Skip to main content
Veus d’una guerra

Veus d’una guerra

La Katerina, l’Olga i l’Olena pateixen des de la distància el conflicte que viu el seu país

En un discurs televisat el 21 de febrer, Vladímir Putin va carregar contra Lenin i la seva política de permetre la possible escissió de repúbliques de l’URSS, i va qualificar russos i ucraïnesos de germans. El llenguatge no és innocent. Tampoc no ho va ser considerar la guerra contra Ucraïna «una operació de desnazificació». El cert és que, des de l’inici de les hostilitats el 24 de febrer, segons les Nacions Unides han mort més de dos centenars de civils i han fugit més de dos milions d’ucraïnesos. Segons el Govern ucraïnès, hi ha 2.000 víctimes civils.

«Putin ha dit que som germans, però ara està bombardejant ciutats. És incomprensible»

Katerina Hryhoryeva ens confessa que no havia tingut mai tantes ganes de tornar a casa. «Soc de Poltava, una ciutat molt a prop de Kíiv. Malgrat que he viscut els deu últims anys a la capital, el meu cor és a la meva ciutat, ja que és on viuen la família i els amics. Quan vius en un altre país i no pots ajudar la gent que estimes, et sents molt impotent i això és terrible», afirma la Katerina. «Necessitem tota l’ajuda internacional possible; jo tinc la sort d’estar en un lloc segur, però la meva gent està patint», afegeix.

La Katerina va estudiar el màster de Gestió d’Activitats Socioculturals a la Universitat Nacional de Cultura i Arts de Kíiv. Ara està cursant el segon any del màster d’Internacionalització: Aspectes Econòmics, Empresarials i Juridicopolítics, de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB. Els seus plans de futur passaven per tornar a Ucraïna quan acabés els estudis a la Universitat de Barcelona: «Estimo el meu país i vull contribuir al seu desenvolupament, però ja veurem com evoluciona la situació», es planteja.

Aquest sentiment de desesperació el comparteix Olga Olina, estudiant del màster de Lingüística Històrica de la Universitat Humboldt de Berlín, que ara fa una estada Erasmus a la Universitat de Barcelona. Malgrat que viu a Alemanya amb el seu marit, no es pot oblidar del seu país d’origen, amb el qual manté forts lligams: «La meva família té la sort de ser de la part més occidental d’Ucraïna. Molts familiars ja no són al país, excepte els membres de més edat, com la meva àvia, que no volen marxar sota cap circumstància».

«Estem veient una invasió a gran escala. Els ucraïnesos volem pau i el que tenim és tot el contrari. Putin ha dit que som germans, també ha parlat d’una missió de manteniment de la pau, però ara està bombardejant ciutats. És incomprensible», afegeix l’Olina.

El punt de vista d’Olena Vasylets, professora associada de la Facultat de Filologia i Comunicació de la UB, no és gaire diferent del de les seves compatriotes: «Des de fa dies, els meus pares, la meva germana i el seu marit estan atrinxerats a casa. Passen molta por perquè viuen en un setè pis i quan hi ha bombardejos no poden baixar al refugi antiaeri ja que la meva mare no es pot bellugar».

Un punt sense marxa enrere?

Vasylets es va graduar el 1997 a la ciutat de Zaporíjia, que és molt a prop de Dnipró, una zona molt industrialitzada amb una planta nuclear que abasteix tota la regió. El màster i el doctorat en Lingüística Aplicada els va cursar a la Universitat de Barcelona, on actualment és professora del Departament de Llengües i Literatures Modernes i d’Estudis Anglesos. A l’hora d’atribuir responsabilitats, ho té clar: «Hem arribat aquí pels interessos geopolítics i, sobretot, per la deriva autoritària que pateix Rússia des de l’arribada de Putin al poder l’any 1999. La població russa ha perdut les llibertats individuals a canvi d’obtenir benestar econòmic». Els resultats ara són evidents.

