Darrere la pista de la baldriga cendrosa mitjançant marcadors biogeoquímics

Ricardo Guerreiro (copyright)
Ricardo Guerreiro (copyright)
Institucional
(04/08/2009)

Les grans migracions d'aus marines a l'oceà Atlàntic poden seguir-se mitjançant l'anàlisi químic de les plomes, segons un novedós estudi publicat al PloS ONE. Aquest treball obre una perspectiva inèdita en l'estudi i la conservació d'aus marines en diferents àrees oceàniques, i està signat pels experts Jacob Gonzàlez-Solís, Raül Ramos i Xavier Ruiz del Departament de Biologia Animal de la Facultat de Biologia UB; Daniel Oro (CSIC-UIB) i John P. Croxall (British Antarctic Survey).

Ricardo Guerreiro (copyright)
Ricardo Guerreiro (copyright)
Institucional
04/08/2009

Les grans migracions d'aus marines a l'oceà Atlàntic poden seguir-se mitjançant l'anàlisi químic de les plomes, segons un novedós estudi publicat al PloS ONE. Aquest treball obre una perspectiva inèdita en l'estudi i la conservació d'aus marines en diferents àrees oceàniques, i està signat pels experts Jacob Gonzàlez-Solís, Raül Ramos i Xavier Ruiz del Departament de Biologia Animal de la Facultat de Biologia UB; Daniel Oro (CSIC-UIB) i John P. Croxall (British Antarctic Survey).

A la recerca, els autors combinen tècniques de geolocalització amb l'ús dels traçadors biogeoquímics per estudiar els moviments migratoris de la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea ), unes aus marines de vida pelàgica que passen la major part del temps en alta mar i només van a terra durant l'època de cria. Els autors, en concret, analitzen l'empremta biogeoquímica de les masses oceàniques mitjançant l'estudi de la proporció de diferents isòtops (C, N, H, O i S) i de la concentració d'elements pesants (Hg, Pb, Se) en les plomes.

«Els isòtops i els elements pesants deixen una signatura química als teixits biològics» explica Jacob González-Solís. «A diferència dels hàbitats terrestres, en el medi oceànic és molt més difícil estudiar les migracions dels grans predadors. El nostre treball se centre en la baldriga cendrosa com un organisme model per aplicar l'ús de marcadors intrínsecs biogeoquímics a l'estudi de la migració en el medi marí. Per primer cop, l'estudi revela que és possible seguir el moviment dels organismes que fan grans migracions en els oceans, com les tonyines, els taurons, les tortugues o els dofins, i només analitzant els isòtops d'una petita mostra dels seus teixits»

Les baldrigues cendroses es van seguir amb geolocalitzadors, uns petits aparells que es col·loquen a la pota de l'ocell i donen la seva posició durant tot l'any. L'equip va estudiar baldrigues de Balears, Açors i Illes Canàries, i va comprovar que passen l'hivern en tres grans zones d'hivernada vinculades a afloraments oceànics: l'àrea de confluència entre el Corrent de Brasil i les Malvines al davant de les costes de Brasil i de l'Uruguai; la zona del corrent de les Canàries, situat davant de la costa sahariana a la zona del Sàhara occidental i Senegal, i la del corrent de Benguela, davant de Sudàfrica i Namíbia, amb aigües molt productives. Ara, gràcies a la combinació de les anàlisis químiques de les plomes amb el seguiment migratori mitjançant geolocalitzadors, és possible relacionar les diferents masses d'aigua amb determinades composicions de les plomes.

La baldriga cendrosa té uns patrons anuals de muda força constants i definits: unes plomes les muden a la zona de cria, i d'altres a la zona d'hivernada. La ploma, un cop ha crescut, és un teixit inert, i per això és especialment adequat per traçar la petjada dels moviments migratoris. A tall de conclusió, els experts constaten que les plomes secundàries, que creixen durant l'hivern, són un reflex eficient de la signatura isotòpica de la zona d'hivernada, independentment de la zona de cria original de la baldriga. En canvi, les primeres plomes primàries, crescudes al final de la reproducció, reflecteixen les signatures isotòpiques de les àrees de cria. En última instancia, això permetria conèixer la zona de cria i de hivernada de qualsevol baldriga només analitzant dues plomes del seu cos.

Els autors també detecten diferències si treballen amb formes isotòpiques o concentracions d'elements traça. «Si vols tenir la petjada immediata d'una determinada massa d'aigua en un teixit, la millor opció és estudiar les composicions isotòpiques» apunta González-Solís. Incorporats de forma quasi directa durant el procés de formació del teixit, els isòtops són un reflex directe de la composició isotòpica de les fonts d'aliment, i al capdavall, dels nivells basals dels isòtops en diferents masses d'aigua. En el cas dels elements pesants, són incorporats amb més retard a la ploma, i de fet, poden bioacumular-se durant molt temps per ser excretats mesos després».  

Conèixer la dinàmica migratòria de les aus marines és vital per detectar les amenaces potencials i per proposar mesures de protecció per als grans migradors en el medi oceànic. La pesca de palangre, la sobreexplotació del peix, la pèrdua de l'hàbitat natural i la contaminació són algunes de les amenaces més greus sobre el futur d'aquestes espècies. La baldriga cendrosa, catalogada com a espècie vulnerable, té una esperança de vida mitjana de més de 30 anys, i fa amb una posta única d'un ou per any, i per això és particularment sensible a tot allò que impacta directament sobre la mortalitat adulta, como ara les captures accidentals dels palangrers. Més alarmant és la situació de la baldriga balear (Puffinus mauretanicus), una espècie endèmica, fortament amenaçada, que podria extingir-se en 40 anys si no es controlen les captures accidentals de la pesca del palangre a Catalunya.

«Aquesta tècnica dels traçadors biogeoquímics podria aplicar-se en altres aus marines migratòries. Si no sabem on crien, on passen els hiverns, ni els riscos que afronten en aquests grans viatges oceànics, no tindrem prou eines per entendre les amenaces que encaren a cada àrea d'hivernada i per poder corregir-les i millorar la viabilitat de la població. Aquesta línia de recerca, finalment, ens dóna elements per entendre l'impacte del canvi global i climàtic sobre les espècies migradores en l'oceà, i els efectes en cadena que tenen lloc en el medi oceànic» clou González-Solís.

 

Fotografia de la baldriga cendrosa: Ricardo Guerreiro (copyright)

 

Referència de l'article . Raül Ramos; Jacob González-Solís; John P. Croxall; Daniel Oro; Xavier Ruiz. « Understanding Oceanic Migrations with Intrinsic Biogeochemical Markers»