Graça Machel, investida doctora honoris causa a la UB

Graça Machel (Moçambic, 1946) és reconeguda a tot el món per la seva dedicació activa a la rehabilitació de nens afectats per conflictes bèl·lics, la capacitació de les dones africanes i la promoció de l'alfabetització a nivell mundial. En paraules del professor Pedro L. Alonso, «estem davant d'una de les dones més respectades, carismàtiques i influents no sols de l'Àfrica, sinó també del món --una autèntica veu global d'autoritat moral reconeguda. Els mèrits de la Sra. Machel en l'àmbit de l'educació, la cultura i l'acció social són nombrosos. Però amb el reconeixement a la seva figura, la nostra Universitat comença avui a rectificar un oblit, diversos oblits, massa perllongats. En primer lloc, el reconeixement al paper de la dona en l'àmbit de l'educació i la recerca. En segon lloc, la universitat, com el seu nom indica, no coneix fronteres. No fomenta el que ens separa sinó que construeix sobre el que ens uneix. Promou l'entesa entre les persones independentment de la seva religió, raça, llengua o origen perquè tots som part d'una única comunitat, la de la humanitat.»

«La Universitat de Barcelona --continua Alonso-- manifesta la seva vocació universal perquè sent com a part inseparable de la seva missió involucrar-se en la comprensió i cerca de solucions als problemes globals, als grans reptes de la humanitat: la pau, l'educació, la cultura, la salut, el suport als més desvalguts, la convicció que a través de la ciència i la tecnologia podem transformar la realitat de milions de persones que viuen atrapades en el cercle viciós de la malaltia i la pobresa.»

«Seran les dones africanes les que portin el continent endavant. Com algun cop ha dit ella mateixa, «el significat de la meva vida des que era jove, ha estat lluitar per la dignitat i la llibertat de la meva gent». Per a ella, la seva gent són tots els desvalguts, especialment els infants i les dones, estiguin on estiguin en aquest món. No hi ha res més africà i més universal que l'activisme i la lluita d'aquesta dona, un dels millors exponents de la grandesa de la condició humana, de la seva capacitat de transformació de realitats, de generació d'esperança que un món millor, lliure i just és possible», afirma el padrí de la cerimònia.

Llicenciada en Filologia Germànica a la Universitat de Lisboa (Portugal), Graça Machel va treballar com a mestra al seu país, on va destacar com a membre activa del Front d'Alliberament de Moçambic (FRELIMO). Amb la independència del país, Graça Machel va esdevenir secretària d'Estat d'Educació i Cultura entre 1983 i 1989, període durant el qual l'escolarització dels infants moçambiquesos va créixer del 40 % el 1975 a més del 90 % de nois i 75 % de noies el 1989. Com a presidenta de la Comissió d'Estudis de les Nacions Unides sobre l'Impacte dels Conflictes Armats en la Infància, va presentar el 1996 un informe decisiu per modificar les polítiques dels governs i la perspectiva de la societat civil sobre la protecció integral dels infants en països en guerra. El 1998 va ser delegada d'UNICEF a la conferència de Zimbabwe i va ser nomenada presidenta de la Comissió Nacional de la UNESCO.

«De tots els grups socials més vulnerables diu Machel al Paranimf de la UB-- els nens són, sens dubte, els més vulnerables. Ells no tenen veu. Només poden esperar que algú parli per ells. La salut, l'educació i, sobretot, la infància han de ser preservats. I únicament nosaltres ho podem fer. La universitat és la palestra ideal per irradiar aquest coneixement cap a institucions i persones amb capacitat executora.»

«El cost d'immunització bàsica d'un nen a l'Àfrica és d'uns 15 dòlars», continua. «L'esforç econòmic i operatiu necessari per aconseguir que cada nen rebi les vacunes essencials és sens dubte important, però l'impacte és extraordinari en nombre de vides salvades i en el potencial estalvi posterior en tractament de la malaltia, que es calcula en centenars i fins i tot milers de dòlars per cas». Fent ús de les paraules del professor Joseph Sitglitz, Premi Nobel d'Economia 2001 i doctor honoris causa per la UB el 2002 , «el desenvolupament consisteix a transformar societats perquè tot individu que les integra tingui l'oportunitat de progressar .»

