El Programa ICREA Acadèmia té la finalitat dʼincentivar lʼexcel·lència investigadora del personal docent i investigador (PDI) doctor amb vinculació permanent a les universitats públiques de Catalunya. El Programa va destinat exclusivament al professorat universitari que fa recerca a la universitat i, en especial, al que es troba en fase plenament activa i dʼexpansióde la seva activitat investigadora, contribuint així a la retenció de talent investigador dins del sistema universitari de Catalunya. El reconeixement com a investigador ICREA Acadèmia implica la dedicació prioritària a activitats de recerca en una universitat pública de Catalunya durant els cinc anys de durada del Programa.
Les dotacions, que es pagaran anualment, comporten un premi de 25.000 euros anuals per a cadascun dels candidats seleccionats. A més, el Programa atorga 20.000 euros anuals a la universitat de lʼinvestigador seleccionat. Aquests diners es destinaran a finançar preferentment la contractació de personal que permeti de rebaixar la tasca docent del premiat o les activitats de recerca de lʼinvestigador. La universitat també percebrà un cànon de 5.000 euros anuals per a la gestió del Programa.
Els premiats de la Universitat de Barcelona són:
Josep Lluís Carrión Silvestre, professor del Departament dʼEconometria, Estadística i Economia Espanyola de la Facultat dʼEconomia i Empresa. Carrión Silvestre és expert del Grup de Recerca dʼAnàlisi Quantitativa Regional (AQR) i ha desenvolupat diverses línies de treball en el camp de la descentralització fiscal, el creixement econòmic, la convergència regional, la tributació endògena en economies subdesenvolupades, la integració i la cointegració en dades de panell, les tendències i els canvis estructurals en lʼeconomia espanyola, i les arrels unitàries i els canvis estructurals en economia, entre altres àrees afins.
Albert Escuer Fité, catedràtic del Departament de Química Inorgànica de la Facultat de Química, ha centrat la seva activitat investigadora en el magnetisme molecular. Doctorat en Química a la UB el 1984 sota la direcció del professor Joan Ribas, va fer una estada postdoctoral a la Università degli Studi di Firenze amb el professor Dante Gatteschi. Director del Departament de Química Inorgànica en el període 2004-08, és membre del Grup de Recerca dʼInteraccions Magnètiques i Magnetisme Molecular de la UB, i ha publicat prop de dos-cents articles i revisions amb un alt impacte científic (h índex 44), en els camps de la química de coordinació i de lʼestudi de les propietats magnètiques de compostos polinuclears de transició.
Raúl Estévez Povedano, professor del Departament de Ciències Fisiològiques II, de la Facultat de Medicina, és expert en el camp de les malalties genètiques i rares relacionades amb el transport a través de membranes. Membre del Centre dʼInvestigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER), va doctorar-se a la UB en lʼàmbit de la bioquímica i posteriorment es va formar en el Centre de Neurobiologia Molecular dʼHamburg, sota la supervisió del professor Thomas Jenstch. En especial, el seu àmbit de recerca se centra en el transport dʼions a través de membranes, un aspecte bàsic en molts processos fisiològics (com ara en el control del volum cel·lular). Des del 2003, el seu grup investiga les bases genètiques dʼuna malaltia humana, la leucoencefalopatia megaloencefàlica amb quists subcorticals (MLC), des dʼuna perspectiva multidisciplinària que inclou tècniques diverses (bioquímica, electrofisiologia, etc.)
Jordi García-Fernàndez és catedràtic i dirigeix el Laboratori Amfiox/Evo-Devo del Departament de Genètica de la Facultat de Biologia, un grup de recerca sobre lʼamfiox (cefalocordat) que centra lʼactivitat en línies de recerca sobre la biologia evolutiva del desenvolupament per via experimental (evo-devo) i que destaca el paper clau dels gens del desenvolupament per comprendre lʼevolució biològica. Aquest equip científic estudia lʼamfiox i gens del desenvolupament (Hox, ParaHox, BHLH, factors neurotròfics i receptors, entre dʼaltres) per conèixer els fonaments de lʼevolució morfològica en la transició dʼinvertebrats a vertebrats. Els treballs, que han generat diverses publicacions en revistes de màxim impacte científic, van dirigits a esbrinar els mecanismes de lʼevolució morfològica mitjançant canvis en els programes del desenvolupament.
Francesc Illas és catedràtic del Departament de Química Física i fa recerca sobre lʼestructura electrònica de superfícies i materials utilitzant mètodes computacionals del camp de la química quàntica. Membre de lʼAcadèmia Europea de la Ciència (EURASC), és director així mateix de lʼInstitut de Química Teòrica i Computacional de la UB (IQTCUB) i de la Xarxa dʼR+D+i de Referència de Química Teòrica i Computacional de Catalunya (XRQTC). També ha col·laborat en els consells editorials de revistes científiques com ara International Journal of Molecular Sciences, Electronic Journal of Mathematical and Physical Sciences, International Journal of Applied Chemistry, The Open Catalysis Journal o Research Letters in Physical Chemistry, i ha publicat al voltant de 390 articles científics, 20 capítols de llibres i ha rebut prop de 7.300 citacions.
José Ignacio Latorre Sentís és catedràtic del Departament dʼEstructura i Constituents de la Matèria de la Facultat de Física. És lʼinvestigador responsable del Grup dʼInformació Quàntica de la UB i també dirigeix el Centre de Ciències de Benasc Pedro Pascual, que promou activitats científiques de projecció internacional. Expert en física de partícules, tant des de lʼàmbit teòric com fenomenològic en el marc del model estàndard, Latorre també col·labora en el Projecte del Gran Col·lisionador dʼHadrons (Large Hadrons Collider, LHC), un dels grans equipaments científics a escala internacional. En paral·lel, també desenvolupa treballs en algoritmes quàntics, en concret per caracteritzar i desenvolupar noves eines per promoure la física quàntica en la computació clàssica.
Joan Sanmartí Grego és catedràtic del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia i membre de la Comissió Assessora dʼArqueologia de la Generalitat de Catalunya i del Comitè Tècnic per a la Recuperació i la Identificació de Persones Desaparegudes durant la Guerra Civil i la Dictadura Franquista. Acadèmic numerari de lʼInstitut dʼEstudis Catalans, és expert en lʼestudi de la protohistòria del Mediterrani occidental, com també en els processos de canvi sociocultural que van conduir a la formació de les societats complexes a la regió; en el paper de les relacions colonials de les comunitats indígenes amb el món grec i fenici, i en els processos endògens de rellevància per estudiar la complexitat social (densitat de població regional, canvi tecnològic i avaluació dels nivells dʼintegració sociopolítica i de divisió del treball, etc.).
Marta Segarra Montaner és catedràtica de Literatura francesa, teoria feminista i estudis de gènere al Departament de Filologia Romànica de la Facultat de Filologia. Així mateix, dirigeix el Centre Dona i Literatura i la Càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures a la UB, i és investigadora associada al Centre de Recerca en Estudis Feministes i en Estudis de Gènere de la Universitat de París 8, on ha estat professora invitada en diverses ocasions. Les seves publicacions més recents són els llibres Nouvelles romancières francophones du Maghreb (París, Khartala, 2010) i The Portable Cixous (Nova York, Columbia University Press, 2010). Dirigeix la col·lecció Mujeres y Culturas, dʼIcaria Editorial, i la revista internacional Expressions maghrébines.
