Skip to main content
Entrevista amb Oksana Txélixeva

«Cal escoltar i respectar el que vol la població ucraïnesa»

Txélixeva considera que un dels pitjors errors ha estat mirar de fer el desentès davant del que estava passant al Donbass des de la primavera del 2014.

La periodista Oksana Txélixeva (Rússia, 1968) ens atén des d’Hèlsinki (Finlàndia), on viu exiliada des de l’any 2008. La prohibició de l’Agència d’Informació Russotxetxena (RCIA) per part de les autoritats russes, en la qual treballava com a editora, va augmentar el nombre d’amenaces que rebia, i això la va portar a prendre la decisió d’abandonar el seu país. Les seves vivències es van recollir al llibre M’han seguit als carrers (INTO, Finlàndia, 2013). El 2014 va rebre el prestigiós Premi Oxfam Novib/PEN a la llibertat d’expressió per «ser una inspiració» en la lluita per aconseguir un món més just. Txelixeva ha defensat sempre una solució pacífica per a Txetxènia i ha documentat la regressió del dret d’expressió a la Rússia de Putin.

Periodisme no és donar sortida a informació processada per altres; és establir els fets i verificar-los

Recentment ha participat en un diàleg organitzat per la Fundació Solidaritat UB, en què ha compartit les seves reflexions sobre l’actual conflicte entre Rússia i Ucraïna. Després d’escoltar-la, s’arriba a la conclusió que el seu compromís amb els drets humans i amb els més vulnerables és insubornable. És extremament crítica amb el paper informatiu dels mitjans de comunicació, es manifesta profundament decebuda amb el paper dels Estats Units i reclama escoltar la majoria de la població ucraïnesa, que és contrària a la guerra.

Sabem que l’exèrcit rus és a prop de Kíiv. Com hem arribat a aquesta situació?

La invasió d’Ucraïna és la tragèdia més gran per a Europa des de la Segona Guerra Mundial. Malauradament, ningú no ha fet res per evitar-ho. He estat parlant amb algunes persones que viuen arreu d’Ucraïna, des de Kíiv, Donetsk i Lugansk fins a Jitòmir i Sumy. M’amoïna molt el futur d’aquesta gent, que ha estat víctima d’aquest parany polític. Els meus pensaments són amb ells.

Què es pot esperar, ara?

El primer pas és exigir a Rússia que abandoni immediatament Ucraïna. Cal aconseguir l’alto el foc, aturar els bombardejos i seure a la taula de negociacions. El futur d’Ucraïna l’han de decidir els ucraïnesos, sense que ni els països estrangers ni els avions i tancs russos s’interposin en les seves vides.

Creieu que es pot convèncer Putin perquè aturi la guerra?

Amb Putin no em faig cap il·lusió. He dedicat anys i anys a protestar per la guerra criminal que va fer a Txetxènia. També he perdut molts amics, com Andrei Mironov, que va ser assassinat a la ucraïnesa Sláviansk el 2014 amb el seu amic i company Andy Rocchelli, qui, com jo, era un opositor de Putin, crític amb la seva política. Estàvem en contra de l’annexió de Crimea, també.

Sou molt crítica amb la manera com els mitjans de comunicació occidentals tracten el tema. Per què?

També soc molt crítica amb el paper dels mitjans russos i ucraïnesos! Soc crítica amb tot aquell que distorsiona la veritat i proporciona informació que s’allunya de la realitat. També amb els periodistes que treballen a les regions que no estan sota control del govern ucraïnès (Donetsk i Lugansk) i que desorienten l’opinió pública i els polítics que han de prendre les decisions. És un joc molt perillós en què els mitjans tenen un paper molt destacat, ara mateix.

En la conversa que vau mantenir amb el periodista de TV3 Manel Alias, vau afirmar que una de les errades informatives més habituals és focalitzar l’explicació del conflicte en el que diu Vladímir Putin.