Graça Machel presideix el GAVI Fund Board, òrgan finançador de la Global Alliance for Vaccines and Immunization (GAVI), una entitat internacional destinada a facilitar l'accés a les vacunes dels infants dels països més pobres. També és fundadora i presidenta de la Fundaçao para o Desenvolvimiento da Comunidade (FDC), la primera institució creada a Moçambic per contribuir al desenvolupament, la democràcia i la justícia social; eradicar la pobresa, i potenciar a escala local les capacitats de les comunitats menys afavorides, reforçant especialment el paper de les dones i els joves a través de l'educació i la formació.

En el camp de la cooperació per a la salut, diu Machel que «només ens falta imaginació i innovació, i actuar. L'aliança global per a la vacunació i immunització, GAVI, és un bon exemple de tot això: es tracta d'una aliança publicoprivada, sorgida el 2000, i a la qual els països amb renda més baixa poden sol·licitar-hi ajuts per complementar els seus propis programes de vacunació. Uns altres dos punts nous de la iniciativa de GAVI són, en primer lloc, el finançament dels seus programes a través de bons de l'Estat emesos pels governs dels països donants. En segon lloc, la negociació amb les empreses productores de les vacunes, a partir d'acords de preus en funció dels compromisos de compra futurs, coneguts com a Compromisos Avançats de Mercat.» Com a presidenta del patronat i fundadora de la Fundaçao para o Desenvolvimiento da Comunidade (FDC), «em sento orgullosa d'haver promogut l'educació universitària de moltes joves dones moçambiqueses. Moçambic té en els seus òrgans un dels percentatges de paritat de gènere més elevats del món. El país ja no es troba a la cua en cap rànquing mundial, sinó que en algun cas, com és el del percentatge de dones en òrgans governamentals, amb un 42 %, se situa en el grup capdavanter.»

La salut i la formació són factors clau per lluitar contra el cercle viciós de malaltia i pobresa ens els països més pobres. Per potenciar la recerca biomèdica, la formació de professionals i l'assistència sanitària, la UB i l'Hospital Clínic de Barcelona col·laboren en la cooperació al desenvolupament amb els governs espanyol i moçambiquès des del Centre d'Investigació en Salut de Manhiça (CISM), dirigit pel professor Pedro L. Alonso. Amb el suport de Graça Machel, des del 2006 s'ha potenciat una línia d'acció per millorar la salut de dones i adolescents africanes amb la col·laboració de la Fundaçao para o Desenvolvimiento da Comunidade (FDC) i el Centre de Recerca en Salut International de Barcelona (CRESIB), un centre d'investigació en salut global promogut per la UB, l'Hospital Clínic de Barcelona, l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i la Generalitat de Catalunya.

Per a Machel, el paper de la Universitat en la promoció del desenvolupament social, cultural i econòmic de la societat és essencial. «Josep Maria Bricall, en la seva presentació del Pla marc UB Horitzó 2020 esmenta la promoció del desenvolupament social, cultural i econòmic de la societat com una de les funcions que més recentment la universitat té assignades. No m'equivoco quan afirmo que la Universitat de Barcelona està duent a terme aquesta tasca, no només en relació amb la societat catalana, espanyola i europea, sinó també en societats allunyades geogràficament, però cada cop més pròximes en coneixement, com ara la moçambiquesa. La UB ha situat decididament la cooperació al desenvolupament com una de les seves prioritats. La Universitat, construint ponts de relació amb el continent africà amb gestos com ara el meu doctorat honorari --penso que sóc la primera persona d'origen africà que rep aquesta distinció-- o bé impulsant i desenvolupant iniciatives tan extraordinàries com ara el Centre d'Investigació en Salut de Manhiça a Moçambic, una aposta sense pal·liatius per al final d'aquest aïllament.»

Per a Graça Machel, «el CISM s'ha constituït com a centre de referència local, regional i mundial en el camp de la recerca biomèdica, i destacant sobretot pel desenvolupament de treballs científics de primer nivell per a l'obtenció de millors eines preventives i tractaments farmacològics contra la malària. Un altre impacte extraordinari de l'activitat que s'està duent a terme al CISM, i conseqüència directa de la gestió magistral del Dr. Pedro Alonso, és la formació de científics locals de primer nivell.»

«La recerca de mecanismes de col·laboració generadors de nou coneixement i de desenvolupament sostenible no acaba en l'àmbit científic i de formació. La Universitat de Barcelona torna a demostrar aquesta creativitat sense límits de la qual és capaç i que el nostre món necessita: des del passat mes de febrer forma part del Patronat de la Fundació Manhiça juntament amb el Govern de Moçambic i el d'Espanya. Es tracta d'una institució única en el seu gènere que donarà solidesa institucional i continuïtat a les activitats de recerca i formació del Centre d'Investigació de Manhiça.»

