Skip to main content
El Paranimf de la Universitat de Barcelona, durant un acte solemne.

La primera lliçó del curs

El catedràtic Antoni Trilla impartirà enguany la lliçó inaugural

La inauguració de curs és la cerimònia solemne més antiga de la Universitat i data del segle XVI. L’acte inclou la lliçó inaugural, que imparteix un catedràtic o catedràtica rellevant de la institució. Enguany, el 14 d’octubre, el catedràtic de Salut Pública Antoni Trilla, degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, és l’encarregat d’impartir-la, amb el títol «Epidèmies, pandèmies i lliçons».

L’acte d’inauguració del curs acadèmic és la cerimònia solemne més antiga que se celebra a la UB i data del segle XVI

Les primeres universitats europees es van dotar de símbols i cerimonials per expressar una identitat pròpia dins la societat. Així, a Barcelona, el 24 d’octubre del 1536 —només sis dies després que s’hagués col·locat la primera pedra de l’Estudi General a la part superior de les Rambles—, va tenir lloc la primera inauguració de curs acadèmic al Saló de Cent. La primera lliçó inaugural va tractar de gramàtica i poesia, i va ser a càrrec d’un dels catedràtics rellevants de l’època: el gramàtic, llatinista i humanista Martí Ybarra.

Quan la Universitat tornà de Cervera, el 1822, els actes van tenir lloc a diferents locals, sobretot a l’oratori de Sant Felip Neri o a l’església de la Mare de Déu de Betlem, quan no es podia celebrar a la seva seu, al convent dels carmelites. A partir de la construcció de l’Edifici Històric d’Elies Rogent, l’acte d’inauguració de curs s’ha celebrat sempre al Paranimf, excepte el primer curs, quan aquesta sala noble encara no estava acabada.

En els seus inicis, la UB celebrava aquesta solemnitat el 18 d’octubre, festivitat de Sant Lluc, per influència de la Universitat de Bolonya. Al llarg dels anys, les dates han oscil·lat entre finals de setembre i mitjan octubre, amb algunes inauguracions celebrades excepcionalment al novembre.

Lliçó inaugural

L’element central d’aquest acte és, i ha estat sempre, la lliçó inaugural, a càrrec d’un catedràtic o catedràtica. En els primers segles de vida de la Universitat, aquesta era la primera lliçó de l’assignatura de l’orador, però després es va convertir en una lliçó preparada especialment per a aquesta cerimònia.

Un tema preferent en les lliçons inaugurals és la mateixa Universitat i el seu paper en la societat i en el progrés científic. En ocasions, la lliçó tracta temes d’actualitat o relacionats amb alguna commemoració, com ara el cinquantenari de la Guerra Civil el 1986, el bicentenari de la Revolució Francesa el 1989, o el 550è aniversari de la UB l’any 2000. També pot ser un homenatge: per exemple, els que es van retre a Salvador Espriu el 1980, o a Pompeu Fabra el 1982. En el transcurs de l’acte, es lliuren els premis extraordinaris als estudiants, les medalles als membres del PDI i del PAS que es jubilen i, puntualment, medalles d’or de la Universitat.

La solemnitat de l’acte va acompanyada de la indumentària que porten els doctors i doctores del Claustre universitari en aquestes ocasions, i que es caracteritza pels colors i atributs que representen un codi d’identitat i jerarquia dins la Universitat. Les maces són símbol de l’autonomia universitària; la vara del rector, la lliçó des del púlpit i el cant final del Gaudeamu_s _igitur són part d’un cerimonial acadèmic que ens remet als orígens eclesiàstics de la institució, a l’edat mitjana. Actualment, l’acte d’inauguració de curs de la UB es regeix pel Reglament de símbols, honors i protocol del 2018 i manté el cerimonial i els símbols essencials del segle XVI, que han perdurat fins ara.

La cerimònia ha estat en molts moments testimoni de la situació social i escenari de tancades i manifestacions, que en alguns casos han arribat a fer suspendre l’acte. En diverses ocasions ha estat presidida pel president de la Generalitat de Catalunya, com el 1931, pel president Francesc Macià, o el 1977, pel president Josep Tarradellas, en un dels seus primers actes després de tornar de l’exili. Actualment, i de manera rotativa amb la resta d’universitats públiques catalanes, és també l’acte d’obertura del sistema universitari català.


Toni Trilla és degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB.
Enguany, l’encarregat de pronunciar la lliçó inaugural és Antoni Trilla, degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB.


Antoni Trilla, padrí del nou curs

L’encarregat d’inaugurar el curs 2020-2021 és el catedràtic de Salut Pública Antoni Trilla, amb la lliçó titulada «Epidèmies, pandèmies i lliçons».

Antoni Trilla és actualment degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, professor investigador de l’Institut de Salut Global de Barcelona i membre de la Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona.

Llicenciat i doctor per la Universitat de Barcelona, especialista en medicina interna i en medicina preventiva i salut pública, ha rebut, entre altres distincions, la Medalla Josep Trueta al mèrit sanitari que atorga la Generalitat de Catalunya, i el Premi d’Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Barcelona. També ha estat guardonat amb la Medalla Big Vang a la comunicació científica i amb la Distinció del Claustre de Doctors i del Consell Social de la UB a la divulgació científica. Entre les seves línies de recerca cal esmentar la prevenció i control d’infeccions relacionades amb l’assistència sanitària, la grip i la vacunació per prevenir-la, i els procediments d’aïllament i control de malalties altament transmissibles.

Metge, professor i investigador, epidemiòleg de referència a Catalunya i també a Espanya, Trilla és, a més, un gran comunicador. Amb prop d’un miler d’aparicions en mitjans des de l’inici de la pandèmia, és una de les cares més visibles de l’actualitat. És membre del comitè científic que assessora el Govern espanyol en la gestió sanitària de la pandèmia de COVID-19 i president del Consell Científic Assessor de Malalties Emergents del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Per a molts, l’epidemiòleg de capçalera, i per a la Universitat de Barcelona, el padrí d’aquest nou i atípic curs.

Entrevista a Antoni Trilla (PODCAST)

Paranimf durant la visita del president Tarradellas
Símbols universitaris.
El president Tarradellas, a la Universitat de Barcelona
Discurs d’inauguració de curs de l’any 1836.
Antoni Trilla, al seu despatx.