Quants articles heu llegit a Catalunya que recullin declaracions o que entrevistin gent d’Ucraïna? Heu sentit les veus de la gent que viu a Donetsk i Lugansk (regions prorusses del país)? Per això faig una crida perquè tothom, mitjans i opinió pública, escolti i respecti aquesta gent. Què és periodisme? Periodisme no és donar sortida a informació processada per altres; és establir els fets i verificar-los, és oferir a l’audiència opinions diverses. Això és periodisme.

No pot centrar-se tot el discurs polític en Putin, ni s’ha de fer. Durant tots aquests anys, els mitjans han ignorat Ucraïna, la seva difícil situació i els seus civils. Si parlem d’Ucraïna, parlem amb el poble ucraïnès. I aprenguem a respectar les seves opinions, encara que no coincideixin amb les nostres.


Oksana Txélixeva.
Oksana Txélixeva.


Potser la pressió per ser el primer que informa fa que no es verifiqui la informació com caldria?

Però és que no som bloguers! No som usuaris de Facebook! Som periodistes i la clau de la nostra feina és comprovar la informació que donem a la nostra audiència. Qui verificarà la informació si no ho fem nosaltres? Jo soc molt curosa amb tot el que publico, inclús si és a la meva pàgina de Facebook, perquè entenc que pot afectar la gent que hi ha sobre el terreny o afectar la situació. Per tant, no trec conclusions precipitades. Al llarg de tots aquests anys, he estat en contacte amb missions d’observació, amb més o menys eficàcia. Però sempre que he rebut una informació els l’he enviat perquè la verifiquessin, perquè aquesta és la meva feina. La feina de la missió d’observació internacional és establir els fets i llavors reportar-la a l’opinió pública i als polítics.

Quina podria ser la possible sortida diplomàtica? La negativa d’Ucraïna d’entrar a l’OTAN? El reconeixement de les repúbliques prorusses de Donetsk i Lugansk?

Les parts implicades s’hauran de posar d’acord per fer algunes concessions. No hi ha cap escenari que sigui més beneficiós per a cap dels dos països. Per arribar a una situació de pau, Rússia i Ucraïna hauran de renunciar a alguna demanda de la seva llista de desitjos. Si no, no funcionarà.

Per acabar, qui pot ser el gran perdedor d’aquest conflicte?

Crec fermament que la població ucraïnesa és la que més està patint la situació en el terreny. Sento que tinc l’obligació d’ajudar a centrar l’atenció en les preocupacions dels civils, perquè la major part dels ucraïnesos a ambdues bandes de la línia del conflicte estan en contra de la guerra. No hem d’oblidar que hi ha famílies separades, que hi ha avis i àvies, germans i germanes que no es veuen des de fa molts anys. Per tant, és la població ucraïnesa la que ha patit i pot patir més pèrdues.

Vladímir Putin ha violat la integritat territorial d’Ucraïna. Hi ha d’haver conseqüències per a ell. El poble d’Ucraïna té dret a viure en pau, un dret que se’ls ha negat des del 2014.

DATES CLAU DEL CONFLICTE ENTRE RÚSSIA I UCRAÏNA:

Febrer del 2014: indignació popular a Ucraïna contra el president Ianukóvitx, prorús, que fuig del país.

Març del 2014: en un referèndum a la península de Crimea, l’annexió a Rússia guanya pel 97 % dels vots. La comunitat internacional mai no ha reconegut el resultat.

Abril-maig del 2014: grups prorussos autoproclamen Donetsk i Lugansk repúbliques populars i demanen que formin part de Rússia. L’est d’Ucraïna queda fora del control de Kíiv.

Setembre del 2015: Ucraïna, Rússia i representants de Donetsk i Lugansk signen els acords de Minsk.

Abril del 2019: Volodímir Zelenski guanya les eleccions presidencials a Ucraïna. El seu govern preveu demanar l’ingrés a l’OTAN i a la Unió Europea.

Febrer del 2022: Vladímir Putin anuncia la invasió d’Ucraïna.