Hryhoryeva recorda, dolguda, el dia que va començar la guerra: «El primer que vaig fer quan em vaig despertar va ser llegir un missatge de la meva mare. Em deia que havia començat la guerra i que no tornés a Ucraïna. Volia agafar un vol i tornar ràpidament al meu país. Va ser com un malson», explica l’estudiant. «Rússia no tenia cap justificació per atacar-nos i ho ha fet. En un món en què la gent s’esforça per viure millor, una guerra representa tornar al passat. Em sento profundament agredida».

També es mostra escèptica sobre les negociacions de pau que s’estan portant a terme a Bielorússia, ja que aquest país dona suport a «l’agressió russa». «El primer pas és que l’exèrcit rus es retiri del nostre país i deixi de bombardejar les persones», afirma.

L’hipotètic ingrés d’Ucraïna a l’OTAN és una excusa. Això és el que creu Olga Olina, que denuncia la campanya de distorsió engegada per Putin, a qui defineix com «l’antiheroi de la modernitat», per atemorir la seva població. Tot i que ens confessa que no entén els polítics russos, creu que la major part de la població russa no vol la guerra, igual que els ucraïnesos. «Rússia és un país sense llibertats al qual desitjo que arribi el vent del canvi», pensa, coincidint amb Vasylets.


Veus d’una guerra
Planta nuclear de Zaporíjia


Una sortida pacífica?

«Jo confio que les negociacions entre Rússia i Ucraïna arribin a bon port. El primer pas és la retirada de les tropes russes. Crec que les sancions funcionaran molt bé perquè afecten la població russa i, sobretot, els oligarques més propers a Putin. A ells els interessen els diners i els negocis. Ara han quedat molt tocats», diu l’Olena. «La gent de la meva edat recorda perfectament què va suposar la Unió Soviètica i l’aïllament que va significar. La gent no voldrà tornar a viure això».

La professora considera vitals les manifestacions que s’estan veient aquests dies a Rússia per rebutjar l’agressió contra Ucraïna. «L’únic que ens pot salvar és la dissidència interna, que els russos surtin massivament a protestar contra el seu president. Agrairíem aquest coratge dels russos», assegura.

Pel que fa al paper de la Unió Europea, l’Olga, la Katerina i l’Olena tenen posicions ambivalents. «Valoro positivament tota l’ajuda militar i humanitària que ens està donant la Unió Europea, així com les sancions imposades a Rússia, però crec que no ha actuat amb agilitat. Cada minut suposa un risc de perdre vides humanes», ens diu la Katerina. «Crec que l’únic que pot funcionar és que el poble rus protesti contra les accions del seu president i del seu govern, que de fet els empobriran i els deixaran aïllats. Tinc esperances en això».

Per la seva banda, Olga Olina es mostra decebuda no només amb el rol que ha assumit la UE, sinó també amb els Estats Units i l’OTAN: «El 2014, Putin va annexionar Crimea a Rússia i ningú hi va reaccionar de manera contundent. Ell n’és molt conscient i per això s’ha decidit a envair-nos».

«Putin volia utilitzar Ucraïna per atemorir Europa i ha aconseguit tot el contrari. Ho ha calculat malament», afegeix Vasylets.

El llegendari periodista polonès Ryszard Kapuscinski descriu de manera brillant a l’obra Imperium la fase crepuscular de la Unió Soviètica: l’esfondrament. En un dels passatges, escriu: «El futur d’Ucraïna prendrà dues direccions. La primera serà les seves relacions amb Rússia i la segona amb Europa i el món. Si aquestes relacions es desenvolupen d’una manera satisfactòria, Ucraïna tindrà unes oportunitats immenses». El llibre es va publicar l’any 1993.

Les oportunitats que augurava Kapuscinski ara passen per aconseguir la fi del conflicte bèl·lic i per un desig: entrar a la Unió Europea. «Per a nosaltres és sinònim de llibertat i representaria una gran victòria», conclou Olena Vasylets.

Olena Vasylets.
Katerina Hryhoryeva.