera l’arqueologia constitueix un bé social en la mesura que permet reconstruir el passat per entendre millor el present: «Una societat que aprecia el coneixement dels seus orígens serà una societat que tindrà uns fonaments forts», conclou Fullola.

Segons els QS World University Rankings by Subject 2020, la UB ocupa la posició 47 a escala global en la disciplina de l’arqueologia, resultat que és degut, en bona part, a l’excel·lent tasca de recerca feta des del SERP.

Laboratori d'arqueologia de la UB.
Art rupestre llevantí.
Montserrat Sanz i Joan Daura, a la Cova del Rinoceront (Castelldefels).
Mostra d’art paleolític descoberta per investigadors de la UB, al Museu d’Arqueologia de Catalunya.
Mandíbula i húmer de neandertal descoberts a la cova del Gegant (Sitges).