En el capítol del drets de la dona a tot el món, Machel denuncia la necessitat de donar accés a la dona als mateixos drets que l 'home. «Aquest any celebrem els seixanta anys de la Declaració universal dels drets humans. Som al 2008 i encara constatem evidències de discriminació de la dona en totes les latituds del planeta i en molts sectors de la societat. Estic convençuda que la formació de futures dones líders que puguin constituir exemples per a les noves generacions de noies ajudarà a generar un cercle virtuós que, generant l'interès per la continuació dels estudis de les dones, augmenti la predisposició de la societat en general per a la seva educació i formació integral, desencadenant així canvis absoluts en la manera com les dones exerceixen plenament els seus drets.»

La trajectòria de Graça Michel ha estat reconeguda a nivell internacional amb guardons com ara l'Africa Prize of Leadership for the Sustainable End of Hunger (1992), la medalla Nansen pels seus treballs en defensa dels drets humans, especialment en infants refugiats (1995); l'Inter Press Service International Achievement Award pel treball en infància (1998), l'Africare Distinguished Humanitarian Service Award i el North-South Prize del Consell d'Europa (1998).  El 1998 compartia el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional amb Fatiha Boudiaf, Rigoberta Menchú, Fatana Ishaq Galiani, Somaly Mam, Emma Bonino i Olayinka Koso-Thomas per la lluita en defensa de les dones.

Com a crida final, Machel feia una reflexió per acabar amb la pobresa com a fita del futur. «Col·laborem més; creem xarxes d'intercanvi de coneixement; formem més i millors científics, intel·lectuals i tècnics sensibles als problemes i reptes del desenvolupament global de la família humana; aprenguem de l'experiència de Manhiça, fem-la més gran, repliquem-la, i la malària serà història en breu, i de ben segur que la SIDA també. Eduquem els nens i les nenes! Promoguem polítiques que permetin l'accés de la dona a posicions que per qualsevol raó no han estat al seu abast. La humanitat ha assolit reptes quasi impossibles. Només hem de sumar esforços per resoldre amb èxit aquests desafiaments, i deixar el tema resolt per a les generacions que vénen darrere nostre.»

Graça Machel ha tingut un paper protagonista en la creació d'altres organismes implicats en la millora de les condicions de la dona i els infants africans. Com a exemple, la Microbicides International Network, formada per dones eminents de tot el món que promouen el desenvolupament de noves eines de lluitat contra la SIDA;  l'African Foresight Group, on participen líders africans amb l'objectiu de capacitar la dona en la societat africana, o l'Elders Network que agrupa personalitats de reconeguda experiències per contribuir a resoldre els conflictes del món actual. També és membre dels consells directius d'organitzacions com ara la United Nations Foundation, dedicada a promoure un món amb més prosperitat, pau i justícia; el Forum of African Women Eduactionalists, creat el 1992 per promoure l'educació de nenes i dones a l'Àfrica subsahariana; l'Africa Leadership Forum, dirigit a millorar les capacitats i competències dels líders africans davant els reptes del desenvolupament, i l'International Crisis Group, que treballa en la prevenció de conflictes i la mediació.

Josep Samitier, rector en funcions de la UB, ha recordat part del discurs de Graça Machel amb les paraules «Un dia com avui inspira les persones a aprofundir la seva consciència de ser social que es relaciona amb el seu entorn. Un dia com avui incita les persones a la recerca de nous coneixements. El resultat de tot això és, segur, la millora del món en què vivim». A més, també ha subratllat que Machel «és un exemple a seguir per tota la comunitat universitària, per la seva trajectòria i pel compromís que ha demostrat envers els valors ètics més importants i universals: la solidaritat, la defensa dels més desfavoritats, especialment els infants, i la lluita per la dignitat de les persones que viuen en les pitjors circumstàncies». Josep Samitier també ha recordat el compromís social d'entitats com les universitats amb els reptes de l'educació, la investigació, la cooperació internacional, el progrés de la societat i la promoció de l'esperit solidari i l'esforç pel respecte i la promoció dels drets humans i les llibertats fonamentals. «Cal fer tots els esforços per seguir entenent la Declaració Universal de Drets Humans ha afegit- com l'ideal comú a assolir per a tots els pobles i nacions, a fi que cada persona i cada institució, inspirant-se constantment en aquesta declaració, promoguin, mitjançant l'ensenyament i l'educació, el respecte a aquests drets i llibertats».