Ocells marins i paràsits: entendre millor la llarga història evolutiva per protegir la biodiversitat

Les baldrigues són uns dels ocells marins més amenaçats pels efectes de l’activitat humana (imatge: Pep Arcos)
Les baldrigues són uns dels ocells marins més amenaçats pels efectes de l’activitat humana (imatge: Pep Arcos)
Recerca
(17/05/2010)

Els ocells marins i els seus paràsits són el model dʼestudi dʼuna recerca publicada a la revista PLoS ONE per entendre millor les relacions tròfiques entre hoste i paràsit. El treball, signat pels experts Jacob González-Solís i Elena Gómez, del Departament de Biologia Animal i de l'Institut de Recerca de Biodiversitat de la UB (IRBio), obre una nova perspectiva sobre com es poden desxifrar les relacions tròfiques entre hostes i paràsits, basada en lʼús de marcadors isotòpics que per primera vegada sʼapliquen per estudiar el parasitisme en ocells.

Les baldrigues són uns dels ocells marins més amenaçats pels efectes de l’activitat humana (imatge: Pep Arcos)
Les baldrigues són uns dels ocells marins més amenaçats pels efectes de l’activitat humana (imatge: Pep Arcos)
Recerca
17/05/2010

Els ocells marins i els seus paràsits són el model dʼestudi dʼuna recerca publicada a la revista PLoS ONE per entendre millor les relacions tròfiques entre hoste i paràsit. El treball, signat pels experts Jacob González-Solís i Elena Gómez, del Departament de Biologia Animal i de l'Institut de Recerca de Biodiversitat de la UB (IRBio), obre una nova perspectiva sobre com es poden desxifrar les relacions tròfiques entre hostes i paràsits, basada en lʼús de marcadors isotòpics que per primera vegada sʼapliquen per estudiar el parasitisme en ocells.

González-Solís, que ha dirigit lʼestudi, subratlla la dificultat dʼentendre les relacions tròfiques entre hoste i paràsit: «En molts casos, costa esbrinar quin és lʼaliment del paràsit, i per tant, comprovar si la relació simbiòtica es correspon realment amb el parasitisme, o encaixa més dins del mutualisme o el comensalisme». En el treball, lʼequip científic ha estudiat colònies de la baldriga cendrosa del Mediterrani i de lʼAtlàntic, uns ocells marins del gènere Calonectris, distribuïts, respectivament, en àmplies àrees del Mediterrani i del nord-est de lʼAtlàntic, i actualment amenaçats per lʼactivitat humana.

La recerca se centra en les relacions tròfiques de la baldriga i alguns dels seus ectoparàsits en particular: tres espècies de polls de la ploma (Halipeurus abnormis, Austromenopon echinatum i Saemundssonia peusi) i una espècie de puça, la Xenopsylla gratiosa. Normalment, les relacions tròfiques dels sistemes hoste-paràsit sʼestudien mitjançant lʼanàlisi de la dieta o lʼobservació del comportament. Com a alternativa, aquest estudi aplica lʼanàlisi dels isòtops estables del carboni i el nitrogen. «Som el que mengem; els isòtops de les preses els trobem en els teixits dels predadors de manera predictible; per tant, si estudiem la signatura isotòpica dʼaquests elements, podem conèixer amb més detall les diferents fonts dʼaliment de la fauna parasitària, la qual cosa ajuda a entendre millor les relacions hoste-paràsit, així com la segregació i coexistència entre diferents espècies de paràsits», explica González-Solís.

 Lʼestudi ha permès relacionar la composició isotòpica de les fonts dʼaliment amb la dels paràsits. Així, per exemple, en el cas dels polls, la ploma és la principal font dʼaliment però la signatura isotòpica varia entre espècies, i això indica algunes diferències en els hàbits alimentaris, com ara diferències en el consum de les secrecions corporals, dels lípids que recobreixen les plomes o de les partícules i espores que sʼadhereixen al plomatge. En el cas de la puça, un paràsit hematòfag obligat, la signatura isotòpica es correspon amb la de la sang de lʼocell marí.
 
Els resultats són coincidents tant per a les colònies dʼocells marins de lʼAtlàntic com per a les de la Mediterrània, apunten els experts. «Els nivells isotòpics de lʼhoste —assenyala González-Solís— varien segons la zona geogràfica dʼestudi, que és el Mediterrani o lʼAtlàntic, on la composició de les masses dʼaigua és diferent. Però els nivells dʼenriquiment dels isòtops, que és la base per predir la signatura isotòpica del consumidor, són equivalents a totes les àrees estudiades». Lʼequip també té previst desplegar línies dʼestudi sobre la fauna dʼàcars de la ploma —exclusiva de cada espècie de baldriga— des del punt de vista genètic, morfològic i taxonòmic, i analitzar el perfil de segregació espacial i tròfica en aquests sistemes simbiòtics per conèixer més bé lʼestructura ecològica de la comunitat de paràsits. «Com més especialitzat és un paràsit, més depèn de lʼhoste, la relació evolutiva és més estreta i lʼestructuració genètica de lʼhoste coincideix amb la del paràsit. Els paràsits més generalistes, no tan dependents de la història evolutiva de lʼhoste, presenten una estructura genètica més lligada a la geografia», conclou González-Solís.
 
Les baldrigues són uns dels ocells marins més amenaçats pels efectes de lʼactivitat humana, en particular per la pesca amb palangre. En el cas de la baldriga balear, lʼespècie es troba en regressió en bona part a causa de lʼimpacte dels palangrers sobre la població adulta. Si no sʼhi posa remei, lʼespècie podria desaparèixer en un marge de quaranta anys. Des dʼuna perspectiva més global, el treball científic de Jacob González-Solís i Elena Gómez aporta una visió més profunda de la coevolució entre hostes i paràsits, de les seves relacions filogenètiques i dels problemes de conservació dels ocells marins del nord-est Atlàntic i del Mediterrani. Els ocells marins es troben cada cop més amenaçats per la mortalitat provocada per les arts de pesca, per la competència pels recursos a causa de la sobreexplotació pesquera, per la pèrdua de lʼhàbitat de cria, per la introducció de predadors a les illes on nidifiquen i per la contaminació mediambiental. En relació amb aquesta última, els vessaments dʼhidrocarburs encapçalen la llista de riscos; només cal pensar en la recent fuita de petroli que hi ha hagut al golf de Mèxic, arran de lʼaccident dʼuna plataforma petrolera de British Petroleum.
 
 
Imatges: Jacob González-Solís i Pep Arcos (baldrigues)/ Elena Gómez (ectoparàsits)
 
Més informació:
 
Elena Goméz-Díaz i Jacob González-Solís. «Trophic structure in a seabird host-parasite food web: insights from stable isotope analyses». PloS ONE, 5(5): e10454.