El gòtic meridional català, en un llibre

Cultura
(24/01/2010)
Recentment, s’ha publicat El gòtic meridional català: cases, esglésies i palaus, un llibre coordinat per Pilar Giráldez i Màrius Vendrell, professors del Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals i membres del grup pluridisciplinari de recerca Patrimoni UB (http://www.ub.es/rpat/contacte.htm). A l’obra també hi participen els professors del Departament d’Història de l’Art Joan Domenge i Rosa Alcoy, així com Sarha Boularand, a més d'una vintena d’autors de diverses institucions.
Cultura
24/01/2010
Recentment, s’ha publicat El gòtic meridional català: cases, esglésies i palaus, un llibre coordinat per Pilar Giráldez i Màrius Vendrell, professors del Departament de Cristal·lografia, Mineralogia i Dipòsits Minerals i membres del grup pluridisciplinari de recerca Patrimoni UB (http://www.ub.es/rpat/contacte.htm). A l’obra també hi participen els professors del Departament d’Història de l’Art Joan Domenge i Rosa Alcoy, així com Sarha Boularand, a més d'una vintena d’autors de diverses institucions.

El llibre recull les presentacions del seminari que, amb el mateix títol, es va dur a terme el desembre de 2008 en el marc de les Trobades de les Egipcíaques. Aquestes jornades tenen lloc anualment amb la voluntat de constituir un punt d'encontre entre els professionals que, d’una manera o altra, intervenen en qüestions relacionades amb el patrimoni, i alhora, generar un espai de debat i reflexió per donar llum a noves idees, qüestionar vells conceptes i facilitar l'intercanvi d’experiències i coneixements.

La tria del gòtic meridional com a tema per a la trobada del 2008 no és aliena a la voluntat de recuperar i posar de manifest els trets característics i diferencials de les edificacions d’aquest període en el nostre marc geogràfic, especialment de l’edilícia religiosa. De fet, i llevat de casos puntuals, la historiografia ha definit les particularitats del gòtic meridional a través de la comparació entre el gòtic centreuropeu i el que es construeix a la Corona d’Aragó, és a dir, seguint paràmetres d’anàlisi i comparació exclusivament francesos.

No obstant això, les originalitats, tradicions i tècniques constructives del gòtic meridional van més enllà de l’adopció d’elements estàndard, com ara els arcs apuntats o les voltes de creueria; apareixen trets específics i sobretot unes tècniques i uns materials que dibuixen una arquitectura més arrelada a la tradició local que a les grans esglésies del nord de França. En definitiva, una arquitectura vernacla, nacional, característica d’un país que arrossega una llarga cultura de construccions de pedra. Els darrers estudis sobre les catedrals de Barcelona, Girona, Mallorca i Tarragona, Santa Maria del Mar, Santa Maria del Pi i el monestir de Pedralbes així ho demostren.