Skip to main content
Aprenentatge de llengües a la Universitat de Barcelona

Una Universitat multilingüe

La comunitat universitària disposa d’una variada oferta d’ensenyaments de llengües a la UB, ara també virtualment

La Universitat de Barcelona té una llarga tradició en l’ensenyament de llengües, no només en l’àmbit dels estudis de Filologia. A través de l’Escola d’Idiomes Moderns, d’Estudis Hispànics i dels Serveis Lingüístics, ofereix formació en quaranta llengües mitjançant més d’un centenar de propostes, que van des dels cursos presencials —ara en suspens a causa de la pandèmia—, fins a la formació en línia, amb i sense professorat, informal i reglada, i amb proves acreditatives de nivell en nou llengües.

Adriana Peña: «No només tenim alumnes de grau i màster. També professionals que continuen confiant en el prestigi i la qualitat de l’EIM»

El compromís amb l’ensenyament de llengües forma part de la naturalesa mateixa de la nostra Universitat, que parla amb fets sobre la seva vocació global i europeista.[MRBF1] L’actual Escola d’Idiomes Moderns (EIM), per exemple, fundada el 1953 pel professor Ramon Carnicer (1912-2007), té els seus orígens en l’Institut d’Idiomes, que havia estat fundat el 1922 per oferir formació en llengües estrangeres.

Actualment, l’EIM ofereix cursos de cinc idiomes (anglès, francès, alemany, italià i xinès) amb diferents nivells i modalitats (tant presencial com en línia) amb l’objectiu principal de proporcionar una qualitat excel·lent. Per conèixer l’actualitat del centre i el seu funcionament, parlem amb Adriana Peña, responsable de l’Àrea de Formació Complementària i de l’EIM: «Pel que fa a la formació en llengües, la matriculació del primer quadrimestre va ser de 1.868 alumnes, 400 menys que el curs passat. Aquest any preveiem una baixada en el nombre de persones matriculades, donada la situació per COVID-19».

«Pel que fa a l’acreditació —continua—, ha augmentat el nombre de persones a fer exàmens oficials. Les convocatòries mensuals d’exàmens Cambridge First o Advanced són les que es demanen més, així com el nostre certificat EIM UB, que hem continuat oferint en modalitat en línia durant el període més restrictiu del confinament».

El perfil de l’alumnat és molt variat. «No només tenim alumnes de grau i màster. També una gran part de professionals, que continuen confiant en el prestigi i la qualitat de l’EIM». Peña conclou: «L’EIM és un centre de referència per la seva innovació en formació i acreditació de llengües. Encara que la pandèmia posi limitacions, a l’EIM treballem per continuar donant el servei que la societat i la comunitat universitària ens demanen».

Un altre centre [MRBF2] d’ensenyament de llengua és Estudis Hispànics, una institució creada en la dècada dels cinquanta del segle passat pel catedràtic del Departament de Filologia Hispànica Francisco Marsá (1924-1998), i que es dedica a la formació d’estudiants estrangers en llengua i cultura hispàniques. Teresa Español, professora del Departament de Filologia Hispànica, Teoria de la Literatura i Comunicació, n’és la directora, i ens fa cinc cèntims del funcionament del centre: «Actualment, tenim 1.600 persones matriculades per curs». El seu perfil és molt variat: «Són de moltes nacionalitats diferents, tant universitaris com professionals. Alguns d’ells demanen visat d’estudis, i d’altres viuen i treballen a Barcelona», precisa Español.


Infografia sobre l’ús de les llengües a la UB
Dades sobre l’ús de les llengües a la Universitat de Barcelona.


Estudis Hispànics és un centre especial, que es distingeix respecte a la resta d’escoles d’espanyol per a estrangers de la ciutat. «Som un centre universitari que ofereix formació no només en llengua espanyola, sinó també en cultura, tenint Barcelona de fons, eix bàsic a l’entorn del qual s’articulen les diferents matèries». «I no només això —continua—, sinó que també oferim els exàmens per a l’obtenció del Diploma d’espanyol com a llengua estrangera (DELE), així com els exàmens de cultura espanyola per obtenir la nacionalitat (proves CCSE)». En definitiva, un ventall que depassa de llarg el d’una simple escola d’espanyol.

Finalment, els Serveis Lingüístics són també una peça fonamental en l’arquitectura multilingüe de la Universitat. A més de dedicar-se a l’ensenyament de la llengua catalana, ofereixen alemany, anglès, castellà, francès, hebreu, italià, japonès, xinès, polonès i rus a través dels seus centres d’autoaprenentatge de llengües.

Pel què fa als cursos de català, en aquest primer semestre hi ha hagut més de 200 persones inscrites. Els centres d’autoaprenentatge de llengües també han acollit al voltant de 200 alumnes. Lògicament, els efectes de la pandèmia s’han fet notar. Conxa Planas, la directora dels Serveis Lingüístics, ens ho explica: «El darrer semestre del curs passat es va prendre la decisió de programar exclusivament cursos amb videoconferències. Ho farem durant tot el curs acadèmic en vista de la situació sanitària».

Els usuaris presenten perfils molt variats: «Pel que fa als nivells inicials dels cursos de català, majoritàriament tenim estudiants de mobilitat entrant; als nivells A2 i B1 hi tenim persones que ja viuen aquí i que volen aprendre la llengua. Pel que fa als nivells avançats, es tracta d’estudiants que no han estat escolaritzats a Catalunya i que volen obtenir el nivell C1 per a borses de treball o oposicions. El nivell superior (C2) és un mèrit en borses de treball i en les oposicions a la funció pública». Pel que fa als usuaris dels centres d’autoaprenentatge de llengües, «hi trobem sobretot alumnes que volen assolir el nivell B2 d’anglès, alumnes de mobilitat sortint que necessiten aprendre la llengua del país de destinació, i membres del PDI i del PAS que volen millorar l’anglès i terceres llengües».

Li demanem a Planas sobre la realitat de la llengua catalana a la nostra Universitat. La seva opinió és molt clara: «L’ús de la llengua catalana a la universitat, a les escoles, als instituts, en general, en tots els nivells de l’ensenyament, és un reflex de la nostra societat. A la universitat, s’ha fet una aposta per la inclusió de l’anglès en la docència de grau i de màster. Per tant, el manteniment del català com a llengua de la docència és una qüestió de voluntat política del sistema universitari de Catalunya».

Serveis Lingüístics
Serveis Lingüístics
Serveis Lingüístics
Àrea de Formació Complementària
Centre d’autoaprenentatge
Estudis Hispànics.